Favourite Catalan and Slovene tavern songs
This is a traditional type of song that
until recently was spontaneously sang by peasants
and fishermen in some village taverns. The words can be about politics, eating, drinking, religion, the country and its landscape, the old way
of life, love, or plainly sex, explicit or cleverly
implicit. Sometimes the words were
improvised on the spot for a particular
happening, or just to make fun of the
people sitting at the other end
of the table. Acompanying instruments (if any at all)
could be guitar, accordion,
flute, violin, clarinet or dulcimer.
My two home cultures, Catalonia and Slovenia share this tradition.
Index
Eating and drinking
Beure és el que ens cal
Bog je ustvaril zemljico
Canįons de beure
Če 'mam d'narce, pijem vino
Da sva si midva brata
En hud pesjan je ivel
En hribček bom kupil
Fragment de canįķ de ronda (per lloar la
taula quan et conviden)
Hi ha una parada de xurros/Stand 'majo za
pečenice
Kol'kor kapljic, tol'ko let
Laigat dOlot
La gallina i el rector
Les rondes de vi
Na planin'cah lutno biti
Som caps calents
Sex
Anārem a Sant Miquel
Beure és el que ens cal
Bod moja
El llodrigķ
El xotis de la relliscada
Els tres garberets
Fica-li noia
La ballarusca
La mestressa i el cabrer
La modista de Balaguer
La nineta i el rector
Pojdem na tajersko
Som
caps calents
Tam dol na ravnem polju
Un
carreter catalā
Country, history, countryside
Corranda de l'Indiot
Kje so tiste stezice
Laigat
dOlot
La
jota de Castanesa
Na planin'cah lutno biti
Prelepa Gorenjska
Reputicānticus
Montanhes Araneses
Old
way of life
A la sombra d'una alzina
Els goigs de la bresca
Els tres dallaires
La desgrācia d'un pobre home
La jota de Castanesa
La Pepeta
Lo carrilet i el vaporet
Na planin'cah lutno biti
Ob bistrem potoku je mlin
Love
A la sombra d'una alzina
A la voreta del mar
Els tres dallaires
Jutri bo v Celovcu smenj
La cirereta
La desgrācia d'un pobre home
La font del moro
La Pepeta
Pojdem na tajersko
Roseta de Gironella
Som caps calents
Som tres xicots
V dolini tihi
Scatology
Jutri bo v Celovcu smenj
La jota del peix barato
Religion
and politics
En hud pesjan je ivel
Fica-li noia
La ballarusca
La nineta i el rector
El gall negre
Reputicānticus
Improvisation
for special occasions
Anem a caminar
Applied Statistics Conference, Ribno 2006
Corranda de lestadística administrativa
CoDaWork
Ca la Pili
La Bolōnia que ens
apreta
L'aigat d'Olot
L'any
mil nou-cents quaranta
en Olot hi havé un aigat,
un aigat,
que el Fluviā s'hi passejava
pels carrers de la ciutat.
Va aixorrancar les muntanyes,
se n'emportā el cultiu, el cultiu,
amb els ponts, carrers de cases,
tot el que era prop del riu.
Se
n'emportā els edificis,
i persones riu avall, riu avall,
moltes fābriques deixaren
a la gent sense treball.
De
Camprodon a Setcases;
de Ripoll a Torellķ, Torellķ,
de Sant Joan les Abadesses
a Sant Pere Pescador.
Els
veīns de baix pujaven
els veīns de baix pujaven a dalt,
pensant-se que passava
el Diluvi Universal.
Si
una altra vegada torna
ja sabeu el que heu de fer, heu de fer:
replegar-ne forces fustes
i fer l'arca de Noč.
I
un borratxo que ho va veure,
un borratxo que ho va dir, ho va dir:
que fa més mal l'aiga
l'aiga que no pas el vi
Back to index
El
Llodrigķ
El diumenge
al de matí ja m'encontro la criada,
ja lin dono el Déu-vos-guard, Déu-vos-guard i l'hora bona.
Tinc por, tinc por, tinc por.
Tinc por deia la noia.
Tinc por, tinc por, tinc por
que no em surti un llodrigķ
Jo li'n dono el Déu-vos-guard, Déu-vos-guard i l'hora bona,
li'n convido del bon pa, del bon pa i la llonganissa.
Tinc por...
Lin convido del bon pa, del bon pa i la llonganissa,
quan s'ho va haver menjat tot li vaig dir que més volia.
Tinc por...
Quan s'ho va haver menjat tot li vaig dir que més volia,
li'n remango el davantal, li'n remango
les faldilles.
Tinc por...
Lin remango el davantal, li'n remango
les faldilles,
li'n remango els enauguets,
li'n remango la camisa.
Tinc por...
Li'n remango els enauguets,
li'n remango la camisa,
ja li'n veig un ull tancat un altre que se li obria.
Tinc por...
Ja li'n veig un ull tancat un altre que se li obria,
voltat de pčl de conill, si no ho era ho pareixia.
Tinc por...
Voltat de pčl de conill, si no ho era ho pareixia.
Jo que li engego el furķ, a veure si m'hi passaria.
Tinc por...
Jo que li engego el furķ, a veure si m'hi passaria.
Collons que el fot el forat, quina llargada tenia.
Tinc por...
Collons que el fot el forat, quina llargada tenia,
si no fos pels cascavells el furķ se mi perdria.
Tinc por...
Si no fos pels cascavells el furķ se mi perdria.
Ja t'ho foto jo ben net que mai més li ficaria.
Tinc por
Back to index
Reputicānticus
Ja en farem
dir una novena a Sant Agustí (bis)
a la presķ.
Perquč els
de la Moixina ens han dit que no (bis)
Reputicānticus quin coi d'auxílicum
Kyrie Eleison de l'Espčritu Sānticum
cara
de rānticum, mariam concčntricum.
I
aunque en tenga les
patilles tōrtiques
la
cara rústica i el pelu māsticu,
i el culu frčsticu.
Ja en
respon el més petit: jo no hi vull anar! (bis)
a
Montserrat.
Perquč els
de la Moixina ens han ben cardat (bis)
Reputicānticus...
Tres homes
sense calces varen trobar (bis)
i amb les
pistoles dretes a punt de tirar
som
caįadors.
I per les
nenes maques bons tiradors (bis)
Reputicānticus...
Dominus Viscum, seculorum Cristicum
cul d'una
vella, foteu-li un misticum
Vatua lísticum.
Back to index
Fica-li noia
El dia que
vaig casar-me no tenia pa ni vi,
sols una
quartera d'ordi que la vaig porta'l molí.
Fica-li
noia fica-li si, fica-li noia el cornetí (bis).
Sols una
quartera d'ordi que la vaig porta'l molí,
quan me'n
torno cap a casa la dona no'm vol obrir.
Fica-li
noia ....
Quan me'n
torno cap a casa la dona no'm vol obrir,
guaito per
sota la porta i veig un frare caputxí.
Fica-li
noia ...
Guaito per
sota la porta i veig un frare caputxí,
'gāfuc un buscall d'aulina i ell en 'gafa dos de pi.
Fica-li
noia ...
'Gāfuc un buscall d'aulina i ell en 'gafa dos de pi,
jo li foto
garrotada i ell me'n fot dues a mi.
Fica-li
noia ....
Jo li foto
garrotada i ell me'n fot dues a mi,
tras d'have'm cardat la dona ara'm dķn pel cul a mi.
Fica-li
noia ...
Tras d'have'm cardat la dona ara'm dķn pel cul a mi,
maleīt siga'l frare i la puta que'l va
parir.
Fica-li
noia ...
Back to index
El
xotis de la relliscada
Eren les dotze
ben tocades
quan la
nineta va arribar,
duia la
trena embolicada,
duia les
calces a la mā.
Eren les
dotze ben tocades,
el seu
xicot la va cridar,
vine Roseta
cap a casa,
ai que els
meus pares han marxat!
La va
abraįar es van petonejar
i la cosa
aquí no va parar,
una mā aquí
i una altra més enllā
i en Mariā
no es va poder aturar.
La va
abraįar es van petonejar
i la cosa
aquí no va parar,
i poc
després quan ja anaven llenįats
ai la marxa
enrere va fallar!
Eren les
dotze ben tocades
quan la
Roseta va arribar,
duia un
vestit de núvia blanca
i un ram de
roses a la mā.
eren les
dotze ben tocades
el seu
xicot ja era a laltar
Roseta
quina relliscada
haurem de
dir sí al capellā
Back to index
La desgrācia
d'un pobre home
La desgrācia
d'un pobre home
té una filla per casar,
enamorada d'un gitano
no la pot desoblidar.
Escolta filla meva
dos paraules te'n vull dir,
per l'ofici de gitano
molt bé te'n poden venir.
Tu n'estās avesadeta
a dormir amb bon matalās,
casadeta amb un gitano
a la palla dormirās.
Si a la palla haig de dormir
Res no se m'importa a mi,
si el meu cor sempre desitja
un gitano per marit.
Tu n'estās avesadeta
a portar-ne rics vestits,
casadeta amb un gitano
portarās parracs sorgits.
Si parracs haig de portar
Res no
Tu n'estās avesadeta
a portar-ne uns bons calįats,
casadeta amb un gitano
ben descalįadeta irās.
Si descalįa haig d'anar
Res no
Tu n'estās
avesadeta
a cuinar-ne uns bons guisats,
casadeta amb un gitano
cuinarās gossos i gats.
Si gossos haig de cuinar.
Res no
Tu n'estās avesadeta
a menjar-ne uns bons bocins,
casadeta amb un gitano
menjarās rucs i pollins.
Si pollins haig de menjar
Res no
Tu n'estās avesadeta
anar-ne a missa major,
casadeta amb un gitano
no veurās mai mes rector.
Si mai mes veure rector
Res no
Ja vindran
mercats i fires
tu també hi haurās d'anar
Casadeta amb un gitano
amb lo cistellonet al braį.
Si amb cistellķ haig d'anar
res no m'importa a mi
jo estic boja pel gitano i el gitano boig per mi (bis)
Back to index
Roseta de
Gironella
A Gironella
que és vila molt bella,
hi ha una donzella que a mi em fa penar.
Si els seus ho volen i se naconsolen
desitjaria poder-mhi casar
Jo en vaig i en vinc per la vora, vora de l'aigua.
Jo en vaig i en vinc per la vora, vora del riu.
Els vostres ulls, cabells i orelles,
pits i mamelles me'n tenen lligat.
Les vostres trenes sķn com cadenes
que marrosseguen sens tenir pietat.
Jo en vaig
Quatre vegades la nhe demanada,
quatre vegades me nha dit que no.
Quatre vegades, quatre carbasses,
Déu me'n conservi tan bona llavor.
Jo en vaig
Aquestes nenes de la filondaina
que en tots els joves troben un retall.
Lun perquč és guerxo, laltre garrell,
laltre no el volen perquč és massa vell.
Jo en vaig
Aquestes nenes de la filondaina
trien i llisten dels quinze als vint anys.
Als vint-i-quatre, tot ho arrepleguen.
Diuen si és negre ja es tornarā blanc.
Jo en vaig
Back to index
Un carreter
catalā
Un carreter
catalā, catalā, alegre i divertit, divertit,
sen trobā una noia jove per les carreres de Vic (bis).
La noia com que era jove, no podia seguir el pas seguir el pas,
lagafa i la puja al carro, pensant tu lestrenarās (bis).
I quan al carro va ser, cossa va i cossa ve, cossa ve.
Quan més cosses en tirava, més trempava el carreter (bis).
I al cap de set o vuit dies, el carreter a lhospital, hospital,
per veure si li trobaven, el remei per aquell mal (bis).
El remei ja li trobaren: aixō shaurā de tallar, de tallar.
Per lamor a Déu sia, aixō deixeu-mho estar (bis).
Ja en veu a venir dos metges, amb xerracs i ganivets, ganivets.
A on van aquests fills de puta, que em volen tallar el xiulet (bis).
I aquestes sķn les ventures, que tenen molts carreters, carreters,
que molts porten dos rellotges, i mai saben lhora que és (bis).
Back to index
La Ballarusca
A la ballarusca no es pot cantar
perquč és privada (bis). A la
ballarusca no es pot cantar
perquč és privada d'un capellā.
Sota una alzina n'hi varen trobar
una beata (bis).
Sota una alzina n'hi varen trobar
una beata i un capellā.
A la ballarusca...
Aquí al poble una n'hi ha,
que cada vespre (bis).
Aquí al poble una n'hi ha,
que cada vespre es va a confessar.
A la ballarusca...
Ella fa creure que ho fa per Déu,
perō ho fa per veure (bis).
Ella fa creure que ho fa per Déu,
perō ho fa per veure mossčn Mateu
A la ballarusca...
Mossčn Mateu n'era el seu consol,
li tira polvos (bis),
Mossčn Mateu n'era el seu consol,
li tira polvos dintre el llenįol.
A la ballarusca...
I així va néixer l'infant de Déu,
que s'assemblava (bis).
I així va néixer l'infant de Déu,
que s'assemblava a mossčn Mateu.
A la ballarusca...
Back to index
La nineta i el
rector
Sota d'un roure de genollons hi ha
una nineta collint brancons,
fresca i alegre la feina fa, canta que canta que cantarā
Mentre collia l'últim brancķ, per la roureda baixa el rector,
fresc com un bitxo, gras com un trumfo, quan és amb ella salta del ruc
"Jo per les penes te'n tiro un vel, perquč quan moris vagis al cel,
tu has de fer-me, sens remissiķ, una abraįada i un gros petķ"
"Jo una abraįada no li faré, sinķ dos centes dos mil també,
perō si ve el pare, que mai fa tard, i ens hi atrapa Déu nos en guard"
"Pugi a aquest arbre, senyor rector, per veure el pare si ve o no,
que si acās ve, que mai fa tard, i ens hi atrapa Déu nos en guard"
Mentre pujava ell tot feixuc, ella d'un brinco s'enfila al ruc,
i es queda el pobre, senyor rector, sense abraįada, ruc ni petķ.
"Perō on et pensaves fotut pelluc, a la talpera ficar-hi el cuc"
i es queda el pobre, senyor rector, sense follada, ruc ni petķ.
Back to index
El
gall negre
El dia de Sant Cogesme
a Solanell ens va passar,
un gall negre ens va sortir a la
porta
que ens volia fer agafar.
"Fora d'aquí, fora d'aquí,
fora d'aquí,
si no voleu venir a rosari.
Fora d'aquí, fora d'aquí, fora
d'aquí,
si a rosari no voleu venir".
"Si no voleu marxar,
espereu-vos-hi una miqueta,
si no voleu marxar,
la justícia us en traurā"
I un gall negre va sortir a la porta,
mig en camisa, mig en camisa,
i un gall negre va sortir a la
porta,
mig en camisa i ens va dir:
"Fora d'aquí...."
Nosaltres teníem raķ,
vārem fer una gran resistčncia,
nosaltres teníem raķ
perō el gall negre tenia el bastķ.
I un gall negre...
"Fora d'aquí...."
Back to index
La modista de Balaguer
Una modista
de Balaguer
per quatre sous
s'ho deixa fer.
Mare, mare, mare, vine,
mare, vine, mare meva;
tota pleneta de polvos
per davant i per darrera.
Mare, mare, mare, vine,
mare, vine i ho veurās;
tota pleneta de polvos
per davant i per detrās.
Una modista
de ringo-rango
per quatre quartos
balla el fandango.
Mare, mare, mare, vine...
Una modista
de Balaguer
per quatre quartos
balla amb el piler.
Mare, mare, mare, vine...
Back to index
A la sombra d'una alzina
A la sombra d'una alzina
sentadeta
hi ha una porquera
que amb
s'hermosa cabellera
sos garrins
estā guardant
Ella se'ls
mira i se'ls guaita
mentre es
fa i desfā ses trenetes
i entre mig
de les herbetes,
son galant
l'estā mirant
Tanta
majestat,
no la
té la reina
ni fa tanta
feina
amb el
cetre a la mā
Back to index
Jota de Castanesa
A l'arribar a Casanesa
informa't-hi al campanal (bis)
qu'allí ja t'indicaran
com anar amont o avall
Les dones de Castanesa
quan baixen a Vilaller (bis)
es fan petar es farradures
al cafč de Fideuer
Les mosses de Castanesa
les de la vila d'avall (bis)
s'han comprat una tafarra
per porta'ls mossos a cavall
Les dones de Castanesa
en havent dinat se'n van (bis)
a cosir davall de l'ormo
i allí s'estan criticant
Les mosses de Castanesa
s'han comprat una romana (bis)
per a pesar-s'hi les popes
una vegada a la setmana
Les dones de Castanesa
quan baixen de Baciver (bis)
s'hi diuen la una a l'altra
tu fas panxa i jo braguer
Les mosses de Castanesa
quan baixen de Baciver (bis)
s'hi diuen la una a l'altra
tu prenyada i jo també
Les dones de Castanesa
quan baixen de Baciver (bis)
tenen la panxa'rugada
com el manxķ del farrer
Back to index
Els tres dallaires
Si n'eren tres dallaires
que en dallaven un prat
n'hi ha una xiqueta rossa
petita, bonica
que els hi porta esmorzar
petita com va
n'hi ha una xiqueta rossa
que els hi porta esmorzar
de tant lluny com la veuen
petita, bonica
ja es posen a xiular
petita com va
de tant lluny com la veuen
ja es posen a xiular
xiuleu xiuleu, dallaires
petita, bonica
que us hi porto esmorzar
petita com va
xiuleu xiuleu, dallaires
que us hi porto esmorzar
n'hi ha un dels dallaires
petita, bonica
que no en vol esmorzar
petita com va
n'hi ha un dels dallaires
que no en vol esmorzar
quč en teniu lo dallaire
petita, bonica
que no en voleu esmorzar
petita com va
quč en teniu lo dallaire
que no en voleu esmorzar
n'hi ha una xiqueta rossa
petita, bonica
que em fa morir i penar
petita com va
Back to index
La Pepeta
El Pepet i la Pepeta
es volen enmaridar.
La Pepeta porta pressa,
més en Pepet vol pensar
Si quč passa li pregunta,
i en Pepet diu que té por
que la Pepeta resulti
una Pepa de cartrķ
Ai Pepeta (bis)
quan te veig el cor em peta,
tan si em peta com si no
escolta aquesta canįķ
Les noies d'avui en dia
totes volen presumir
qu'en sķn noies molt modernes
i ni un fil saben cosir
Noe ls hi parlis de la cuina
no hi volen sapiguer res
i de fer qualsevol cosa
tot ho fan sempre al revés
Ai Pepeta...
Back to index
La gallina i el rector
A Sant Marįal, prop d'una ermita,
vivia un pobre capellā.
Menjava poc, una trumfa bullida,
de tant en tant un crostķ de pa
Perō un bon dia una gallina
prop de l'ermitatge va passar.
Li va torįar el coll, la va fer rustida,
la mateixa nit se la va menjar
Llamp que refot que és millor que trumfa
Llamp que refot que és millor que pa
Llamp que refot que és millor que trumfa per sopar.
Back to index
Anārem a Sant Miquel
Anārem a Sant Miquel (bis),
una colla de gent bona,
xim pum dali dali dali trum trum,
una colla de gent bona.
Sa iaia mos va dir:-Entrau, (bis)
jove, si heu de mester dona,
xim pum,... Jove si heu....
Ses meves filles ho sķn (bis),
convenientes per un pobre,
xim pum,... Convenientes .....
Perquč m'han sortit petites (bis),
i han de mester poca roba,
xim pum,... I han....
Així mateix també tenen (bis),
alguna altra cosa bona,
xim pum,... Alguna....
Sa cosa no vos la dic (bis),
perō ja hi deveu pensar-hi,
xim pum,... Perō....
Tal volta voltros teniu (bis),
es jugaroll de posar-hi,
xim pum,... Es....
Back to index
Canįons de beure
Beurem una boteta de la vall a la vall roseta.
Beurem una Boteta de la vall a la vall del vi.
Que begui, que begui, que begui, que begui.
Que begui, que begui, que begui, que prou.
-----
Beu en Pere, torna a beure, d'aquell vi que n'és de bo.
D'aquell vi de Vilafranca, veremat a la tardor.
Beu en Jaume....
-------
De la terra surt la vinya, visca la vinya.
Vinyem, vinyim, vinyam,
visca la vinya, visca la vinya,
Vinyem vinyim, vinyam
visca la vinya, visca el mam.
De la vinya va a la premsa, visca la premsa
Premsem,premsim, premsam,
visca la premsa, visca la premsa,
Premsem,premsim, premsam,
visca la premsa, visca el mam.
De la premsa va a la bota, visca la bota
Botem, botim, botam....
De la bota va a l'ampolla ....
al vas, a la boca, a l'estķmac, a la bufeta, al tiruliru, a la terra.
Back to index
La jota del peix barato
La sardina de contenta balla, i el barat s'estā dintre el racķ,
ja l'anxova toca la guitarra, i el roger estā dintre la canįķ
Castanyoles, castanyoles, castanyoles i mollets!
Apa noies, peix barato, peix barato que és de l'art!
Atura el carro que vull baixar perquč tinc ganes d'anar a cagar (bis).
Caga't a la gorra Bartomeu, caga't a la gorra a fe de Déu,
caga't a la gorra que tot el que caguis serā teu.
Goita els musclos com fan la rotllana, al voltant d'aquest rap tan hermķs,
i el que fa parella amb la cigala, és el congre que hi va tot seriķs.
Castanyoles .....
Sépia, escķrpores, llucets, garotes, un surell, dos seitons, tres popets,
i tots ballen alegres la jota, d'una cobla de calamanets.
Castanyoles.....
Back to index
Beure és el que ens cal
Vet ací que una vegada, sis xicots de la Bisbal (bis)
van entrar en una vila per tastar el vi de l'hostal, cal!
Volem beure beure, beure; beure, beure és el que ens cal, cal, cal, cal, cal.
Van entrar en una vila per tastar el vi de l'hostal (bis)
les butxaques eren fondes perō més buides que un timbal, cal!
Volem beure beure, beure; beure, beure és el que ens cal, cal, cal, cal, cal.
Les butxaques eren fondes perō més buides que un timbal (bis)
el més pinxo toca fondo perō no hi troba ni sis rals, cal!
Volem beure beure, beure; beure, beure és el que ens cal, cal, cal, cal, cal.
El més pinxo toca fondo perō no hi troba ni sis rals (bis)
ai, vatua, diu la dona, fer-se el maco no s'hi val, cal!
Volem beure beure, beure; beure, beure és el que ens cal, cal, cal, cal, cal.
Ai, vatua, diu la dona, fer-se el maco no s'hi val! (bis)
com hi ha mķn diu la minyona, fora les calces xavals! cal!
Volem beure beure, beure; beure, beure és el que ens cal, cal, cal, cal, cal.
Com hi ha mķn diu la minyona, fora les calces xavals! (bis)
d'un en un tots sis passaren del més baix fins el més alt, cal!
Volem beure beure, beure; beure, beure és el que ens cal, cal, cal, cal, cal.
D'un amb un tots sis passaren del més baix fins el més alt (bis)
ai, vatua, diu la dona, fer-se el maco tant se val! cal!
Volem beure beure, beure; beure, beure és el que ens cal, cal, cal, cal, cal.
Ai, vatua, diu la dona, fer-se el maco tant se val! (bis)
com hi ha mķn diu la minyona, teniu les calces xavals! cal!
Volem beure beure, beure; beure, beure és el que ens cal, cal, cal, cal, cal.
Com hi ha mķn diu la minyona, teniu les calces xavals!(bis)
perquč aquí els xicots beuen i no paguen pas amb rals, cal.
Volem beure beure, beure; beure, beure és el que ens cal, cal, cal, cal, cal.
Back to index
Corranda de l'Indiot
Allā dalt de la muntanya
m'hi volien fer casar,
la que em donen no m'agrada
la que vull no em volen dar.
Enllacem els mocadors
de la punteta de seda més fina,
enllacem els mocadors
de la punteta de més fina olor.
Perdiueta novelleta
que tan alt saps de volar,
si no deixes la muntanya
el fred prou t'hi matarā.
Enllacem...
Un sargaire no val gaire
un sabater no val res,
si us enamoreu d'un sastre
no tindreu mai cap diner.
Enllacem...
De canįons i de corrandes
us en cantaré deu mil,
que les porto a la butxaca
lligadetes amb un fil.
Enllacem...
Dos pardals en una espiga
no s'hi poden sostenir,
dos fadrins amb una nina
no s'hi poden avenir.
Enllacem...
Si l'espiga és prou valenta
els pardals s'hi sostindran,
si la nina és carinyosa
els fadrins s'hi avindran.
Back to index
Els tres garberets
Si n'hi havia tres garberets a la plana de Cerdanya
que han anat a segar a Urgell, a segar una quinzenada
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
Que han anat a segar a Urgell, a segar una quinzenada
l'un ne porta el volant d'or, l'altre l'en porta de plata
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
L'un ne porta el volant d'or, l'altre l'en porta de plata
i el més petitet de tots el porta sobredaurada
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
I el més petitet de tots el porta sobredaurada
se n'ha aturat a pixar allí en una cantonada
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
Se n'ha aturat a pixar allí en una cantonada
una senyora ho ha vist, n'ha quedat enamorada
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
Una senyora ho ha vist, n'ha quedat enamorada
ja l'ha enviat a buscar, per una seva criada
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
Ja l'ha enviat a buscar, per una seva criada
"garberet bon garberet, la senyora vos demana"
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
"Garberet bon garberet, la senyora vos demana"
"digue-li que ja vindré les tres de la matinada"
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
"Digue-li que ja vindré les tres de la matinada"
quan les tres ne varen ser, garberet puja l'escala
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
Quan les tres ne varen ser, garberet puja l'escala
"senyora quč se li ofereix, quč és el que vostč demana?"
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
"Senyora quč se li ofereix, quč és el que vostč demana?"
"si és que em volguessiu segar un campet de civada"
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
"Si és que em volguessiu segar un campet de civada"
"no és en cap vinya ni camp, ni en solei ni en cap aubaga"
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
"No és en cap vinya ni camp, ni en solei ni en cap aubaga"
"que és a sota el devantal, que la faldilla l'amaga"
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
"Que és a sota el devantal, que la faldilla l'amaga"
"bé em dirieu garberet, quantes garbes n'heu lligades?"
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
"Bé em dirieu garberet, quantes garbes n'heu lligades?"
"trenta-set o trenta-vuit, trenta -nou la que faig ara"
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
"Trenta-set o trenta-vuit, trenta -nou la que faig ara"
"i a quaranta arribaré si el garrot no se m'aplana"
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
"I a quaranta arribaré si el garrot no se m'aplana"
"no t'espantis garberet, no t'espantis pas encara"
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
"No t'espantis garberet, no t'espantis pas encara"
"que jo te'l faré aixecar, mejant ous i botifarra"
Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.
Back to index
La mestressa i el cabrer
La mestressa i el cabrer (bis)
fan un joc que jo no sé.
Mmmm ai ai! aixō no m'agrada gaire
Mmmm ai ai! aixō no m'agrada mai
fan un joc que jo no sé (bis)
fan el llit i el tornen fer.
Mmmm ai ai!...
Fan el llit i el tornen fer (bis)
l'amo arriba de mercat.
Mmmm ai ai!
L'amo arriba de mercat (bis)
mestressa quč és aixō estat?
Mmmm ai ai!
Mestressa quč és aixō estat (bis)?
Aixō n'haurā estat el gat.
Mmmm ai ai!
Back to index
Som tres xicots
Som tres xicots espatarrants,
que no fem peįa en a ningú,
estem buscant entussiasmats,
una xicota per cada u, per cada u.
Perō com que no en trobem mai cap,
patim patim, patim, patim, patim patim.
Perō com que no en trobem mai cap,
patim patim, patim, patim, patim del cap.
Si la xicota ens volgués,
encara que fos un fregall,
ja veuríeu com tots tres,
baixaríem acera avall, acera avall.
Perō com que no....
Back to index
Fragment de canįķ de ronda (per lloar la
taula quan et conviden)
Quina taula més ben parada, de dames i cavallers,
Quina taula més ben parada que la Mare de Déu i és.
Les tovalles sķn de seda, els tovallons de setí,
Les culleres sķn de plata les forquilles de l'or més fi.
I l'amo d'aquesta casa un home molt ditxķs és,
La mestressa és molt guapa i la filla encara més.
Back to index
Montanhes Araneses
Aqueres montanhes,
que tan nautes son,
m´ampexen de véder
mens amors ahún son.
Cantes, perquč cantes,
cantes pas per jo
cantes per ma hilha
que non ei prés de jo
Nautes que son nautes
ja s'abaisharān
es mies amoretes
que s'aproparan
Cantes, perquč cantes, ...
Dessus dera mia hičstra
hi ha un auderonh
tota era net cante
cante sa canįon
Cantes, perquč cantes, ...
Muntanhes araneses,
ahún es pastús
es honts regalades
troben, es jurdús.
Cantes, perquč cantes,...
Montanhes curunades
tut er an de nheu,
ta nautes e beres
que vus pune et ceu.
Cantes, perquč cantes,...
Montanhes araneses,
pientades de rius,
de tutes grandeses
vus adurne Diu.
Cantes, perquč cantes, ...
Back to index
Les rondes del vi
No vagis a la mar
a encomanar les penes.
No vagis a la mar,
Les aigües en van plenes.
Vora, vora del port,
hi ha una vella taverna,
vora, vora del port,
hi ha un bar de mala mort.
Tralarā, larā, larā, tralarā, larā, larā (bis)
Una bķta de rom
i una altra d´aiguardent,
una bķta de rom
i molta olor de gent.
No siguis sol a veure
ni sol a rumiar
no siguis sol a veure
que el vi et condemnarā.
Tralarā, larā, larā, tralarā, larā, larā (bis)
El primer brindis va
per companys i companyes,
el segon anirā
pels qui els han crescut banyes.
El tercer, libaciķ,
a la salut dels pobres,
no és amb mala intenciķ
deixar al burgčs les sobres.
Tralarā, larā, larā, tralarā, larā, larā (bis)
Atents, amics, encara,
al següent got de vi,
beneirem la mare
que a tots ens va parir.
La copa que fa cinc
pel gran pare Noč
la copa que fa sis
pels diables del cafč.
Tralarā, larā, larā, tralarā, larā, larā (bis)
Quan el set serā buit
malairem l´infern,
la copa que fa vuit
pel clero i el govern.
El got de comiat
el cantarem tots junts,
el got de comiat,
un rčquiem pels difunts.
Tralarā, larā, larā, tralarā, larā, larā (bis)
Back to index
Lo carrilet i el vaporet
Antes la gent del Baix Ebre
per a poder-ne viatjar,
van fer-ne un vaporet
i riu amunt van anar.
Després van fer el carrilet,
per més poder carregar,
i va ser una maravilla,
i va ser la maravilla
hasta que els els van llevar.
Lo carrilet del Baix Ebre
va fer un transport molt actiu,
portant persones i bultos
igual d'hivern com d'estiu.
També ho va fer el vaporet,
hasta que el van jubilar,
allā a Jesús i Maria,
a la punta de la illa,
enganxat se va afonar.
Lo carrilet recorria
de Tortosa a Campredķ,
per carrils de via estreta,
i a Amposta feia estaciķ,
i allā a Jesús i Maria,
xiulava amb gran emociķ,
que prop n'estava La Cava,
que ja arribava a La Cava,
final de la trajecciķ.
Los treballadors del camp,
mai lo poderm oblidar,
perquč xiulava a les vuit,
que era l'hora d'enganxar.
També xiulava a la una,
quan sortíem a dinar,
i a les sis tornava a vindre,
i a les sis tornava a vindre,
que era l'hora de plegar.
A estacions i apeaderos
ell s'havia de parar,
tant en diumenges com festes,
sempre et venia a buscar.
Ell mai va fer-ne cap festa,
ell sempre va treballar,
perquč la gent del Baix Ebre,
perquč la gent del Baix Ebre,
ne poguessa viatjar.
Back to index
La Cirereta
Un
petķ no en va mai col quan va de veres,
per aixō diuen que els petons i les cireres,
després d'un en venen molts.
Noia,
noia, si no vols;
noia, si no vols pols no vagis a l'era.
La
que nega un petonet quan se'l suplica
de
genolls amb tot el cor així s'explica:
"jo
t'estimo de debķ,
mira
deixa't fer un petķ,
que
molt baix i a cau d'orella et tempto jo".
"Deixa que et besi, nineta,
la cirereta de ta boqueta.
Jo més petons t'en faria
que flors tindria cap cirerer".
Quan
la nit de Sant Joan és arribada
no hi ha noia que no estigui enamorada
si hi ha un jove que la vol,
és
per dir-li a n'ella, sol:
per dir-li ple d'amor a l'estimada:
"Jo
t'estimo nina hermosa, n'és de veres;
te'n
faria més petons que en té cireres,
lo
més alt dels cirerers,
fins
que jo no pogués més,
jo
voldria que ta boca me'ls tornés".
Quč
en té de fer una nineta,
tota
soleta i joveneta?
Que
si el seu jove volia,
li'n
donaria tot lo seu cor.
Back to index
Som caps calents
Som
caps calents, i ens va el vi,
tenim
l'enamorada, tenim l'enamorada.
Som
caps calents, i ens va el vi
tenim
l'enamorada, que ens ha fugit.
Beure
i cantar, i fer l'amor
sķn
pels calents de cap, sķn pels calents de cap.
Beure
i cantar, i fer l'amor
sķn
pels calents de cap, obligaciķ.
Back to index
Anem a caminar
Som
una colla molt maca,
de
molt grans caminadors,
i
a més ai quč carai,
menjadors
i bevedors.
Enllacem
els mocadors
per
la punteta de seda més fina,
enllacem
els mocadors
per
la punteta de més fina olor.
En
sķn gent molt acollidora
amb
tots els forasters.
Els
que al grup s'afegeixen,
fan
venir una vegada més.
Enllacem
els mocadors...
Quan
al web vaig entrar,
vaig
quedar tot ben sorprčs.
Allā
me'n surt una parrōquia.
L'ordinador
devia estar espčs.
Enllacem
els mocadors...
El
capellā en té molta empenta,
no
s'arruga davant de res.
Escriu
cartes al Sant Pare,
com
aquell qui no fa res.
Enllacem
els mocadors...
Com
a bon catequista,
la
gramātica ens ha ensenyat,
que
qui més qui menys tots,
n'anāvem
ben necessitats.
Enllacem
els mocadors...
En
conjuncions copulatives,
en
sķm tots uns bons desastres.
No
és el mateix pollastre o conill,
que
no pas conill i pollastre.
Enllacem
els mocadors...
I
al local de la parrōquia,
ho
tenen tot molt ben muntat.
Tres
pissarres i molt de guix,
per
excursions poder apuntar.
Enllacem
els mocadors...
Perquč
els que allā s'hi trobin,
no
en passin gens de calor,
com
a la peli "Casablanca",
al
sostre tenen ventiladors.
Enllacem
els mocadors...
Dels
cuiners i les cuineres,
també
en caldrā parlar.
Amanides
tan acolorides,
que
en Dalí voldria pintar.
Enllacem
els mocadors...
Quan
ha arribat el segon plat,
i
per fi l'hem pogut tastar,
Mmmmm!
Quina cosa més bona!
És
que ni en Ferran Adriā.
Enllacem
els mocadors...
A
més ens n'hem enterat,
d'unes
quantes novetats.
La
Nuri ens ha fet anys,
i
a més ens ha lligat.
Enllacem
els mocadors...
I
ja hem triat les excursions,
per
a tot el curs que bé.
Tots
votant i consensuant,
com
ja ho voldrien al parlament.
Enllacem
els mocadors...
I
hem mirat les fotos del curs,
gravadetes
amb un "cedé".
Quin
llamp d'efectes especials.
Els
dels carrets tenim pa're'a fer.
Enllacem
els mocadors...
Ja
s'acaba aquesta corranda,
escollida
d'entre mil,
que
porto dins la butxaca
lligadetes
amb un fil.
Enllacem
els mocadors...
Back to index
Bod moja
Bod'
moja, bod' moja,
t' bom lenikov dal,
bo tiste potolkla,
bom drugih nabral.
"Pa nisem jaz stara
e petdeset let,
da b' tebe imela
za lenike tret'.
Ne hodi za mano,
ne bo me dobil,
sem tist'ga upana
k' je rib'ce lovil."
Back to index
Back to index
Na planin'cah lutno biti
Na planin'cah lutno biti,
tam je dosti mleka piti.
Pastir pa prav': jehe, juhe!
na planin'cah lutno je.
Na planin'cah sonce sije,
ko dolin'ce megla krije.
Pastir pa prav'...
Pastirica krav'ce pase,
ona ima svoje pase.
Pastir pa prav'...
Pastirica gance kuha,
v lon'c ji pade ena muha.
Pastir pa prav': juhe, juhej!
Take gance sama jej!
Back to index
La font del Moro
La fonteta del Moro,
ai! s'ha estroncat
i el foc del meu aimante
ai! s'ha apagat (3)
ja ni caliu li'n en queda
ai! s'ha gelat.
Tres roses que en tenia,
lo meu roser,
se van morir en un dia;
jo sé de quč (3)
dos, de malenconia
l'altra de set.
Me mata el mal d'amores,
pobra de mi!
Ai! sense amor ni roses,
més val morir (3)
que el roser de la dicha
no em pot florir.
Back to index
Kol'kor kapljic, tol'ko let
Kol'kor kapljic, tol'ko let,
bog nam daj na svet' ivet'!
ivijo, oj ivijo, oj ivio na
svet'!
Naj bo stara al' pa mlada,
vsaka ima fanta rada.
ivijo,...
Kdor čemerno se dri,
ta za nao drubo ni!
ivijo,...
Back to index
Ob bistrem potoku je mlin
Ob bistrem potoku je mlin,
a jaz sem pa mlinarjev sin.
Ko mlinček ropoče in voda
umlja,
srce mi veselo igra, igra.
Če mlinček pri miru bi
stal,
bi mlinar in kmet aloval.
In otrok bi jokal ter toil glasno,
kako je brez kruha hudo, hudo.
Back to index
Bog je ustvaril zemljico