Favourite Catalan and Slovene tavern songs
|
|
This is a traditional type of song that until recently was spontaneously sang by peasants and fishermen in some village taverns. The words can be about politics, eating, drinking, religion, the country and its landscape, the old way of life, love, or plainly sex, explicit or cleverly implicit. Sometimes the words were improvised on the spot for a particular happening, or just to make fun of the people sitting at the other end of the table. Acompanying instruments (if any at all) could be guitar, accordion, flute, violin, clarinet or dulcimer.
Eating and drinking
Fragment de cançó de ronda (per lloar la taula quan et conviden)
Hi ha una parada de xurros/Stand 'majo za pečenice
Sex
Pojdem na Štajersko
Som caps
calents
Tam dol’ na ravnem polju
Un carreter català
Country, history, countryside
Old way of life
Love
Pojdem na Štajersko
Roseta de Gironella
Scatology
Religion and politics
Improvisation for special occasions
Bicicletada Nocturna a Sant Feliu
Applied Statistics Conference, Ribno 2006
Corranda de l’estadística
administrativa
L'any
mil nou-cents quaranta
en Olot hi havé un aigat, un aigat,
que el Fluvià s'hi passejava
pels carrers de la ciutat.
Els veïns de baix pujaven
els veïns de baix pujaven a dalt,
pensant-se que passava
el Diluvi Universal.
Se n'emportà
els edificis,
i persones riu avall, riu avall,
moltes fàbriques deixaren
a la gent sense treball.
De Camprodon
a Setcases;
de Ripoll a Torelló, Torelló,
de Sant Joan les Abadesses
a Sant Pere Pescador.
Si una altra
vegada torna
ja sabeu el que heu de fer, heu
de fer:
replegar-ne forces fustes
i fer l'arca de Noè.
I un borratxo
que ho va veure,
un borratxo que ho va dir, ho va dir:
que fa més mal l'aiga
l'aiga que no pas el vi
El diumenge
al de matí ja m'encontro la criada,
ja li’n dono el Déu-vos-guard, Déu-vos-guard i l'hora bona.
Tinc por, tinc por, tinc por.
Tinc por deia la noia.
Tinc por, tinc por, tinc por
que no em surti un llodrigó
Jo li'n dono el Déu-vos-guard, Déu-vos-guard i l'hora bona,
li'n convido del bon pa, del bon pa
i la llonganissa.
Tinc por...
Li’n convido del bon pa, del bon pa
i la llonganissa,
quan s'ho va haver menjat tot
li vaig dir
que més volia.
Tinc por...
Quan s'ho va haver menjat tot
li vaig dir
que més volia,
li'n remango el davantal, li'n remango les faldilles.
Tinc por...
Li’n remango el davantal, li'n remango les faldilles,
li'n remango els enauguets, li'n remango la
camisa.
Tinc por...
Li'n remango els enauguets, li'n remango la
camisa,
ja li'n veig
un ull tancat un altre que se li obria.
Tinc por...
Ja li'n veig
un ull tancat un altre que se li obria,
voltat de pèl de conill, si no ho era ho pareixia.
Tinc por...
Voltat de pèl de conill, si no ho era ho pareixia.
Jo que li engego el furó, a veure si m'hi passaria.
Tinc por...
Jo que li engego el furó, a veure si m'hi passaria.
Collons que el fot el forat, quina llargada tenia.
Tinc por...
Collons que el fot el forat, quina llargada tenia,
si no fos pels cascavells el furó se mi perdria.
Tinc por...
Si no fos pels cascavells el furó se mi perdria.
Ja t'ho foto jo ben net que mai més li
ficaria.
Tinc por…
Ja en farem dir una novena a Sant Agustí (bis)
a la presó.
Perquè els de la Moixina ens han dit que no (bis)
Reputicànticus quin coi d'auxílicum
Kyrie Eleison de l'Espèritu
Sànticum
cara de rànticum, mariam
concèntricum.
I aunque en tenga les patilles tòrtiques
la cara rústica i el pelu màsticu, i el culu frèsticu.
Ja en respon el més petit: jo no hi vull anar! (bis)
a Montserrat.
Perquè els de la Moixina ens han ben cardat (bis)
Reputicànticus...
Tres homes sense calces varen trobar (bis)
i amb les pistoles dretes a punt de tirar
som caçadors.
I per les nenes maques bons tiradors (bis)
Reputicànticus...
Dominus Viscum, seculorum Cristicum
cul d'una vella, foteu-li un misticum
Vatua lísticum.
El dia que vaig casar-me no tenia pa ni vi,
sols una quartera d'ordi que la vaig porta'l molí.
Fica-li noia fica-li si, fica-li noia el cornetí (bis).
Sols una quartera d'ordi que la vaig porta'l molí,
quan me'n torno cap a casa la dona no'm vol obrir.
Fica-li noia ....
Quan me'n torno cap a casa la dona no'm vol obrir,
guaito per sota la porta i veig un frare caputxí.
Fica-li noia ...
Guaito per sota la porta i veig un frare caputxí,
'gàfuc un buscall d'aulina i ell en 'gafa dos de pi.
Fica-li noia ...
'Gàfuc un buscall d'aulina i ell en 'gafa dos de pi,
jo li foto garrotada i ell me'n fot dues a mi.
Fica-li noia ....
Jo li foto garrotada i ell me'n fot dues a mi,
tras d'have'm cardat la dona ara'm dón pel cul a mi.
Fica-li noia ...
Tras d'have'm cardat la dona ara'm dón pel cul a mi,
maleït siga'l frare i la puta que'l va parir.
Fica-li noia ...
Eren les dotze ben tocades
quan la nineta va arribar,
duia la trena embolicada,
duia les calces a la mà.
Eren les dotze ben tocades,
el seu xicot la va cridar,
vine Roseta cap a casa,
ai que els meus pares han marxat!
La va abraçar es van petonejar
i la cosa aquí no va parar,
una mà aquí i una altra més enllà
i en Marià no es va poder aturar.
La va abraçar es van petonejar
i la cosa aquí no va parar,
i poc després quan ja anaven llençats
ai la marxa enrere va fallar!
Eren les dotze ben tocades
quan la Roseta va arribar,
duia un vestit de núvia blanca
i un ram de roses a la mà.
eren les dotze ben tocades
el seu xicot ja era a l’altar
Roseta quina relliscada
haurem de dir sí al capellà
La desgràcia d'un pobre home
té una filla per casar,
enamorada d'un gitano
no la pot desoblidar.
Escolta filla meva
dos paraules te'n vull dir,
per l'ofici de gitano
molt bé te'n poden venir.
Tu n'estàs avesadeta
a dormir amb bon matalàs,
casadeta amb un gitano
a la palla dormiràs.
Si a la palla haig de dormir
Res no se m'importa a mi,
si el meu cor sempre desitja
un gitano per marit.
Tu n'estàs avesadeta
a portar-ne rics vestits,
casadeta amb un gitano
portaràs parracs sorgits.
Si parracs haig de portar
Res no …
Tu n'estàs avesadeta
a portar-ne uns bons calçats,
casadeta amb un gitano
ben descalçadeta iràs.
Si descalça haig d'anar
Res no…
Tu n'estàs avesadeta
a cuinar-ne uns bons guisats,
casadeta amb un gitano
cuinaràs gossos i gats.
Si gossos haig de cuinar.
Res no …
Tu n'estàs avesadeta
a menjar-ne uns bons bocins,
casadeta amb un gitano
menjaràs rucs i pollins.
Si pollins haig de menjar
Res no …
Tu n'estàs avesadeta
anar-ne a missa major,
casadeta amb un gitano
no veuràs mai mes rector.
Si mai mes veure rector
Res no …
Ja vindran mercats i fires
tu també hi hauràs d'anar
Casadeta amb un gitano
amb lo cistellonet al braç.
Si amb cistelló
haig d'anar
res no m'importa a mi
jo estic boja pel gitano i el gitano boig per mi (bis)
A Gironella que és vila molt bella,
hi ha una donzella que a mi em fa penar.
Si els seus ho volen i se n’aconsolen
desitjaria poder-m’hi casar
Jo en vaig i en vinc per la vora, vora de l'aigua.
Jo en vaig i en vinc per la vora, vora del riu.
Els vostres ulls, cabells i orelles,
pits i mamelles me'n tenen lligat.
Les vostres trenes són com cadenes
que m’arrosseguen sens tenir pietat.
Jo en vaig…
Quatre vegades la n’he demanada,
quatre vegades me n’ha dit que no.
Quatre vegades, quatre carbasses,
Déu me'n conservi tan bona llavor.
Jo en vaig…
Aquestes nenes de la filondaina
que en tots els joves troben un retall.
L’un perquè és guerxo, l’altre garrell,
l’altre no el volen perquè és massa vell.
Jo en vaig…
Aquestes nenes de la filondaina
trien i llisten dels quinze als vint anys.
Als vint-i-quatre, tot ho arrepleguen.
Diuen si és negre ja es tornarà blanc.
Jo en vaig…
Un carreter català, català, alegre i divertit, divertit,
se’n trobà una noia jove per les carreres de Vic (bis).
La noia com que era jove, no podia seguir el pas seguir el pas,
l’agafa i la puja al carro, pensant “tu l’estrenaràs” (bis).
I quan al carro va ser, cossa va i cossa ve, cossa ve.
Quan més cosses en tirava, més trempava el carreter
(bis).
I al cap de set o vuit dies, el carreter a l’hospital, hospital,
per veure si li trobaven, el remei per aquell mal (bis).
El remei ja li trobaren: “això s’haurà de tallar, de tallar”.
”Per l’amor a Déu sia, això deixeu-m’ho estar” (bis).
Ja en veu a venir dos metges, amb xerracs i ganivets, ganivets.
”A on van aquests fills de puta, que em volen tallar
el xiulet” (bis).
I aquestes són les ventures, que tenen molts carreters, carreters,
que molts porten dos rellotges, i mai saben l’hora que és (bis).
A la ballarusca no es pot cantar
perquè és privada (bis).
A la ballarusca no es pot cantar
perquè és privada d'un capellà.
Sota una alzina n'hi varen trobar
una beata (bis).
Sota una alzina n'hi varen trobar
una beata i un capellà.
A la ballarusca...
Aquí al poble una n'hi ha,
que cada vespre (bis).
Aquí al poble una n'hi ha,
que cada vespre es va a confessar.
A la ballarusca...
Ella fa creure que ho fa per Déu,
però ho fa per veure (bis).
Ella fa creure que ho fa per Déu,
però ho fa per veure mossèn Mateu
A la ballarusca...
Mossèn Mateu n'era el seu consol,
li tira polvos (bis),
Mossèn Mateu n'era el seu consol,
li tira polvos dintre el llençol.
A la ballarusca...
I així va néixer l'infant de Déu,
que s'assemblava (bis).
I així va néixer l'infant de Déu,
que s'assemblava a mossèn Mateu.
A la ballarusca...
Sota d'un roure de genollons hi ha una nineta collint brancons,
fresca i alegre la feina fa, canta que canta que cantarà
Mentre collia l'últim brancó, per la roureda baixa el rector,
fresc com un bitxo, gras com un trumfo, quan és amb ella salta del ruc
"Jo per les penes te'n tiro un vel, perquè quan moris vagis al cel,
tu has de fer-me, sens remissió, una abraçada i un gros petó"
"Jo una abraçada no li faré, sinó dos centes dos mil també,
però si ve el pare, que mai fa tard, i ens hi atrapa Déu nos en guard"
"Pugi a aquest arbre, senyor rector, per veure el pare si ve o no,
que si acàs ve, que mai fa tard, i ens hi atrapa Déu nos en guard"
Mentre pujava ell tot feixuc, ella d'un brinco s'enfila al ruc,
i es queda el pobre, senyor rector, sense abraçada, ruc ni petó.
"Però on et pensaves fotut pelluc, a la talpera ficar-hi el cuc"
i es queda el pobre, senyor rector, sense follada, ruc ni petó.
El dia de Sant
Cogesme
a Solanell ens va passar,
un gall negre ens va sortir a la
porta
que ens volia fer agafar.
"Fora d'aquí, fora d'aquí, fora
d'aquí,
si no voleu venir a rosari.
Fora d'aquí, fora d'aquí, fora d'aquí,
si a rosari no voleu venir".
"Si no voleu
marxar,
espereu-vos-hi una miqueta,
si no voleu marxar,
la justícia us en
traurà"
I un gall negre
va sortir a la porta,
mig en camisa, mig en camisa,
i un gall negre va sortir a la porta,
mig en camisa i ens va dir:
"Fora d'aquí...."
Nosaltres teníem
raó,
vàrem fer una gran resistència,
nosaltres teníem raó
però el gall negre tenia el bastó.
I un gall negre...
"Fora d'aquí...."
Una modista
de Balaguer
per quatre sous
s'ho deixa fer.
Mare, mare, mare, vine,
mare, vine, mare meva;
tota pleneta de polvos
per davant i per darrera.
Mare, mare, mare, vine,
mare, vine i ho veuràs;
tota pleneta de polvos
per davant i per detràs.
Una modista
de ringo-rango
per quatre quartos
balla el fandango.
Mare, mare, mare, vine...
Una modista
de Balaguer
per quatre quartos
balla amb el piler.
Mare, mare, mare, vine...
A la sombra d'una alzina
sentadeta hi ha una porquera
que amb s'hermosa cabellera
sos garrins està guardant
Ella se'ls mira i se'ls guaita
mentre es fa i desfà ses trenetes
i entre mig de les herbetes,
son galant l'està mirant
Tanta majestat,
no la té la reina
ni fa tanta feina
amb el cetre a la mà
A l'arribar a Casanesa
informa't-hi al campanal (bis)
qu'allí ja t'indicaran
com anar amont o avall
Les dones de Castanesa
quan baixen a Vilaller (bis)
es fan petar es farradures
al cafè de Fideuer
Les mosses de Castanesa
les de la vila d'avall (bis)
s'han comprat una tafarra
per porta'ls mossos a cavall
Les dones de Castanesa
en havent dinat se'n van (bis)
a cosir davall de l'ormo
i allí s'estan criticant
Les mosses de Castanesa
s'han comprat una romana (bis)
per a pesar-s'hi les popes
una vegada a la setmana
Les dones de Castanesa
quan baixen de Baciver (bis)
s'hi diuen la una a l'altra
tu fas panxa i jo braguer
Les mosses de Castanesa
quan baixen de Baciver (bis)
s'hi diuen la una a l'altra
tu prenyada i jo també
Les dones de Castanesa
quan baixen de Baciver (bis)
tenen la panxa'rugada
com el manxó del farrer
Si n'eren tres dallaires
que en dallaven un prat
n'hi ha una xiqueta rossa
petita, bonica
que els hi porta esmorzar
petita com va
n'hi ha una xiqueta rossa
que els hi porta esmorzar
de tant lluny com la veuen
petita, bonica
ja es posen a xiular
petita com va
de tant lluny com la veuen
ja es posen a xiular
xiuleu xiuleu, dallaires
petita, bonica
que us hi porto esmorzar
petita com va
xiuleu xiuleu, dallaires
que us hi porto esmorzar
n'hi ha un dels dallaires
petita, bonica
que no en vol esmorzar
petita com va
n'hi ha un dels dallaires
que no en vol esmorzar
què en teniu lo dallaire
petita, bonica
que no en voleu esmorzar
petita com va
què en teniu lo dallaire
que no en voleu esmorzar
n'hi ha una xiqueta rossa
petita, bonica
que em fa morir i penar
petita com va
El Pepet i la Pepeta
es volen enmaridar.
La Pepeta porta pressa,
més en Pepet vol pensar
Si què passa li pregunta,
i en Pepet diu que té por
que la Pepeta resulti
una Pepa de cartró
Ai Pepeta (bis)
quan te veig el cor em peta,
tan si em peta com si no
escolta aquesta cançó
Les noies d'avui en dia
totes volen presumir
qu'en són noies molt modernes
i ni un fil saben cosir
Noe ls hi parlis de la cuina
no hi volen sapiguer res
i de fer qualsevol cosa
tot ho fan sempre al revés
Ai Pepeta...
A Sant Marçal, prop d'una ermita,
vivia un pobre capellà.
Menjava poc, una trumfa bullida,
de tant en tant un crostó de pa
Però un bon dia una gallina
prop de l'ermitatge va passar.
Li va torçar el coll, la va fer rustida,
la mateixa nit se la va menjar
Llamp que refot que és millor que trumfa
Llamp que refot que és millor que pa
Llamp que refot que és millor que trumfa per sopar.
Anàrem a Sant Miquel
Anàrem a Sant Miquel (bis),
una colla de gent bona,
xim pum dali
dali dali trum trum,
una colla de gent bona.
Sa iaia mos va dir:-Entrau,
(bis)
jove, si heu de mester dona,
xim pum,...
Jove si heu....
Ses meves filles ho són (bis),
convenientes per un pobre,
xim pum,... Convenientes .....
Perquè m'han
sortit petites (bis),
i han de mester poca roba,
xim pum,...
I han....
Així mateix també tenen (bis),
alguna altra cosa bona,
xim pum,...
Alguna....
Sa cosa no vos la dic (bis),
però ja hi deveu pensar-hi,
xim pum,... Però....
Tal volta voltros
teniu (bis),
es jugaroll de posar-hi,
xim pum,... Es....
Back to index
Beurem una boteta de la vall a la vall roseta.
Beurem una Boteta de la vall a la vall del vi.
Que begui, que begui, que begui, que begui.
Que begui, que begui, que begui, que prou.
-----
Beu en Pere, torna a beure, d'aquell vi que n'és de bo.
D'aquell vi de Vilafranca, veremat a la tardor.
Beu en Jaume....
-------
De la terra surt la vinya, visca la vinya.
Vinyem, vinyim, vinyam,
visca la vinya, visca la vinya,
Vinyem vinyim, vinyam
visca la vinya, visca el mam.
De la vinya va a la premsa, visca la premsa
Premsem,premsim, premsam,
visca la premsa, visca la premsa,
Premsem,premsim, premsam,
visca la premsa, visca el mam.
De la premsa va a la bota, visca la bota
Botem, botim, botam....
De la bota va a l'ampolla ....
al vas, a la boca, a l'estómac, a la bufeta, al tiruliru, a la terra.
La sardina de contenta balla, i el barat s'està dintre el racó,
ja l'anxova toca la guitarra, i el roger està dintre la cançó
Castanyoles, castanyoles, castanyoles i mollets!
Apa noies, peix barato, peix barato que és de l'art!
Atura el carro que vull baixar perquè tinc ganes d'anar a cagar (bis).
Caga't a la gorra Bartomeu, caga't a la gorra a fe de Déu,
caga't a la gorra que tot el que caguis serà teu.
Goita els musclos com fan la rotllana, al voltant d'aquest rap tan hermós,
i el que fa parella amb la cigala, és el congre que hi va tot seriós.
Castanyoles .....
Sépia, escórpores, llucets, garotes, un surell, dos seitons, tres popets,
i tots ballen alegres la jota, d'una cobla de calamanets.
Castanyoles.....
Vet ací que una vegada, sis xicots de la Bisbal (bis)
van entrar en una vila per tastar el vi de l'hostal, cal!
Volem beure beure, beure; beure, beure és el que ens cal, cal, cal, cal, cal.
Van entrar en una vila per tastar el vi de l'hostal (bis)
les butxaques eren fondes però més buides que un timbal, cal!
Volem beure beure, beure; beure, beure és el que ens cal, cal, cal, cal, cal.
Les butxaques eren fondes però més buides que un timbal (bis)
el més pinxo toca fondo però no hi troba ni sis rals, cal!
Volem beure beure, beure; beure, beure és el que ens cal, cal, cal, cal, cal.
El més pinxo toca fondo però no hi troba ni sis rals (bis)
ai, vatua, diu la dona, fer-se el maco no s'hi val, cal!
Volem beure beure, beure; beure, beure és el que ens cal, cal, cal, cal, cal.
Ai, vatua, diu la dona, fer-se el maco no s'hi val! (bis)
com hi ha món diu la minyona, fora les calces xavals! cal!
Volem beure beure, beure; beure, beure és el que ens cal, cal, cal, cal, cal.
Com hi ha món diu la minyona, fora les calces xavals! (bis)
d'un en un tots sis passaren del més baix fins el més alt, cal!
Volem beure beure, beure; beure, beure és el que ens cal, cal, cal, cal, cal.
D'un amb un tots sis passaren del més baix fins el més alt (bis)
ai, vatua, diu la dona, fer-se el maco tant se val! cal!
Volem beure beure, beure; beure, beure és el que ens cal, cal, cal, cal, cal.
Ai, vatua, diu la dona, fer-se el maco tant se val! (bis)
com hi ha món diu la minyona, teniu les calces xavals! cal!
Volem beure beure, beure; beure, beure és el que ens cal, cal, cal, cal, cal.
Com hi ha món diu la minyona, teniu les calces xavals!(bis)
perquè aquí els xicots beuen i no paguen pas amb rals, cal.
Volem beure beure, beure; beure, beure és el que ens cal, cal, cal, cal, cal.
Allà dalt de la muntanya
m'hi volien fer casar,
la que em donen no m'agrada
la que vull no em volen dar.
Enllacem els mocadors
de la punteta de seda més fina,
enllacem els mocadors
de la punteta de més fina olor.
Perdiueta novelleta
que tan alt saps de volar,
si no deixes la muntanya
el fred prou t'hi matarà.
Enllacem...
Un sargaire no val gaire
un sabater no val res,
si us enamoreu d'un sastre
no tindreu mai cap diner.
Enllacem...
De cançons i de corrandes
us en cantaré deu mil,
que les porto a la butxaca
lligadetes amb un fil.
Enllacem...
Dos pardals en una espiga
no s'hi poden sostenir,
dos fadrins amb una nina
no s'hi poden avenir.
Enllacem...
Si l'espiga és prou valenta
els pardals s'hi sostindran,
si la nina és carinyosa
els fadrins s'hi avindran.
Si n'hi havia tres garberets a la plana de Cerdanya
que han anat a segar a Urgell, a segar una quinzenada
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
Que han anat a segar a Urgell, a segar una quinzenada
l'un ne porta el volant d'or, l'altre l'en porta de plata
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
L'un ne porta el volant d'or, l'altre l'en porta de plata
i el més petitet de tots el porta sobredaurada
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
I el més petitet de tots el porta sobredaurada
se n'ha aturat a pixar allí en una cantonada
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
Se n'ha aturat a pixar allí en una cantonada
una senyora ho ha vist, n'ha quedat enamorada
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
Una senyora ho ha vist, n'ha quedat enamorada
ja l'ha enviat a buscar, per una seva criada
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
Ja l'ha enviat a buscar, per una seva criada
"garberet bon garberet, la senyora vos demana"
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
"Garberet bon garberet, la senyora vos demana"
"digue-li que ja vindré les tres de la matinada"
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
"Digue-li que ja vindré les tres de la matinada"
quan les tres ne varen ser, garberet puja l'escala
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
Quan les tres ne varen ser, garberet puja l'escala
"senyora què se li ofereix, què és el que vostè demana?"
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
"Senyora què se li ofereix, què és el que vostè demana?"
"si és que em volguessiu segar un campet de civada"
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
"Si és que em volguessiu segar un campet de civada"
"no és en cap vinya ni camp, ni en solei ni en cap aubaga"
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
"No és en cap vinya ni camp, ni en solei ni en cap aubaga"
"que és a sota el devantal, que la faldilla l'amaga"
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
"Que és a sota el devantal, que la faldilla l'amaga"
"bé em dirieu garberet, quantes garbes n'heu lligades?"
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
"Bé em dirieu garberet, quantes garbes n'heu lligades?"
"trenta-set o trenta-vuit, trenta -nou la que faig ara"
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
"Trenta-set o trenta-vuit, trenta -nou la que faig ara"
"i a quaranta arribaré si el garrot no se m'aplana"
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
"I a quaranta arribaré si el garrot no se m'aplana"
"no t'espantis garberet, no t'espantis pas encara"
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
"No t'espantis garberet, no t'espantis pas encara"
"que jo te'l faré aixecar, mejant ous i botifarra"
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
La mestressa i el cabrer (bis)
fan un joc que jo no sé.
Mmmm ai ai! això no m'agrada gaire
Mmmm ai ai! això no m'agrada mai
fan un joc que jo no sé (bis)
fan el llit i el tornen fer.
Mmmm ai ai!...
Fan el llit i el tornen fer (bis)
l'amo arriba de mercat.
Mmmm ai ai!
L'amo arriba de mercat (bis)
mestressa què és això estat?
Mmmm ai ai!
Mestressa què és això estat (bis)?
Això n'haurà estat el gat.
Mmmm ai ai!
Som tres xicots espatarrants,
que no fem peça en a ningú,
estem buscant entussiasmats,
una xicota per cada u, per cada u.
Però com que no en trobem mai cap,
patim patim, patim, patim, patim patim.
Però com que no en trobem mai cap,
patim patim, patim, patim, patim del cap.
Si la xicota ens volgués,
encara que fos un fregall,
ja veuríeu com tots tres,
baixaríem acera avall, acera avall.
Però com que no....
Fragment de cançó de ronda (per lloar la taula quan et conviden)
Quina taula més ben parada, de dames i cavallers,
Quina taula més ben parada que la Mare de Déu i és.
Les tovalles són de seda, els tovallons de setí,
Les culleres són de plata les forquilles de l'or més fi.
I l'amo d'aquesta casa un home molt ditxós és,
La mestressa és molt guapa i la filla encara més.
Aqueres montanhes,
que tan nautes son,
m´ampexen de véder
mens amors ahún son.
Cantes, perquè cantes,
cantes pas per jo
cantes per ma hilha
que non ei prés de jo
Nautes que son nautes
ja s'abaisharàn
es mies amoretes
que s'aproparan
Cantes, perquè cantes, ...
Dessus dera mia hièstra
hi ha un auderonh
tota era net cante
cante sa cançon
Cantes, perquè cantes, ...
Muntanhes araneses,
ahún es pastús
es honts regalades
troben, es jurdús.
Cantes, perquè cantes,...
Montanhes curunades
tut er an de nheu,
ta nautes e beres
que vus pune et ceu.
Cantes, perquè cantes,...
Montanhes araneses,
pientades de rius,
de tutes grandeses
vus adurne Diu.
Cantes, perquè cantes, ...
No vagis a la mar
a encomanar les penes.
No vagis a la mar,
Les aigües en van plenes.
Vora, vora del port,
hi ha una vella taverna,
vora, vora del port,
hi ha un bar de mala mort.
Tralarà, larà, larà, tralarà, larà,
larà (bis)
Una bóta de rom
i una altra d´aiguardent,
una bóta de rom
i molta olor de gent.
No siguis sol a veure
ni sol a rumiar
no siguis sol a veure
que el vi et condemnarà.
Tralarà, larà, larà, tralarà, larà,
larà (bis)
El primer brindis va
per companys i companyes,
el segon anirà
pels qui els han crescut banyes.
El tercer, libació,
a la salut dels pobres,
no és amb mala intenció
deixar al burgès les sobres.
Tralarà, larà, larà, tralarà, larà,
larà (bis)
Atents, amics, encara,
al següent got de vi,
beneirem la mare
que a tots ens va parir.
La copa que fa cinc
pel gran pare Noè
la copa que fa sis
pels diables del cafè.
Tralarà, larà, larà, tralarà, larà,
larà (bis)
Quan el set serà buit
malairem l´infern,
la copa que fa vuit
pel clero i el govern.
El got de comiat
el cantarem tots junts,
el got de comiat,
un rèquiem pels difunts.
Tralarà, larà, larà, tralarà, larà,
larà (bis)
Back to index
Antes la gent del Baix Ebre
per a poder-ne viatjar,
van fer-ne un vaporet
i riu amunt van anar.
Després van fer el carrilet,
per més poder carregar,
i va ser una maravilla,
i va ser la maravilla
hasta que els els van llevar.
Lo carrilet del Baix Ebre
va fer un transport molt actiu,
portant persones i bultos
igual d'hivern com d'estiu.
També ho va fer el vaporet,
hasta que el van jubilar,
allà a Jesús i Maria,
a la punta de la illa,
enganxat se va afonar.
Lo carrilet recorria
de Tortosa a Campredó,
per carrils de via estreta,
i a Amposta feia estació,
i allà a Jesús i Maria,
xiulava amb gran emoció,
que prop n'estava La Cava,
que ja arribava a La Cava,
final de la trajecció.
Los treballadors del camp,
mai lo poderm oblidar,
perquè xiulava a les vuit,
que era l'hora d'enganxar.
També xiulava a la una,
quan sortíem a dinar,
i a les sis tornava a vindre,
i a les sis tornava a vindre,
que era l'hora de plegar.
A estacions i apeaderos
ell s'havia de parar,
tant en diumenges com festes,
sempre et venia a buscar.
Ell mai va fer-ne cap festa,
ell sempre va treballar,
perquè la gent del Baix Ebre,
perquè la gent del Baix Ebre,
ne poguessa viatjar.
Un petó no en va mai col quan va de veres,
per això diuen que els petons i les cireres,
després d'un en venen molts.
Noia, noia, si no vols;
noia, si no vols pols no vagis a l'era.
La que nega un petonet quan se'l suplica
de genolls amb tot el cor així s'explica:
"jo t'estimo de debó,
mira deixa't fer un petó,
que molt baix i a cau d'orella et tempto jo".
"Deixa que et besi, nineta,
la cirereta de ta boqueta.
Jo més petons t'en faria
que flors tindria cap cirerer".
Quan la nit de Sant Joan és arribada
no hi ha noia que no estigui enamorada
si hi ha un jove que la vol,
és per dir-li a n'ella, sol:
per dir-li ple d'amor a l'estimada:
"Jo t'estimo nina hermosa, n'és de veres;
te'n faria més petons que en té cireres,
lo més alt dels cirerers,
fins que jo no pogués més,
jo voldria que ta boca me'ls tornés".
Què en té de fer una nineta,
tota soleta i joveneta?
Que si el seu jove volia,
li'n donaria tot lo seu cor.
Som caps calents, i ens va la vida,
tenim l'enamorada, tenim l'enamorada.
Som caps calents, i ens va la vida
tenim l'enamorada, que ens ha fugit.
Beure i cantar, i fer l'amor
són pels calents de cap, són pels calents de cap.
Beure i cantar, i fer l'amor
són pels calents de cap, obligació.
Som una colla molt maca,
de molt grans caminadors,
i a més ai què carai,
menjadors i bevedors.
Enllacem els mocadors
per la punteta de seda més fina,
enllacem els mocadors
per la punteta de més fina olor.
En són gent molt acollidora
amb tots els forasters.
Els que al grup s'afegeixen,
fan venir una vegada més.
Enllacem els mocadors...
Quan al web vaig entrar,
vaig quedar tot ben sorprès.
Allà me'n surt una parròquia.
L'ordinador devia estar espès.
Enllacem els mocadors...
El capellà en té molta empenta,
no s'arruga davant de res.
Escriu cartes al Sant Pare,
com aquell qui no fa res.
Enllacem els mocadors...
Com a bon catequista,
la gramàtica ens ha ensenyat,
que qui més qui menys tots,
n'anàvem ben necessitats.
Enllacem els mocadors...
En conjuncions copulatives,
en sóm tots uns bons desastres.
No és el mateix pollastre o conill,
que no pas conill i pollastre.
Enllacem els mocadors...
I al local de la parròquia,
ho tenen tot molt ben muntat.
Tres pissarres i molt de guix,
per excursions poder apuntar.
Enllacem els mocadors...
Perquè els que allà s'hi trobin,
no en passin gens de calor,
com a la peli "Casablanca",
al sostre tenen ventiladors.
Enllacem els mocadors...
Dels cuiners i les cuineres,
també en caldrà parlar.
Amanides tan acolorides,
que en Dalí voldria pintar.
Enllacem els mocadors...
Quan ha arribat el segon plat,
i per fi l'hem pogut tastar,
Mmmmm! Quina cosa més bona!
És que ni en Ferran Adrià.
Enllacem els mocadors...
A més ens n'hem enterat,
d'unes quantes novetats.
La Nuri ens ha fet anys,
i a més ens ha lligat.
Enllacem els mocadors...
I ja hem triat les excursions,
per a tot el curs que bé.
Tots votant i consensuant,
com ja ho voldrien al parlament.
Enllacem els mocadors...
I hem mirat les fotos del curs,
gravadetes amb un "cedé".
Quin llamp d'efectes especials.
Els dels carrets tenim pa're'a fer.
Enllacem els mocadors...
Ja s'acaba aquesta corranda,
escollida d'entre mil,
que porto dins la butxaca
lligadetes amb un fil.
Enllacem els mocadors...
Bod' moja, bod' moja,
t' bom lešnikov dal,
boš tiste potolkla,
bom drugih nabral.
"Pa nisem jaz stara
še petdeset let,
da b' tebe imela
za lešnike tret'.
Ne hodi za mano,
ne boš me dobil,
sem tist'ga župana
k' je rib'ce lovil."
V dolini tihi je vasica mala
v večernem mraku vse že mirno spava
le eno okno še odprto je
na njem slonelo žalostno dekle.
Vse že spava samo mesec sveti
tja na oknu otožnemu dekleti
in jo sprašuje zakaj da še ne spi
zakaj tak grenke solze briše si.
Slavček pel je pel je pesem svojo
jaz tajila sem ljubezen mojo
al' on odšel je odšel je daleč proč
zapel zavriskal je v tiho noč.
Na planin'cah luštno
biti,
tam je dosti mleka piti.
Pastir pa prav': jehe, juhe!
na planin'cah luštno je.
Na planin'cah sonce sije,
ko dolin'ce megla krije.
Pastir pa prav'...
Pastirica krav'ce pase,
ona ima svoje špase.
Pastir pa prav'...
Pastirica žgance kuha,
v lon'c ji pade ena muha.
Pastir pa prav': juhe, juhej!
Take žgance sama jej!
La fonteta del
Moro,
ai! s'ha estroncat
i el foc del meu aimante
ai! s'ha apagat (3)
ja ni caliu li'n en queda
ai! s'ha gelat.
Tres roses que en tenia,
lo meu roser,
se van morir en un dia;
jo sé de què (3)
dos, de malenconia
l'altra de set.
Me mata el mal d'amores,
pobra de mi!
Ai! sense amor ni roses,
més val morir (3)
que el roser de la dicha
no em pot florir.
Kol'kor kapljic, tol'ko let,
bog nam daj na svet' živet'!
Živijo, oj živijo, oj živio na
svet'!
Naj bo stara al' pa mlada,
vsaka ima fanta rada.
Živijo,...
Kdor čemerno se drži,
ta za našo družbo ni!
Živijo,...
Ob bistrem potoku
je mlin,
a jaz sem pa mlinarjev sin.
Ko mlinček ropoče in voda šumlja,
srce mi veselo igra, igra.
Če mlinček pri miru bi stal,
bi mlinar in kmet žaloval.
In otrok bi jokal ter tožil glasno,
kako je brez kruha hudo, hudo.
Bog je ustvaril
zemljico, oj zemljico, oj zemljico.
Bog je ustvaril zemljico, oj zemljico.
Kje, tam za goro (2)
škrjančki, škrjančki, škrjančki nam
pojo.
Kje, tam za goro (2)
škrjančki, škrjančki nam pojo.
Zemljica rodila oj trtico, oj trtico.
Zemljica rodila oj trtico.
Kje, tam za
goro....
Trtica rodila oj grozdka dva…
Kje, tam za
goro....
Grozdka napolnila oj sodčka dva…
Sodčka napolnila oj litra dva…
Litra napolnila oj glažka dva…
Glažka napolnila oj bratca dva….
Pojdem na
Štajersko
gledat, kaj delajo,
gledat, kaj delajo
ljubice tri.
Prva je kuhar'ca,
druga je kelnar'ca,
tretja je ljubica
moj'ga srca.
Prva mi jesti da,
druga mi piti da,
tretja me v kamrico
svojo pelja.
Tam dol’ na ravnem
polju
stoji, stoji en beli grad,
tam dol na ravnem polju
stoji en beli grad.
Pod gradom pa špancira
en zavber, zavber
fantič mlad,
pod gradom pa špancira
en zavber fantič mlad.
Oj, fantič pridi k meni,
saj sama, sama sem doma, ...
Jaz bi že prišel k tebi,
pa se, pa se bojim zaspat’, ...
Nič se ne boj zaspati,
saj imam, saj imam petelinčke tri,
...
Ta prvi mi zapoje,
ko je ur’ca, ur’ca polnoči, ....
Ta drugi mi zapoje,
ko je ur’ca, ur’ca dve al’ tri, ...
Ta tretji mi zapoje,
ko se dela, dela beli dan, ...
Petelinčki so zapeli,
a fantič, fantič je zaspal, ...
Jaz grem od ljub’ce svoje
ves truden, truden in zaspan, ...
Prekleta ta ljubezen,
oj, kam, oj, kam me ta pelja, ...
Back to index
Če 'mam d'narce, pijem vino,
če ga nimam pijem vodo.
Al' men' vseeno je, al' men' vseeno je,
če 'mam d'narce, al pa ne.
Bog poživi gospodarja,
ki nam vin' da brez denarja
Al' men' vseeno je,...
Kje so tiste
stezice, ki so včasih bile,
zdaj pa raste grmovje in zelene trave
(bis).
Bom grmovje posekal, travico požel,
bom naredil stezice, ki so včasih
bile (bis).
Corranda de l’estadística administrativa
Amb aquesta cançó
del grup em vull acomiadar,
perquè durant tot el curs
molt a gust m’hi he trobat.
Aquesta assignatura
té un nom força estrany,
al principi us feia por
però al final us ha agradat.
En Joan hi veia les pegues,
en Carlos les preguntava,
l’Anna s’hi atabalava
i la Roser les rumiava.
Fer les practiques amb l’excel
al principi us ha costat,
però després d’un bon esforç
prou que us hi heu posat.
Durant aquest curs
molts noms nous us heu après,
Gini, Pearson i Fisher
i fins i tot Cramer.
Quan hàgiu fet l’examen
quasi tot ho oblidareu,
però almenys algunes coses
espero que recordareu.
La mitjana mai fareu
amb una qualitativa,
només la calculareu
amb una quantitativa.
Les qüestions bé rumiareu
quan vulgueu fer una enquesta,
si m’entero que no ho feu
vindré a picar-vos la cresta.
Aquesta petita corranda
aquí s’acabarà,
perquè va arribant l’hora
l’hora de plegar.
Jutri bo v Celovcu smenj
Jutri bo v Celovcu smenj.
Tja gor ga bom peljala.
Al' ga bom zatavšala,
al' ga bom prodala.
Prav pocen' ga že ne dam,
težko sem ga dobila.
Rajši ga domov peljam,
še bolj ga bom ljubila.
Žgance mu bom skuhala,
z ocvirki zabelila.
Ko bo tiste dol pobral,
še mleka bom dolila.
Ni ga bilo in ga
ne bo
takega junaka,
ki bi imel srebrno rit
in zlatega curaka.
Da sva si midva brata,
to naju vsak pozna,
rdeča nosa imava
od sam'ga špirita.
Ko v vasi kdo umrje,
pa pridejo po naj',
mu zadnjo zapojeva
na poti v sveti raj.
Ko bova midva umrla,
ne bova pila več,
hudičku nagajala,
ga cukala za rep.
En hud pesjan je živel,
se futral je z ljudmi,
iz njih je župco kuhal,
obral jih do kosti.
Enkrat pa en'ga najde,
ga hoče v lonec dat,
preveč je čudno dišal,
preveč je bil kosmat.
Kdo bil je ta kosmatež,
lahko ugane vsak,
dihur je bil, kajneda,
narobe, bil je vrag.
Pesjan čez kotel padel,
pa s kropom se polil,
vrag ga je brž oglodal,
obral ga do kosti.
Uči nas tale štorija,
da če sta vraga dva,
da tisti zmeraj zmaga,
k' 'ma več pesjanskega.
A la voreta del mar n`hi ha una donzella
que en brodava un mocador, n` és per la reina.
Quan ha set a mig brodar, li manca seda,
ja en veu venir un mariner molt lluny de terra.
Mariner, bon mariner, si en porteu seda?
-De quin color la voleu, blanca o vermella?
Vermelleta la`n vull jo, que és millor seda.
Pugeu a dalt de la nau, tríareu d`ella.
Mariner es posa a cantar cançons molt belles
i amb el cant del mariner s`hi ha adormideta.
Quan ella se`n despertà, es trob` lluny de terra.
Mariner, bon mariner, torneu-me en terra,
que les aigües de la mar me`n causen pena.
De tres germanes que som, sóc la més bella,
l`una va vestida d`or, l`altra de seda
i jo, tristeta de mi, de sargil negre;
l`una és casada amb un duc, l`altra, princesa,
i ho, tristeta de mi, sóc marinera.
No n`ets marinera, no, que en sereu reina,
la reina de Portugal o d`Inglaterra
Cantarem els goigs de bresca qui els pogués sentir cantar
El diumenge per fer festa i el dilluns per descansar
El dimarts per 'nar de viatge i el dimecres per tornar
El dijous ja és mitja festa i el divendres passar comptes per dissabte anar a cobrar
O Gloriosa santa mandra guardeu-nos de treballar.
Prelepa Gorenjska,
v ponos si mi ti,
kdorkoli te vidi, te znova želi.
Gorovja, planine in bistre vode,
zelene doline povsod te krase.
Spomladi, ko
planšar odide v gore,
ko mora pustiti v dolini srce,
takrat se odeneš v tisoč cvetov,
pastirc pa zavriska, ker pušeljc `ma
nov.
Ne bom te pozabil,
kjerkoli bi bil,
preveč sem lepote se tvoje naužil.
Očaka Triglava le kdo ne pozna,
na jezeru čolnič se v vetru igra.
Ponoči, ko fantič
na lestvi stoji,
od svoj`ga dekleta rdeč nagelj dobi,
takrat se mu lun`ca poredno smehlja,
a fant si zavriska, ker nagelj ima.
Hi ha una parada de xurros/Stand 'majo za pečenice
Hi ha una parada de xurros al carrer Urgell cantonada Borrell (bis)
Hi fan xurros petits (bis)
I la gent quan passava passava en solia menjar
Hi ha una parada de xurros al carrer Urgell cantonada Borrell (bis)
Hi fan xurros mitjans (bis)
I la gent quan passava passava en solia menjar
Hi ha una parada de xurros al carrer Urgell cantonada Borrell (bis)
Hi fan xurros molt grans (bis)
I la gent quan passava passava en solia menjar
No hi ha parada de xurros al carrer Urgell cantonada Borrell (bis)
Perquè són paral·lels (bis)
I la gent quan passava passava no en podia menjar menjar
Stand 'majo za pečenice na križišču med Rozno in Hrenovo (bis)
za male pečenice (bis)
ko ljudje gredo mimo, jih lahko pojejo.
Stand 'majo za pečenice na križišču med Rozno in Hrenovo (bis)
za sredne pečenice (bis)
ko ljudje gredo mimo, jih lahko pojejo.
Stand 'majo za pečenice na križišču med Rozno in Hrenovo (bis)
za velike pečenice (bis)
ko ljudje gredo mimo, jih lahko pojejo.
Ni standa za pečenice na križišču med Rozno in Hrenovo (bis)
ker sta paralelni (bis)
ko ljudje gredo mimo, jih nič ne pojejo.
