Favourite Catalan and Slovene tavern songs

 

This is a traditional type of song that until recently was spontaneously sang by peasants and fishermen in some village taverns. The words can be about politics, eating, drinking, religion, the country and its landscape, the old way of life, love, or plainly sex, explicit or cleverly implicit. Sometimes the words were improvised on the spot for a particular happening, or just to make fun of the people sitting at the other end of the table. Acompanying instruments (if any at all) could be guitar, accordion, flute, violin, clarinet or dulcimer. My two home cultures, Catalonia and Slovenia share this tradition.

 

Index

 

Eating and drinking

 

         Beure Ús el que ens cal

         Bog je ustvaril zemljico

         Canšons de beure

         Če 'mam d'narce, pijem vino

         Da sva si midva brata

         En hud pesjan je ×ivel

         En hribček bom kupil

         Fragment de canšˇ de ronda (per lloar la taula quan et conviden)

         Hi ha una parada de xurros/Stand 'majo za pečenice

         Kol'kor kapljic, tol'ko let

Lĺaigat dĺOlot

        La gallina i el rector 

         Les rondes de vi

         Na planin'cah luÜtno biti

Som caps calents

 

Sex

 

         AnÓrem a Sant Miquel

         Beure Ús el que ens cal

         Bod moja

         El llodrigˇ

         El xotis de la relliscada

         Els tres garberets

         Fica-li noia

         La ballarusca

         La mestressa i el cabrer

         La modista de Balaguer

         La nineta i el rector

         Pojdem na Őtajersko
         Som caps calents

         Tam dolĺ na ravnem polju
         Un carreter catalÓ

 

Country, history, countryside

 

 Corranda de l'Indiot

 Kje so tiste stezice

 Lĺaigat dĺOlot

 La jota de Castanesa

          Na planin'cah luÜtno biti

          Prelepa Gorenjska

 ReputicÓnticus

 Montanhes Araneses

 

Old way of life

 

         A la sombra d'una alzina

         Els goigs de la bresca

         Els tres dallaires

         La desgrÓcia d'un pobre home

         La jota de Castanesa

         La Pepeta

         Lo carrilet i el vaporet

         Na planin'cah luÜtno biti

         Ob bistrem potoku je mlin
 

Love

 

         A la sombra d'una alzina

         A la voreta del mar

         Els tres dallaires

         Jutri bo v Celovcu smenj

         La cirereta

         La desgrÓcia d'un pobre home

         La font del moro

         La Pepeta

         Pojdem na Őtajersko
         Roseta de Gironella

Som caps calents

         Som tres xicots

         V dolini tihi

 

Scatology

 

         Jutri bo v Celovcu smenj

         La jota del peix barato

 

Religion and politics

 

         En hud pesjan je ×ivel

         Fica-li noia

La ballarusca

La nineta i el rector

El gall negre

ReputicÓnticus

 

Improvisation for special occasions

        

Anem a caminar

Applied Statistics Conference, Ribno 2006

Corranda de lĺestadÝstica administrativa 

CoDaWork

Ca la Pili 

La Bol˛nia que ens apreta

 

L'aigat d'Olot

L'any mil nou-cents quaranta
en Olot hi havÚ un aigat, un aigat,
que el FluviÓ s'hi passejava
pels carrers de la ciutat.


Va aixorrancar les muntanyes,
se n'emportÓ el cultiu, el cultiu,
amb els ponts, carrers de cases,
tot el que era prop del riu.

Se n'emportÓ els edificis,
i persones riu avall, riu avall,
moltes fÓbriques deixaren
a la gent sense treball.

De Camprodon a Setcases;
de Ripoll a Torellˇ, Torellˇ,
de Sant Joan les Abadesses
a Sant Pere Pescador.

Els ve´ns de baix pujaven
els ve´ns de baix pujaven a dalt,
pensant-se que passava
el Diluvi Universal.

Si una altra vegada torna
ja sabeu el que heu de fer, heu de fer:
replegar-ne forces fustes
i fer l'arca de NoŔ.

I un borratxo que ho va veure,
un borratxo que ho va dir, ho va dir:
que fa mÚs mal l'aiga
l'aiga que no pas el vi

Back to index

 

El Llodrigˇ

El diumenge al de matÝ ja m'encontro la criada,
ja liĺn dono el DÚu-vos-guard, DÚu-vos-guard i l'hora bona.

Tinc por, tinc por, tinc por.
Tinc por deia la noia.
Tinc por, tinc por, tinc por
que no em surti un llodrigˇ

Jo li'n dono el DÚu-vos-guard, DÚu-vos-guard i l'hora bona,
li'n convido del bon pa, del bon pa i la llonganissa.

Tinc por...

Liĺn convido del bon pa, del bon pa i la llonganissa,
quan s'ho va haver menjat tot li vaig dir que mÚs volia.

Tinc por...

Quan s'ho va haver menjat tot li vaig dir que mÚs volia,
li'n remango el davantal, li'n remango les faldilles.

Tinc por...

Liĺn remango el davantal, li'n remango les faldilles,
li'n remango els enauguets, li'n remango la camisa.

Tinc por...

Li'n remango els enauguets, li'n remango la camisa,
ja li'n veig un ull tancat un altre que se li obria.

Tinc por...

Ja li'n veig un ull tancat un altre que se li obria,
voltat de pŔl de conill, si no ho era ho pareixia.

Tinc por...

Voltat de pŔl de conill, si no ho era ho pareixia.
Jo que li engego el furˇ, a veure si m'hi passaria.

Tinc por...

Jo que li engego el furˇ, a veure si m'hi passaria.
Collons que el fot el forat, quina llargada tenia.

Tinc por...

Collons que el fot el forat, quina llargada tenia,
si no fos pels cascavells el furˇ se mi perdria.

Tinc por...

Si no fos pels cascavells el furˇ se mi perdria.
Ja t'ho foto jo ben net que mai mÚs li ficaria.

Tinc porů
 

Back to index

ReputicÓnticus

Ja en farem dir una novena a Sant AgustÝ (bis)

a la presˇ.

PerquŔ els de la Moixina ens han dit que no (bis)

 

ReputicÓnticus quin coi d'auxÝlicum

Kyrie Eleison de l'EspŔritu SÓnticum

cara de rÓnticum, mariam concŔntricum.

I aunque en tenga les patilles t˛rtiques

la cara r˙stica i el pelu mÓsticu, i el culu frŔsticu.

 

Ja en respon el mÚs petit: jo no hi vull anar! (bis)

a Montserrat.

PerquŔ els de la Moixina ens han ben cardat (bis)

ReputicÓnticus...

Tres homes sense calces varen trobar (bis)

i amb les pistoles dretes a punt de tirar

som cašadors.

I per les nenes maques bons tiradors (bis)

ReputicÓnticus...

Dominus Viscum, seculorum Cristicum

cul d'una vella, foteu-li un misticum

Vatua lÝsticum.

Back to index

Fica-li noia

El dia que vaig casar-me no tenia pa ni vi,

sols una quartera d'ordi que la vaig porta'l molÝ.

 

Fica-li noia fica-li si, fica-li noia el cornetÝ (bis).

 

Sols una quartera d'ordi que la vaig porta'l molÝ,

quan me'n torno cap a casa la dona no'm vol obrir.

 

Fica-li noia ....

 

Quan me'n torno cap a casa la dona no'm vol obrir,

guaito per sota la porta i veig un frare caputxÝ.

 

Fica-li noia ...

 

Guaito per sota la porta i veig un frare caputxÝ,

'gÓfuc un buscall d'aulina i ell en 'gafa dos de pi.

 

Fica-li noia ...

 

'GÓfuc un buscall d'aulina i ell en 'gafa dos de pi,

jo li foto garrotada i ell me'n fot dues a mi.

 

Fica-li noia ....

 

Jo li foto garrotada i ell me'n fot dues a mi,

tras d'have'm cardat la dona ara'm dˇn pel cul a mi.

 

Fica-li noia ...

 

Tras d'have'm cardat la dona ara'm dˇn pel cul a mi,

male´t siga'l frare i la puta que'l va parir.

 

Fica-li noia ...

Back to index

El xotis de la relliscada

Eren les dotze ben tocades

quan la nineta va arribar,

duia la trena embolicada,

duia les calces a la mÓ.

Eren les dotze ben tocades,

el seu xicot la va cridar,

vine Roseta cap a casa,

ai que els meus pares han marxat!

La va abrašar es van petonejar

i la cosa aquÝ no va parar,

una mÓ aquÝ i una altra mÚs enllÓ

i en MariÓ no es va poder aturar.

La va abrašar es van petonejar

i la cosa aquÝ no va parar,

i poc desprÚs quan ja anaven llenšats

ai la marxa enrere va fallar!

Eren les dotze ben tocades

quan la Roseta va arribar,

duia un vestit de n˙via blanca

i un ram de roses a la mÓ.

eren les dotze ben tocades

el seu xicot ja era a lĺaltar

Roseta quina relliscada

haurem de dir sÝ al capellÓ

Back to index

La desgrÓcia d'un pobre home

La desgrÓcia d'un pobre home
tÚ una filla per casar,
enamorada d'un gitano
no la pot desoblidar.

Escolta filla meva
dos paraules te'n vull dir,
per l'ofici de gitano
molt bÚ te'n poden venir.

Tu n'estÓs avesadeta
a dormir amb bon matalÓs,
casadeta amb un gitano
a la palla dormirÓs.

Si a la palla haig de dormir
Res no se m'importa a mi,
si el meu cor sempre desitja
un gitano per marit.

Tu n'estÓs avesadeta
a portar-ne rics vestits,
casadeta amb un gitano
portarÓs parracs sorgits.

Si parracs haig de portar
Res no ů

Tu n'estÓs avesadeta
a portar-ne uns bons calšats,
casadeta amb un gitano
ben descalšadeta irÓs.

Si descalša haig d'anar
Res noů

Tu n'estÓs avesadeta
a cuinar-ne uns bons guisats,
casadeta amb un gitano
cuinarÓs gossos i gats.

Si gossos haig de cuinar.
Res no ů

Tu n'estÓs avesadeta
a menjar-ne uns bons bocins,
casadeta amb un gitano
menjarÓs rucs i pollins.

Si pollins haig de menjar
Res no ů

Tu n'estÓs avesadeta
anar-ne a missa major,
casadeta amb un gitano
no veurÓs mai mes rector.

Si mai mes veure rector
Res no ů

Ja vindran mercats i fires
tu tambÚ hi haurÓs d'anar
Casadeta amb un gitano
amb lo cistellonet al braš.

Si amb cistellˇ haig d'anar
res no m'importa a mi
jo estic boja pel gitano i el gitano boig per mi (bis)

Back to index

Roseta de Gironella

A Gironella que Ús vila molt bella,
hi ha una donzella que a mi em fa penar.
Si els seus ho volen i se nĺaconsolen
desitjaria poder-mĺhi casar
á
Jo en vaig i en vinc per la vora, vora de l'aigua.
Jo en vaig i en vinc per la vora, vora del riu.


Els vostres ulls, cabells i orelles,
pits i mamelles me'n tenen lligat.
Les vostres trenes sˇn com cadenes
que mĺarrosseguen sens tenir pietat.

Jo en vaigů
á
Quatre vegades la nĺhe demanada,
quatre vegades me nĺha dit que no.
Quatre vegades, quatre carbasses,
DÚu me'n conservi tan bona llavor.

Jo en vaigů
á
Aquestes nenes de la filondaina
que en tots els joves troben un retall.
Lĺun perquŔ Ús guerxo, lĺaltre garrell,
lĺaltre no el volen perquŔ Ús massa vell.

Jo en vaigů
á
Aquestes nenes de la filondaina
trien i llisten dels quinze als vint anys.
Als vint-i-quatre, tot ho arrepleguen.
Diuen si Ús negre ja es tornarÓ blanc.

Jo en vaigů

Back to index

Un carreter catalÓ

Un carreter catalÓ, catalÓ, alegre i divertit, divertit,
seĺn trobÓ una noia jove per les carreres de Vic (bis).

La noia com que era jove, no podia seguir el pas seguir el pas,
lĺagafa i la puja al carro, pensant ôtu lĺestrenarÓsö (bis).

I quan al carro va ser, cossa va i cossa ve, cossa ve.
Quan mÚs cosses en tirava, mÚs trempava el carreter (bis).

I al cap de set o vuit dies, el carreter a lĺhospital, hospital,
per veure si li trobaven, el remei per aquell mal (bis).

El remei ja li trobaren: ôaix˛ sĺhaurÓ de tallar, de tallarö.
öPer lĺamor a DÚu sia, aix˛ deixeu-mĺho estarö (bis).

Ja en veu a venir dos metges, amb xerracs i ganivets, ganivets.
öA on van aquests fills de puta, que em volen tallar el xiuletö (bis).

I aquestes sˇn les ventures, que tenen molts carreters, carreters,
que molts porten dos rellotges, i mai saben lĺhora que Ús (bis).

 

Back to index

La Ballarusca

        A la ballarusca no es pot cantar

        perquŔ Ús privada (bis).         A la ballarusca no es pot cantar

        perquŔ Ús privada d'un capellÓ.

 

        Sota una alzina n'hi varen trobar

        una beata (bis).

        Sota una alzina n'hi varen trobar

        una beata i un capellÓ.

 

        A la ballarusca...

 

        AquÝ al poble una n'hi ha,

        que cada vespre (bis).

        AquÝ al poble una n'hi ha,

        que cada vespre es va a confessar.

 

        A la ballarusca...

 

        Ella fa creure que ho fa per DÚu,

        per˛ ho fa per veure (bis).

        Ella fa creure que ho fa per DÚu,

        per˛ ho fa per veure mossŔn Mateu

 

        A la ballarusca...

 

        MossŔn Mateu n'era el seu consol,

        li tira polvos (bis),

        MossŔn Mateu n'era el seu consol,

        li tira polvos dintre el llenšol.

 

        A la ballarusca...

 

        I aixÝ va nÚixer l'infant de DÚu,

        que s'assemblava (bis).

        I aixÝ va nÚixer l'infant de DÚu,

        que s'assemblava a mossŔn Mateu.

 

        A la ballarusca...


Back to index

 

La nineta i el rector

        Sota d'un roure de genollons hi ha una nineta collint brancons,

        fresca i alegre la feina fa, canta que canta que cantarÓ

 

        Mentre collia l'˙ltim brancˇ, per la roureda baixa el rector,

        fresc com un bitxo, gras com un trumfo, quan Ús amb ella salta del ruc

 

       "Jo per les penes te'n tiro un vel, perquŔ quan moris vagis al cel,

        tu has de fer-me, sens remissiˇ, una abrašada i un gros petˇ"

 

        "Jo una abrašada no li farÚ, sinˇ dos centes dos mil tambÚ,

        per˛ si ve el pare, que mai fa tard, i ens hi atrapa DÚu nos en guard"

 

        "Pugi a aquest arbre, senyor rector, per veure el pare si ve o no,

        que si acÓs ve, que mai fa tard, i ens hi atrapa DÚu nos en guard"

 

        Mentre pujava ell tot feixuc, ella d'un brinco s'enfila al ruc,

        i es queda el pobre, senyor rector, sense abrašada, ruc ni petˇ.

 

        "Per˛ on et pensaves fotut pelluc, a la talpera ficar-hi el cuc"

         i es queda el pobre, senyor rector, sense follada, ruc ni petˇ.

 

Back to index

 

El gall negre

 

        El dia de Sant Cogesme
        a Solanell ens va passar, 
        un gall negre ens va sortir a la porta
        que ens volia fer agafar.

        "Fora d'aquÝ, fora d'aquÝ, fora d'aquÝ,
        si no voleu venir a rosari.
        Fora d'aquÝ, fora d'aquÝ, fora d'aquÝ,
        si a rosari no voleu venir".
 

        "Si no voleu marxar,
        espereu-vos-hi una miqueta,
        si no voleu marxar,

        la justÝcia us en traurÓ"
 

        I un gall negre va sortir a la porta,
        mig en camisa, mig en camisa,
        i un gall negre va sortir a la porta,
        mig en camisa i ens va dir:

 

        "Fora d'aquÝ...." 

 

        Nosaltres tenÝem raˇ,
        vÓrem fer una gran resistŔncia,
        nosaltres tenÝem raˇ
        per˛ el gall negre tenia el bastˇ.

        I un gall negre...
 

        "Fora d'aquÝ...." 

 

Back to index

 

La modista de Balaguer


Una modista
de Balaguer
per quatre sous
s'ho deixa fer.

Mare, mare, mare, vine,
mare, vine, mare meva;
tota pleneta de polvos
per davant i per darrera.

Mare, mare, mare, vine,
mare, vine i ho veurÓs;
tota pleneta de polvos
per davant i per detrÓs.

Una modista
de ringo-rango
per quatre quartos
balla el fandango.

Mare, mare, mare, vine...

Una modista
de Balaguer
per quatre quartos
balla amb el piler.

Mare, mare, mare, vine...

 

Back to index

 

A la sombra d'una alzina


A la sombra d'una alzina

sentadeta hi ha una porquera

que amb s'hermosa cabellera

sos garrins estÓ guardant

 

Ella se'ls mira i se'ls guaita

mentre es fa i desfÓ ses trenetes

i entre mig de les herbetes,

son galant l'estÓ mirant

 

Tanta majestat,

no  la tÚ la reina

ni fa tanta feina

amb el cetre a la mÓ

 

Back to index

 

Jota de Castanesa

 

        A l'arribar a Casanesa

        informa't-hi al campanal (bis)

        qu'allÝ ja t'indicaran

        com anar amont o avall     

 

        Les dones de Castanesa

        quan baixen a Vilaller (bis)

        es fan petar es farradures

        al cafŔ de Fideuer

 

        Les mosses de Castanesa

        les de la vila d'avall (bis)

        s'han comprat una tafarra

        per porta'ls mossos a cavall

       

        Les dones de Castanesa

        en havent dinat se'n van (bis)

        a cosir davall de l'ormo

        i allÝ s'estan criticant

 

        Les mosses de Castanesa

        s'han comprat una romana (bis)

        per a pesar-s'hi les popes

        una vegada a la setmana

 

        Les dones de Castanesa

        quan baixen de Baciver (bis)

        s'hi diuen la una a l'altra

        tu fas panxa i jo braguer

 

        Les mosses de Castanesa

        quan baixen de Baciver (bis)

        s'hi diuen la una a l'altra

        tu prenyada i jo tambÚ

 

        Les dones de Castanesa

        quan baixen de Baciver (bis)

        tenen la panxa'rugada

        com el manxˇ del farrer

 

Back to index

 

Els tres dallaires

 

        Si n'eren tres dallaires

        que en dallaven un prat

        n'hi ha una xiqueta rossa

        petita, bonica

        que els hi porta esmorzar

        petita com va

 

        n'hi ha una xiqueta rossa

        que els hi porta esmorzar

        de tant lluny com la veuen

        petita, bonica

        ja es posen a xiular

        petita com va

 

        de tant lluny com la veuen

        ja es posen a xiular

        xiuleu xiuleu, dallaires

        petita, bonica

        que us hi porto esmorzar

        petita com va

 

        xiuleu xiuleu, dallaires

        que us hi porto esmorzar

        n'hi ha un dels dallaires

        petita, bonica

        que no en vol esmorzar

        petita com va

 

        n'hi ha un dels dallaires

        que no en vol esmorzar

        quŔ en teniu lo dallaire

        petita, bonica

        que no en voleu esmorzar

        petita com va

 

        quŔ en teniu lo dallaire

        que no en voleu esmorzar

        n'hi ha una xiqueta rossa

        petita, bonica

        que em fa morir i penar

        petita com va


Back to index

 

La Pepeta

 

        El Pepet i la Pepeta

        es volen enmaridar.

        La Pepeta porta pressa,

        mÚs en Pepet vol pensar

 

        Si quŔ passa li pregunta,

        i en Pepet diu que tÚ por

        que la Pepeta resulti

        una Pepa de cartrˇ

 

        Ai Pepeta (bis)

        quan te veig el cor em peta,

        tan si em peta com si no

        escolta aquesta canšˇ

 

        Les noies d'avui en dia

        totes volen presumir

        qu'en sˇn noies molt modernes

        i ni un fil saben cosir

 

        Noe ls hi parlis de la cuina

        no hi volen sapiguer res

        i de fer qualsevol cosa

        tot ho fan sempre al revÚs

 

        Ai Pepeta...   

 


Back to index

 

La gallina i el rector

 

        A Sant Maršal, prop d'una ermita,

        vivia un pobre capellÓ.

        Menjava poc, una trumfa bullida,

        de tant en tant un crostˇ de pa

 

        Per˛ un bon dia una gallina

        prop de l'ermitatge va passar.

        Li va toršar el coll, la va fer rustida,

        la mateixa nit se la va menjar

 

        Llamp que refot que Ús millor que trumfa

        Llamp que refot que Ús millor que pa

        Llamp que refot que Ús millor que trumfa per sopar.

 


Back to index

AnÓrem a Sant Miquel

        AnÓrem a Sant Miquel (bis),
        una colla de gent bona,

        xim pum dali dali dali trum trum,
        una colla de gent bona.

 

        Sa iaia mos va dir:-Entrau, (bis)
        jove, si heu de mester dona,

        xim pum,... Jove si heu....

        Ses meves filles ho sˇn (bis),
        convenientes per un pobre,
        xim pum,... Convenientes .....
 

        PerquŔ m'han sortit petites (bis),
        i han de mester poca roba,

        xim pum,... I han....

        AixÝ mateix tambÚ tenen (bis),
        alguna altra cosa bona,

        xim pum,... Alguna....

        Sa cosa no vos la dic (bis),
        per˛ ja hi deveu pensar-hi,
        xim pum,... Per˛....
 

        Tal volta voltros teniu (bis),
        es jugaroll de posar-hi,
        xim pum,... Es....

Back to index

Canšons de beure

 

        Beurem una boteta de la vall a la vall roseta.

        Beurem una Boteta de la vall a la vall del vi.

        Que begui, que begui, que begui, que begui.

        Que begui, que begui, que begui, que prou.

 

        -----

 

        Beu en Pere, torna a beure, d'aquell vi que n'Ús de bo.

        D'aquell vi de Vilafranca, veremat a la tardor.

        Beu en Jaume....

 

        -------

 

        De la terra surt la vinya, visca la vinya.

        Vinyem, vinyim, vinyam,

        visca la vinya, visca la vinya,

        Vinyem vinyim, vinyam

        visca la vinya, visca el mam.

 

        De la vinya va a la premsa, visca la premsa

        Premsem,premsim, premsam,

        visca la premsa, visca la premsa,

        Premsem,premsim, premsam,

        visca la premsa, visca el mam.

 

        De la premsa va a la bota, visca la bota

        Botem, botim, botam....

 

        De la bota va a l'ampolla ....

 

        al vas, a la boca, a l'estˇmac, a la bufeta, al tiruliru, a la terra.

 

Back to index

 

La jota del peix barato

 

        La sardina de contenta balla, i el barat s'estÓ dintre el racˇ,

        ja l'anxova toca la guitarra, i el roger estÓ dintre la canšˇ

 

        Castanyoles, castanyoles, castanyoles i mollets!

        Apa noies, peix barato, peix barato que Ús de l'art!

        Atura el carro que vull baixar perquŔ tinc ganes d'anar a cagar (bis).

        Caga't a la gorra Bartomeu, caga't a la gorra a fe de DÚu,

        caga't a la gorra que tot el que caguis serÓ teu.

 

        Goita els musclos com fan la rotllana, al voltant d'aquest rap tan hermˇs,

        i el que fa parella amb la cigala, Ús el congre que hi va tot seriˇs.

 

        Castanyoles .....

 

        SÚpia, escˇrpores, llucets, garotes, un surell, dos seitons, tres popets,

        i tots ballen alegres la jota, d'una cobla de calamanets.

 

        Castanyoles.....


Back to index

 

Beure Ús el que ens cal

 

        Vet acÝ que una vegada, sis xicots de la Bisbal (bis)

        van entrar en una vila per tastar el vi de l'hostal, cal!

        Volem beure beure, beure; beure, beure Ús el que ens cal, cal, cal, cal, cal.

 

        Van entrar en una vila per tastar el vi de l'hostal (bis)

        les butxaques eren fondes per˛ mÚs buides que un timbal, cal!

        Volem beure beure, beure; beure, beure Ús el que ens cal, cal, cal, cal, cal.

 

        Les butxaques eren fondes per˛ mÚs buides que un timbal (bis)

        el mÚs pinxo toca fondo per˛ no hi troba ni sis rals, cal!

        Volem beure beure, beure; beure, beure Ús el que ens cal, cal, cal, cal, cal.

 

        El mÚs pinxo toca fondo per˛ no hi troba ni sis rals (bis)

        ai, vatua, diu la dona, fer-se el maco no s'hi val, cal!

        Volem beure beure, beure; beure, beure Ús el que ens cal, cal, cal, cal, cal.

 

        Ai, vatua, diu la dona, fer-se el maco no s'hi val! (bis)

        com hi ha mˇn diu la minyona, fora les calces xavals! cal!

        Volem beure beure, beure; beure, beure Ús el que ens cal, cal, cal, cal, cal.

 

        Com hi ha mˇn diu la minyona, fora les calces xavals! (bis)

        d'un en un tots sis passaren del mÚs baix fins el mÚs alt, cal!

        Volem beure beure, beure; beure, beure Ús el que ens cal, cal, cal, cal, cal.

 

        D'un amb un tots sis passaren del mÚs baix fins el mÚs alt (bis)

        ai, vatua, diu la dona, fer-se el maco tant se val! cal!

        Volem beure beure, beure; beure, beure Ús el que ens cal, cal, cal, cal, cal.

 

        Ai, vatua, diu la dona, fer-se el maco tant se val! (bis)

        com hi ha mˇn diu la minyona, teniu les calces xavals! cal!

        Volem beure beure, beure; beure, beure Ús el que ens cal, cal, cal, cal, cal.

 

        Com hi ha mˇn diu la minyona, teniu les calces xavals!(bis)

        perquŔ aquÝ els xicots beuen i no paguen pas amb rals, cal.

        Volem beure beure, beure; beure, beure Ús el que ens cal, cal, cal, cal, cal.

 


Back to index

 

 

Corranda de l'Indiot

 

        AllÓ dalt de la muntanya

        m'hi volien fer casar,

        la que em donen no m'agrada

        la que vull no em volen dar.

 

        Enllacem els mocadors

        de la punteta de seda mÚs fina,

        enllacem els mocadors

        de la punteta de mÚs fina olor.

 

        Perdiueta novelleta

        que tan alt saps de volar,

        si no deixes la muntanya

        el fred prou t'hi matarÓ.

 

        Enllacem...

 

        Un sargaire no val gaire

        un sabater no val res,

        si us enamoreu d'un sastre

        no tindreu mai cap diner.

 

        Enllacem...

 

        De canšons i de corrandes

        us en cantarÚ deu mil,

        que les porto a la butxaca

        lligadetes amb un fil.

 

        Enllacem...

 

        Dos pardals en una espiga

        no s'hi poden sostenir,

        dos fadrins amb una nina

        no s'hi poden avenir.

 

        Enllacem...

 

        Si l'espiga Ús prou valenta

        els pardals s'hi sostindran,

        si la nina Ús carinyosa

        els fadrins s'hi avindran.


Back to index

 

Els tres garberets

 

        Si n'hi havia tres garberets a la plana de Cerdanya

        que han anat a segar a Urgell, a segar una quinzenada

 

        Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

 

        Que han anat a segar a Urgell, a segar una quinzenada

        l'un ne porta el volant d'or, l'altre l'en porta de plata

 

        Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

 

        L'un ne porta el volant d'or, l'altre l'en porta de plata

        i el mÚs petitet de tots el porta sobredaurada

 

        Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

 

        I el mÚs petitet de tots el porta sobredaurada

        se n'ha aturat a pixar allÝ en una cantonada

 

        Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

 

        Se n'ha aturat a pixar allÝ en una cantonada

        una senyora ho ha vist, n'ha quedat enamorada

 

         Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

 

        Una senyora ho ha vist, n'ha quedat enamorada

        ja l'ha enviat a buscar, per una seva criada

 

        Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

 

        Ja l'ha enviat a buscar, per una seva criada

        "garberet bon garberet, la senyora vos demana"

 

        Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

 

        "Garberet bon garberet, la senyora vos demana"

        "digue-li que ja vindrÚ les tres de la matinada"

 

        Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

 

        "Digue-li que ja vindrÚ les tres de la matinada"

        quan les tres ne varen ser, garberet puja l'escala

 

        Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

 

        Quan les tres ne varen ser, garberet puja l'escala

        "senyora quŔ se li ofereix, quŔ Ús el que vostŔ demana?"

 

        Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

 

        "Senyora quŔ se li ofereix, quŔ Ús el que vostŔ demana?"

        "si Ús que em volguessiu segar un campet de civada"

 

        Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

 

        "Si Ús que em volguessiu segar un campet de civada"

        "no Ús en cap vinya ni camp, ni en solei ni en cap aubaga"

 

        Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

 

        "No Ús en cap vinya ni camp, ni en solei ni en cap aubaga"

        "que Ús a sota el devantal, que la faldilla l'amaga"

 

        Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

 

        "Que Ús a sota el devantal, que la faldilla l'amaga"

        "bÚ em dirieu garberet, quantes garbes n'heu lligades?"

 

        Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

 

        "BÚ em dirieu garberet, quantes garbes n'heu lligades?"

        "trenta-set o trenta-vuit, trenta -nou la que faig ara"

 

        Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

   

        "Trenta-set o trenta-vuit, trenta -nou la que faig ara"

        "i a quaranta arribarÚ si el garrot no se m'aplana"

 

        Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

 

        "I a quaranta arribarÚ si el garrot no se m'aplana"

        "no t'espantis garberet, no t'espantis pas encara"

 

        Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

 

        "No t'espantis garberet, no t'espantis pas encara"

        "que jo te'l farÚ aixecar, mejant ous i botifarra"

 

        Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

 


Back to index

 

 

La mestressa i el cabrer

 

        La mestressa i el cabrer (bis)

        fan un joc que jo no sÚ.

 

        Mmmm ai ai! aix˛ no m'agrada gaire

        Mmmm ai ai! aix˛ no m'agrada mai

 

        fan un joc que jo no sÚ (bis)

        fan el llit i el tornen fer.

 

        Mmmm ai ai!...

 

        Fan el llit i el tornen fer (bis)

        l'amo arriba de mercat.

 

        Mmmm ai ai!

 

        L'amo arriba de mercat (bis)

        mestressa quŔ Ús aix˛ estat?

 

        Mmmm ai ai!

 

        Mestressa quŔ Ús aix˛ estat (bis)?

        Aix˛ n'haurÓ estat el gat.

 

        Mmmm ai ai!


Back to index

 

Som tres xicots

 

        Som tres xicots espatarrants,

        que no fem peša en a ning˙,

        estem buscant entussiasmats,

        una xicota per cada u, per cada u.

 

        Per˛ com que no en trobem mai cap,

        patim patim, patim, patim, patim patim.

        Per˛ com que no en trobem mai cap,

        patim patim, patim, patim, patim del cap.

 

        Si la xicota ens volguÚs,

        encara que fos un fregall,

        ja veurÝeu com tots tres,

        baixarÝem acera avall, acera avall.

 

        Per˛ com que no....

 


Back to index

 

Fragment de canšˇ de ronda (per lloar la taula quan et conviden)

 

        Quina taula mÚs ben parada, de dames i cavallers,

        Quina taula mÚs ben parada que la Mare de DÚu i Ús.

 

        Les tovalles sˇn de seda, els tovallons de setÝ,

        Les culleres sˇn de plata les forquilles de l'or mÚs fi.

 

        I l'amo d'aquesta casa un home molt ditxˇs Ús,

        La mestressa Ús molt guapa i la filla encara mÚs.


Back to index

 

 

Montanhes Araneses

 

        Aqueres montanhes,

        que tan nautes son,

        m┤ampexen de vÚder

        mens amors ah˙n son.

 

        Cantes, perquŔ cantes, 

        cantes pas per jo

        cantes per ma hilha

        que non ei prÚs de jo

 

        Nautes que son nautes

        ja s'abaisharÓn

        es mies amoretes

        que s'aproparan

 

        Cantes, perquŔ cantes, ...

 

        Dessus dera mia hiŔstra

        hi ha un auderonh

        tota era net cante

        cante sa canšon

 

        Cantes, perquŔ cantes, ...

 

        Muntanhes araneses,

        ah˙n es past˙s

        es honts regalades

        troben, es jurd˙s.

 

          Cantes, perquŔ cantes,... 

 

        Montanhes curunades

        tut er an de nheu,

        ta nautes e beres

        que vus pune et ceu.

 

        Cantes, perquŔ cantes,... 

 

        Montanhes araneses,

        pientades de rius,

        de tutes grandeses

        vus adurne Diu.

 

        Cantes, perquŔ cantes, ...

 


Back to index

 

Les rondes del vi

 

        No vagis a la mar
        a encomanar les penes.
        No vagis a la mar,
        Les aigŘes en van plenes.
        Vora, vora del port,
        hi ha una vella taverna,
        vora, vora del port,
        hi ha un bar de mala mort.
 

        TralarÓ, larÓ, larÓ, tralarÓ, larÓ, larÓ (bis)

        Una bˇta de rom
        i una altra d┤aiguardent,
        una bˇta de rom
        i molta olor de gent.
        No siguis sol a veure
        ni sol a rumiar
        no siguis sol a veure
        que el vi et condemnarÓ.
 

        TralarÓ, larÓ, larÓ, tralarÓ, larÓ, larÓ (bis)
 

        El primer brindis va
        per companys i companyes,
        el segon anirÓ
        pels qui els han crescut banyes.
        El tercer, libaciˇ,
        a la salut dels pobres,
        no Ús amb mala intenciˇ
        deixar al burgŔs les sobres.
 

        TralarÓ, larÓ, larÓ, tralarÓ, larÓ, larÓ (bis)
 

        Atents, amics, encara,
        al segŘent got de vi,
        beneirem la mare
        que a tots ens va parir.
        La copa que fa cinc
        pel gran pare NoŔ
        la copa que fa sis
        pels diables del cafŔ.
 

        TralarÓ, larÓ, larÓ, tralarÓ, larÓ, larÓ (bis)

        Quan el set serÓ buit
        malairem l┤infern,
        la copa que fa vuit
        pel clero i el govern.
        El got de comiat
        el cantarem tots junts,
        el got de comiat,
        un rŔquiem pels difunts.
 

        TralarÓ, larÓ, larÓ, tralarÓ, larÓ, larÓ (bis)

Back to index

 

Lo carrilet i el vaporet

 

        Antes la gent del Baix Ebre

        per a poder-ne viatjar,

        van fer-ne un vaporet

        i riu amunt van anar.

        DesprÚs van fer el carrilet,

        per mÚs poder carregar,

        i va ser una maravilla,

        i va ser la maravilla

        hasta que els els van llevar.

 

        Lo carrilet del Baix Ebre

        va fer un transport molt actiu,

        portant persones i bultos

        igual d'hivern com d'estiu.

        TambÚ ho va fer el vaporet,

        hasta que el van jubilar,

        allÓ a Jes˙s i Maria,

        a la punta de la illa,

        enganxat se va afonar.

 

        Lo carrilet recorria

        de Tortosa a Campredˇ,

        per carrils de via estreta,

        i a Amposta feia estaciˇ,

        i allÓ a Jes˙s i Maria,

        xiulava amb gran emociˇ,

        que prop n'estava La Cava,

        que ja arribava a La Cava,

        final de la trajecciˇ.

 

        Los treballadors del camp,

        mai lo poderm oblidar,

        perquŔ xiulava a les vuit,

        que era l'hora d'enganxar.

        TambÚ xiulava  a la una,

        quan sortÝem a dinar,

        i a les sis tornava a vindre,

        i a les sis tornava a vindre,

        que era l'hora de plegar.

 

        A estacions i apeaderos

        ell s'havia de parar,

        tant en diumenges com festes,

        sempre et venia a buscar.

        Ell mai va fer-ne cap festa,

        ell sempre va treballar,

        perquŔ la gent del Baix Ebre,

        perquŔ la gent del Baix Ebre,

        ne poguessa viatjar.

 

Back to index

 

La Cirereta
 

Un petˇ no en va mai col quan va de veres,
per aix˛ diuen que els petons i les cireres,
desprÚs d'un en venen molts.

Noia, noia, si no vols;
noia, si no vols pols no vagis a l'era.

 

La que nega un petonet quan se'l suplica

de genolls amb tot el cor aixÝ s'explica:

"jo t'estimo de debˇ,

mira deixa't fer un petˇ,

que molt baix i a cau d'orella et tempto jo".


"Deixa que et besi, nineta,
la cirereta de ta boqueta.
Jo mÚs petons t'en faria
que flors tindria cap cirerer".
 

Quan la nit de Sant Joan Ús arribada
no hi ha noia que no estigui enamorada
si hi ha un jove que la vol,

Ús per dir-li a n'ella, sol:
per dir-li ple d'amor a l'estimada:
 

"Jo t'estimo nina hermosa, n'Ús de veres;

te'n faria mÚs petons que en tÚ cireres,

lo mÚs alt dels cirerers,

fins que jo no poguÚs mÚs,

jo voldria que ta boca me'ls tornÚs".

 

QuŔ en tÚ de fer una nineta,

tota soleta i joveneta?

Que si el seu jove volia,

li'n donaria tot lo seu cor.

 

 

Back to index

 

Som caps calents

 

Som caps calents, i ens va el vi,

tenim l'enamorada, tenim l'enamorada.

Som caps calents, i ens va el vi

tenim l'enamorada, que ens ha fugit.

 

Beure i cantar, i fer l'amor

sˇn pels calents de cap, sˇn pels calents de cap.

Beure i cantar, i fer l'amor

sˇn pels calents de cap, obligaciˇ.

 

Back to index

 

Anem a caminar

 

Som una colla molt maca,

de molt grans caminadors,

i a mÚs ai quŔ carai,

menjadors i bevedors.

 

Enllacem els mocadors

per la punteta de seda mÚs fina,

enllacem els mocadors

per la punteta de mÚs fina olor.

 

En sˇn gent molt acollidora

amb tots els forasters.

Els que al grup s'afegeixen,

fan venir una vegada mÚs.

 

Enllacem els mocadors...

 

Quan al web vaig entrar,

vaig quedar tot ben sorprŔs.

AllÓ me'n surt una parr˛quia.

L'ordinador devia estar espŔs.

 

Enllacem els mocadors...

 

El capellÓ en tÚ molta empenta,

no s'arruga davant de res.

Escriu cartes al Sant Pare,

com aquell qui no fa res.

 

Enllacem els mocadors...

 

Com a bon catequista,

la gramÓtica ens ha ensenyat,

que qui mÚs qui menys tots,

n'anÓvem ben necessitats.

 

Enllacem els mocadors...

 

En conjuncions copulatives,

en sˇm tots uns bons desastres.

No Ús el mateix pollastre o conill,

que no pas conill i pollastre.

 

Enllacem els mocadors...

 

I al local de la parr˛quia,

ho tenen tot molt ben muntat.

Tres pissarres i molt de guix,

per excursions poder apuntar.

 

Enllacem els mocadors...

 

PerquŔ els que allÓ s'hi trobin,

no en passin gens de calor,

com a la peli "Casablanca",

al sostre tenen ventiladors.

 

Enllacem els mocadors...

 

Dels cuiners i les cuineres,

tambÚ en caldrÓ parlar.

Amanides tan acolorides,

que en DalÝ voldria pintar.

 

Enllacem els mocadors...

 

Quan ha arribat el segon plat,

i per fi l'hem pogut tastar,

Mmmmm! Quina cosa mÚs bona!

╔s que ni en Ferran AdriÓ.

 

Enllacem els mocadors...

 

A mÚs ens n'hem enterat,

d'unes quantes novetats.

La Nuri ens ha fet anys,

i a mÚs ens ha lligat.

 

Enllacem els mocadors...

 

I ja hem triat les excursions,

per a tot el curs que bÚ.

Tots votant i consensuant,

com ja ho voldrien al parlament.

 

Enllacem els mocadors...

 

I hem mirat les fotos del curs,

gravadetes amb un "cedÚ".

Quin llamp d'efectes especials.

Els dels carrets tenim pa're'a fer.

 

Enllacem els mocadors...

 

Ja s'acaba aquesta corranda,

escollida d'entre mil,

que porto dins la butxaca

lligadetes amb un fil.

 

Enllacem els mocadors...

 

Back to index

 

Bod moja

 

Bod' moja, bod' moja,
t' bom leÜnikov dal,
boÜ tiste potolkla,
bom drugih nabral.
 
"Pa nisem jaz stara
Üe petdeset let,
da b' tebe imela
za leÜnike tret'.
 
Ne hodi za mano,
ne boÜ me dobil,
sem tist'ga ×upana
k' je rib'ce lovil."

 

Back to index

 

V dolini tihi

        V dolini tihi je vasica mala
        v večernem mraku vse ×e mirno spava
        le eno okno Üe odprto je
        na njem slonelo ×alostno dekle.
 
        Vse ×e spava samo mesec sveti
        tja na oknu oto×nemu dekleti
        in jo spraÜuje zakaj da Üe ne spi
        zakaj tak grenke solze briÜe si.
 
        Slavček pel je pel je pesem svojo
        jaz tajila sem ljubezen mojo
        al' on odÜel je odÜel je daleč proč
        zapel zavriskal je v tiho noč.
 

 

Back to index

 

Na planin'cah luÜtno biti

 

        Na planin'cah luÜtno biti,
        tam je dosti mleka piti.
        Pastir pa prav': jehe, juhe!
        na planin'cah luÜtno je.
 

        Na planin'cah sonce sije,
        ko dolin'ce megla krije.
        Pastir pa prav'...
 
        Pastirica krav'ce pase,
        ona ima svoje Üpase.
        Pastir pa prav'...

 
        Pastirica ×gance kuha,
        v lon'c ji pade ena muha.
        Pastir pa prav': juhe, juhej!
        Take ×gance sama jej!

 

Back to index

 

La font del Moro

 

        La fonteta del Moro,
        ai! s'ha estroncat
        i el foc del meu aimante
        ai! s'ha apagat (3)
        ja ni caliu li'n en queda
        ai! s'ha gelat.

        Tres roses que en tenia,
        lo meu roser,
        se van morir en un dia;
        jo sÚ de quŔ (3)
        dos, de malenconia
        l'altra de set.

        Me mata el mal d'amores,
        pobra de mi!
        Ai! sense amor ni roses,
        mÚs val morir (3)
        que el roser de la dicha
        no em pot florir.
 

Back to index

 

Kol'kor kapljic, tol'ko let

        Kol'kor kapljic, tol'ko let,
        bog nam daj na svet' ×ivet'!
 
        Äivijo, oj ×ivijo, oj ×ivio na svet'!
 
        Naj bo stara al' pa mlada,
        vsaka ima fanta rada.

        Äivijo,...

        Kdor čemerno se dr×i,
        ta za naÜo dru×bo ni!
 
        Äivijo,...

 

Back to index

 

Ob bistrem potoku je mlin
 

        Ob bistrem potoku je mlin,
        a jaz sem pa mlinarjev sin.
        Ko mlinček ropoče in voda Üumlja,
        srce mi veselo igra, igra.

        Če mlinček pri miru bi stal,
        bi mlinar in kmet ×aloval.
        In otrok bi jokal ter to×il glasno,
        kako je brez kruha hudo, hudo.

 

Back to index

 

Bog je ustvaril zemljico