Favourite Catalan and Slovene tavern songs

 

This is a traditional type of song that until recently was spontaneously sang by peasants and fishermen in some village taverns. The words can be about politics, eating, drinking, religion, the country and its landscape, the old way of life, love, or plainly sex, explicit or cleverly implicit. Sometimes the words were improvised on the spot for a particular happening, or just to make fun of the people sitting at the other end of the table. Acompanying instruments (if any at all) could be guitar, accordion, flute, violin, clarinet or dulcimer. My two home cultures, Catalonia and Slovenia share this tradition.

 

Index

 

Eating and drinking

 

         Beure és el que ens cal

         Bog je ustvaril zemljico

         Canįons de beure

         Če 'mam d'narce, pijem vino

         Da sva si midva brata

         En hud pesjan je živel

         En hribček bom kupil

         Fragment de canįķ de ronda (per lloar la taula quan et conviden)

         Hi ha una parada de xurros/Stand 'majo za pečenice

         Kol'kor kapljic, tol'ko let

L’aigat d’Olot

        La gallina i el rector 

         Les rondes de vi

         Na planin'cah luštno biti

Som caps calents

 

Sex

 

         Anārem a Sant Miquel

         Beure és el que ens cal

         Bod moja

         El llodrigķ

         El xotis de la relliscada

         Els tres garberets

         Fica-li noia

         La ballarusca

         La mestressa i el cabrer

         La modista de Balaguer

         La nineta i el rector

         Pojdem na Štajersko
         Som caps calents

         Tam dol’ na ravnem polju
         Un carreter catalā

 

Country, history, countryside

 

 Corranda de l'Indiot

 Kje so tiste stezice

 L’aigat d’Olot

 La jota de Castanesa

          Na planin'cah luštno biti

          Prelepa Gorenjska

 Reputicānticus

 Montanhes Araneses

 

Old way of life

 

         A la sombra d'una alzina

         Els goigs de la bresca

         Els tres dallaires

         La desgrācia d'un pobre home

         La jota de Castanesa

         La Pepeta

         Lo carrilet i el vaporet

         Na planin'cah luštno biti

         Ob bistrem potoku je mlin
 

Love

 

         A la sombra d'una alzina

         A la voreta del mar

         Els tres dallaires

         Jutri bo v Celovcu smenj

         La cirereta

         La desgrācia d'un pobre home

         La font del moro

         La Pepeta

         Pojdem na Štajersko
         Roseta de Gironella

Som caps calents

         Som tres xicots

         V dolini tihi

 

Scatology

 

         Jutri bo v Celovcu smenj

         La jota del peix barato

 

Religion and politics

 

         En hud pesjan je živel

         Fica-li noia

La ballarusca

La nineta i el rector

El gall negre

Reputicānticus

 

Improvisation for special occasions

        

Anem a caminar

Applied Statistics Conference, Ribno 2006

Corranda de l’estadística administrativa 

CoDaWork

Ca la Pili 

La Bolōnia que ens apreta

 

L'aigat d'Olot

L'any mil nou-cents quaranta
en Olot hi havé un aigat, un aigat,
que el Fluviā s'hi passejava
pels carrers de la ciutat.


Va aixorrancar les muntanyes,
se n'emportā el cultiu, el cultiu,
amb els ponts, carrers de cases,
tot el que era prop del riu.

Se n'emportā els edificis,
i persones riu avall, riu avall,
moltes fābriques deixaren
a la gent sense treball.

De Camprodon a Setcases;
de Ripoll a Torellķ, Torellķ,
de Sant Joan les Abadesses
a Sant Pere Pescador.

Els veīns de baix pujaven
els veīns de baix pujaven a dalt,
pensant-se que passava
el Diluvi Universal.

Si una altra vegada torna
ja sabeu el que heu de fer, heu de fer:
replegar-ne forces fustes
i fer l'arca de Noč.

I un borratxo que ho va veure,
un borratxo que ho va dir, ho va dir:
que fa més mal l'aiga
l'aiga que no pas el vi

Back to index

 

El Llodrigķ

El diumenge al de matí ja m'encontro la criada,
ja li’n dono el Déu-vos-guard, Déu-vos-guard i l'hora bona.

Tinc por, tinc por, tinc por.
Tinc por deia la noia.
Tinc por, tinc por, tinc por
que no em surti un llodrigķ

Jo li'n dono el Déu-vos-guard, Déu-vos-guard i l'hora bona,
li'n convido del bon pa, del bon pa i la llonganissa.

Tinc por...

Li’n convido del bon pa, del bon pa i la llonganissa,
quan s'ho va haver menjat tot li vaig dir que més volia.

Tinc por...

Quan s'ho va haver menjat tot li vaig dir que més volia,
li'n remango el davantal, li'n remango les faldilles.

Tinc por...

Li’n remango el davantal, li'n remango les faldilles,
li'n remango els enauguets, li'n remango la camisa.

Tinc por...

Li'n remango els enauguets, li'n remango la camisa,
ja li'n veig un ull tancat un altre que se li obria.

Tinc por...

Ja li'n veig un ull tancat un altre que se li obria,
voltat de pčl de conill, si no ho era ho pareixia.

Tinc por...

Voltat de pčl de conill, si no ho era ho pareixia.
Jo que li engego el furķ, a veure si m'hi passaria.

Tinc por...

Jo que li engego el furķ, a veure si m'hi passaria.
Collons que el fot el forat, quina llargada tenia.

Tinc por...

Collons que el fot el forat, quina llargada tenia,
si no fos pels cascavells el furķ se mi perdria.

Tinc por...

Si no fos pels cascavells el furķ se mi perdria.
Ja t'ho foto jo ben net que mai més li ficaria.

Tinc por…
 

Back to index

Reputicānticus

Ja en farem dir una novena a Sant Agustí (bis)

a la presķ.

Perquč els de la Moixina ens han dit que no (bis)

 

Reputicānticus quin coi d'auxílicum

Kyrie Eleison de l'Espčritu Sānticum

cara de rānticum, mariam concčntricum.

I aunque en tenga les patilles tōrtiques

la cara rústica i el pelu māsticu, i el culu frčsticu.

 

Ja en respon el més petit: jo no hi vull anar! (bis)

a Montserrat.

Perquč els de la Moixina ens han ben cardat (bis)

Reputicānticus...

Tres homes sense calces varen trobar (bis)

i amb les pistoles dretes a punt de tirar

som caįadors.

I per les nenes maques bons tiradors (bis)

Reputicānticus...

Dominus Viscum, seculorum Cristicum

cul d'una vella, foteu-li un misticum

Vatua lísticum.

Back to index

Fica-li noia

El dia que vaig casar-me no tenia pa ni vi,

sols una quartera d'ordi que la vaig porta'l molí.

 

Fica-li noia fica-li si, fica-li noia el cornetí (bis).

 

Sols una quartera d'ordi que la vaig porta'l molí,

quan me'n torno cap a casa la dona no'm vol obrir.

 

Fica-li noia ....

 

Quan me'n torno cap a casa la dona no'm vol obrir,

guaito per sota la porta i veig un frare caputxí.

 

Fica-li noia ...

 

Guaito per sota la porta i veig un frare caputxí,

'gāfuc un buscall d'aulina i ell en 'gafa dos de pi.

 

Fica-li noia ...

 

'Gāfuc un buscall d'aulina i ell en 'gafa dos de pi,

jo li foto garrotada i ell me'n fot dues a mi.

 

Fica-li noia ....

 

Jo li foto garrotada i ell me'n fot dues a mi,

tras d'have'm cardat la dona ara'm dķn pel cul a mi.

 

Fica-li noia ...

 

Tras d'have'm cardat la dona ara'm dķn pel cul a mi,

maleīt siga'l frare i la puta que'l va parir.

 

Fica-li noia ...

Back to index

El xotis de la relliscada

Eren les dotze ben tocades

quan la nineta va arribar,

duia la trena embolicada,

duia les calces a la mā.

Eren les dotze ben tocades,

el seu xicot la va cridar,

vine Roseta cap a casa,

ai que els meus pares han marxat!

La va abraįar es van petonejar

i la cosa aquí no va parar,

una mā aquí i una altra més enllā

i en Mariā no es va poder aturar.

La va abraįar es van petonejar

i la cosa aquí no va parar,

i poc després quan ja anaven llenįats

ai la marxa enrere va fallar!

Eren les dotze ben tocades

quan la Roseta va arribar,

duia un vestit de núvia blanca

i un ram de roses a la mā.

eren les dotze ben tocades

el seu xicot ja era a l’altar

Roseta quina relliscada

haurem de dir sí al capellā

Back to index

La desgrācia d'un pobre home

La desgrācia d'un pobre home
té una filla per casar,
enamorada d'un gitano
no la pot desoblidar.

Escolta filla meva
dos paraules te'n vull dir,
per l'ofici de gitano
molt bé te'n poden venir.

Tu n'estās avesadeta
a dormir amb bon matalās,
casadeta amb un gitano
a la palla dormirās.

Si a la palla haig de dormir
Res no se m'importa a mi,
si el meu cor sempre desitja
un gitano per marit.

Tu n'estās avesadeta
a portar-ne rics vestits,
casadeta amb un gitano
portarās parracs sorgits.

Si parracs haig de portar
Res no …

Tu n'estās avesadeta
a portar-ne uns bons calįats,
casadeta amb un gitano
ben descalįadeta irās.

Si descalįa haig d'anar
Res no…

Tu n'estās avesadeta
a cuinar-ne uns bons guisats,
casadeta amb un gitano
cuinarās gossos i gats.

Si gossos haig de cuinar.
Res no …

Tu n'estās avesadeta
a menjar-ne uns bons bocins,
casadeta amb un gitano
menjarās rucs i pollins.

Si pollins haig de menjar
Res no …

Tu n'estās avesadeta
anar-ne a missa major,
casadeta amb un gitano
no veurās mai mes rector.

Si mai mes veure rector
Res no …

Ja vindran mercats i fires
tu també hi haurās d'anar
Casadeta amb un gitano
amb lo cistellonet al braį.

Si amb cistellķ haig d'anar
res no m'importa a mi
jo estic boja pel gitano i el gitano boig per mi (bis)

Back to index

Roseta de Gironella

A Gironella que és vila molt bella,
hi ha una donzella que a mi em fa penar.
Si els seus ho volen i se n’aconsolen
desitjaria poder-m’hi casar
 
Jo en vaig i en vinc per la vora, vora de l'aigua.
Jo en vaig i en vinc per la vora, vora del riu.


Els vostres ulls, cabells i orelles,
pits i mamelles me'n tenen lligat.
Les vostres trenes sķn com cadenes
que m’arrosseguen sens tenir pietat.

Jo en vaig…
 
Quatre vegades la n’he demanada,
quatre vegades me n’ha dit que no.
Quatre vegades, quatre carbasses,
Déu me'n conservi tan bona llavor.

Jo en vaig…
 
Aquestes nenes de la filondaina
que en tots els joves troben un retall.
L’un perquč és guerxo, l’altre garrell,
l’altre no el volen perquč és massa vell.

Jo en vaig…
 
Aquestes nenes de la filondaina
trien i llisten dels quinze als vint anys.
Als vint-i-quatre, tot ho arrepleguen.
Diuen si és negre ja es tornarā blanc.

Jo en vaig…

Back to index

Un carreter catalā

Un carreter catalā, catalā, alegre i divertit, divertit,
se’n trobā una noia jove per les carreres de Vic (bis).

La noia com que era jove, no podia seguir el pas seguir el pas,
l’agafa i la puja al carro, pensant “tu l’estrenarās” (bis).

I quan al carro va ser, cossa va i cossa ve, cossa ve.
Quan més cosses en tirava, més trempava el carreter (bis).

I al cap de set o vuit dies, el carreter a l’hospital, hospital,
per veure si li trobaven, el remei per aquell mal (bis).

El remei ja li trobaren: “aixō s’haurā de tallar, de tallar”.
”Per l’amor a Déu sia, aixō deixeu-m’ho estar” (bis).

Ja en veu a venir dos metges, amb xerracs i ganivets, ganivets.
”A on van aquests fills de puta, que em volen tallar el xiulet” (bis).

I aquestes sķn les ventures, que tenen molts carreters, carreters,
que molts porten dos rellotges, i mai saben l’hora que és (bis).

 

Back to index

La Ballarusca

        A la ballarusca no es pot cantar

        perquč és privada (bis).         A la ballarusca no es pot cantar

        perquč és privada d'un capellā.

 

        Sota una alzina n'hi varen trobar

        una beata (bis).

        Sota una alzina n'hi varen trobar

        una beata i un capellā.

 

        A la ballarusca...

 

        Aquí al poble una n'hi ha,

        que cada vespre (bis).

        Aquí al poble una n'hi ha,

        que cada vespre es va a confessar.

 

        A la ballarusca...

 

        Ella fa creure que ho fa per Déu,

        perō ho fa per veure (bis).

        Ella fa creure que ho fa per Déu,

        perō ho fa per veure mossčn Mateu

 

        A la ballarusca...

 

        Mossčn Mateu n'era el seu consol,

        li tira polvos (bis),

        Mossčn Mateu n'era el seu consol,

        li tira polvos dintre el llenįol.

 

        A la ballarusca...

 

        I així va néixer l'infant de Déu,

        que s'assemblava (bis).

        I així va néixer l'infant de Déu,

        que s'assemblava a mossčn Mateu.

 

        A la ballarusca...


Back to index

 

La nineta i el rector

        Sota d'un roure de genollons hi ha una nineta collint brancons,

        fresca i alegre la feina fa, canta que canta que cantarā

 

        Mentre collia l'últim brancķ, per la roureda baixa el rector,

        fresc com un bitxo, gras com un trumfo, quan és amb ella salta del ruc

 

       "Jo per les penes te'n tiro un vel, perquč quan moris vagis al cel,

        tu has de fer-me, sens remissiķ, una abraįada i un gros petķ"

 

        "Jo una abraįada no li faré, sinķ dos centes dos mil també,

        perō si ve el pare, que mai fa tard, i ens hi atrapa Déu nos en guard"

 

        "Pugi a aquest arbre, senyor rector, per veure el pare si ve o no,

        que si acās ve, que mai fa tard, i ens hi atrapa Déu nos en guard"

 

        Mentre pujava ell tot feixuc, ella d'un brinco s'enfila al ruc,

        i es queda el pobre, senyor rector, sense abraįada, ruc ni petķ.

 

        "Perō on et pensaves fotut pelluc, a la talpera ficar-hi el cuc"

         i es queda el pobre, senyor rector, sense follada, ruc ni petķ.

 

Back to index

 

El gall negre

 

        El dia de Sant Cogesme
        a Solanell ens va passar, 
        un gall negre ens va sortir a la porta
        que ens volia fer agafar.

        "Fora d'aquí, fora d'aquí, fora d'aquí,
        si no voleu venir a rosari.
        Fora d'aquí, fora d'aquí, fora d'aquí,
        si a rosari no voleu venir".
 

        "Si no voleu marxar,
        espereu-vos-hi una miqueta,
        si no voleu marxar,

        la justícia us en traurā"
 

        I un gall negre va sortir a la porta,
        mig en camisa, mig en camisa,
        i un gall negre va sortir a la porta,
        mig en camisa i ens va dir:

 

        "Fora d'aquí...." 

 

        Nosaltres teníem raķ,
        vārem fer una gran resistčncia,
        nosaltres teníem raķ
        perō el gall negre tenia el bastķ.

        I un gall negre...
 

        "Fora d'aquí...." 

 

Back to index

 

La modista de Balaguer


Una modista
de Balaguer
per quatre sous
s'ho deixa fer.

Mare, mare, mare, vine,
mare, vine, mare meva;
tota pleneta de polvos
per davant i per darrera.

Mare, mare, mare, vine,
mare, vine i ho veurās;
tota pleneta de polvos
per davant i per detrās.

Una modista
de ringo-rango
per quatre quartos
balla el fandango.

Mare, mare, mare, vine...

Una modista
de Balaguer
per quatre quartos
balla amb el piler.

Mare, mare, mare, vine...

 

Back to index

 

A la sombra d'una alzina


A la sombra d'una alzina

sentadeta hi ha una porquera

que amb s'hermosa cabellera

sos garrins estā guardant

 

Ella se'ls mira i se'ls guaita

mentre es fa i desfā ses trenetes

i entre mig de les herbetes,

son galant l'estā mirant

 

Tanta majestat,

no  la té la reina

ni fa tanta feina

amb el cetre a la mā

 

Back to index

 

Jota de Castanesa

 

        A l'arribar a Casanesa

        informa't-hi al campanal (bis)

        qu'allí ja t'indicaran

        com anar amont o avall     

 

        Les dones de Castanesa

        quan baixen a Vilaller (bis)

        es fan petar es farradures

        al cafč de Fideuer

 

        Les mosses de Castanesa

        les de la vila d'avall (bis)

        s'han comprat una tafarra

        per porta'ls mossos a cavall

       

        Les dones de Castanesa

        en havent dinat se'n van (bis)

        a cosir davall de l'ormo

        i allí s'estan criticant

 

        Les mosses de Castanesa

        s'han comprat una romana (bis)

        per a pesar-s'hi les popes

        una vegada a la setmana

 

        Les dones de Castanesa

        quan baixen de Baciver (bis)

        s'hi diuen la una a l'altra

        tu fas panxa i jo braguer

 

        Les mosses de Castanesa

        quan baixen de Baciver (bis)

        s'hi diuen la una a l'altra

        tu prenyada i jo també

 

        Les dones de Castanesa

        quan baixen de Baciver (bis)

        tenen la panxa'rugada

        com el manxķ del farrer

 

Back to index

 

Els tres dallaires

 

        Si n'eren tres dallaires

        que en dallaven un prat

        n'hi ha una xiqueta rossa

        petita, bonica

        que els hi porta esmorzar

        petita com va

 

        n'hi ha una xiqueta rossa

        que els hi porta esmorzar

        de tant lluny com la veuen

        petita, bonica

        ja es posen a xiular

        petita com va

 

        de tant lluny com la veuen

        ja es posen a xiular

        xiuleu xiuleu, dallaires

        petita, bonica

        que us hi porto esmorzar

        petita com va

 

        xiuleu xiuleu, dallaires

        que us hi porto esmorzar

        n'hi ha un dels dallaires

        petita, bonica

        que no en vol esmorzar

        petita com va

 

        n'hi ha un dels dallaires

        que no en vol esmorzar

        quč en teniu lo dallaire

        petita, bonica

        que no en voleu esmorzar

        petita com va

 

        quč en teniu lo dallaire

        que no en voleu esmorzar

        n'hi ha una xiqueta rossa

        petita, bonica

        que em fa morir i penar

        petita com va


Back to index

 

La Pepeta

 

        El Pepet i la Pepeta

        es volen enmaridar.

        La Pepeta porta pressa,

        més en Pepet vol pensar

 

        Si quč passa li pregunta,

        i en Pepet diu que té por

        que la Pepeta resulti

        una Pepa de cartrķ

 

        Ai Pepeta (bis)

        quan te veig el cor em peta,

        tan si em peta com si no

        escolta aquesta canįķ

 

        Les noies d'avui en dia

        totes volen presumir

        qu'en sķn noies molt modernes

        i ni un fil saben cosir

 

        Noe ls hi parlis de la cuina

        no hi volen sapiguer res

        i de fer qualsevol cosa

        tot ho fan sempre al revés

 

        Ai Pepeta...   

 


Back to index

 

La gallina i el rector

 

        A Sant Marįal, prop d'una ermita,

        vivia un pobre capellā.

        Menjava poc, una trumfa bullida,

        de tant en tant un crostķ de pa

 

        Perō un bon dia una gallina

        prop de l'ermitatge va passar.

        Li va torįar el coll, la va fer rustida,

        la mateixa nit se la va menjar

 

        Llamp que refot que és millor que trumfa

        Llamp que refot que és millor que pa

        Llamp que refot que és millor que trumfa per sopar.

 


Back to index

Anārem a Sant Miquel

        Anārem a Sant Miquel (bis),
        una colla de gent bona,

        xim pum dali dali dali trum trum,
        una colla de gent bona.

 

        Sa iaia mos va dir:-Entrau, (bis)
        jove, si heu de mester dona,

        xim pum,... Jove si heu....

        Ses meves filles ho sķn (bis),
        convenientes per un pobre,
        xim pum,... Convenientes .....
 

        Perquč m'han sortit petites (bis),
        i han de mester poca roba,

        xim pum,... I han....

        Així mateix també tenen (bis),
        alguna altra cosa bona,

        xim pum,... Alguna....

        Sa cosa no vos la dic (bis),
        perō ja hi deveu pensar-hi,
        xim pum,... Perō....
 

        Tal volta voltros teniu (bis),
        es jugaroll de posar-hi,
        xim pum,... Es....

Back to index

Canįons de beure

 

        Beurem una boteta de la vall a la vall roseta.

        Beurem una Boteta de la vall a la vall del vi.

        Que begui, que begui, que begui, que begui.

        Que begui, que begui, que begui, que prou.

 

        -----

 

        Beu en Pere, torna a beure, d'aquell vi que n'és de bo.

        D'aquell vi de Vilafranca, veremat a la tardor.

        Beu en Jaume....

 

        -------

 

        De la terra surt la vinya, visca la vinya.

        Vinyem, vinyim, vinyam,

        visca la vinya, visca la vinya,

        Vinyem vinyim, vinyam

        visca la vinya, visca el mam.

 

        De la vinya va a la premsa, visca la premsa

        Premsem,premsim, premsam,

        visca la premsa, visca la premsa,

        Premsem,premsim, premsam,

        visca la premsa, visca el mam.

 

        De la premsa va a la bota, visca la bota

        Botem, botim, botam....

 

        De la bota va a l'ampolla ....

 

        al vas, a la boca, a l'estķmac, a la bufeta, al tiruliru, a la terra.

 

Back to index

 

La jota del peix barato

 

        La sardina de contenta balla, i el barat s'estā dintre el racķ,

        ja l'anxova toca la guitarra, i el roger estā dintre la canįķ

 

        Castanyoles, castanyoles, castanyoles i mollets!

        Apa noies, peix barato, peix barato que és de l'art!

        Atura el carro que vull baixar perquč tinc ganes d'anar a cagar (bis).

        Caga't a la gorra Bartomeu, caga't a la gorra a fe de Déu,

        caga't a la gorra que tot el que caguis serā teu.

 

        Goita els musclos com fan la rotllana, al voltant d'aquest rap tan hermķs,

        i el que fa parella amb la cigala, és el congre que hi va tot seriķs.

 

        Castanyoles .....

 

        Sépia, escķrpores, llucets, garotes, un surell, dos seitons, tres popets,

        i tots ballen alegres la jota, d'una cobla de calamanets.

 

        Castanyoles.....


Back to index

 

Beure és el que ens cal

 

        Vet ací que una vegada, sis xicots de la Bisbal (bis)

        van entrar en una vila per tastar el vi de l'hostal, cal!

        Volem beure beure, beure; beure, beure és el que ens cal, cal, cal, cal, cal.

 

        Van entrar en una vila per tastar el vi de l'hostal (bis)

        les butxaques eren fondes perō més buides que un timbal, cal!

        Volem beure beure, beure; beure, beure és el que ens cal, cal, cal, cal, cal.

 

        Les butxaques eren fondes perō més buides que un timbal (bis)

        el més pinxo toca fondo perō no hi troba ni sis rals, cal!

        Volem beure beure, beure; beure, beure és el que ens cal, cal, cal, cal, cal.

 

        El més pinxo toca fondo perō no hi troba ni sis rals (bis)

        ai, vatua, diu la dona, fer-se el maco no s'hi val, cal!

        Volem beure beure, beure; beure, beure és el que ens cal, cal, cal, cal, cal.

 

        Ai, vatua, diu la dona, fer-se el maco no s'hi val! (bis)

        com hi ha mķn diu la minyona, fora les calces xavals! cal!

        Volem beure beure, beure; beure, beure és el que ens cal, cal, cal, cal, cal.

 

        Com hi ha mķn diu la minyona, fora les calces xavals! (bis)

        d'un en un tots sis passaren del més baix fins el més alt, cal!

        Volem beure beure, beure; beure, beure és el que ens cal, cal, cal, cal, cal.

 

        D'un amb un tots sis passaren del més baix fins el més alt (bis)

        ai, vatua, diu la dona, fer-se el maco tant se val! cal!

        Volem beure beure, beure; beure, beure és el que ens cal, cal, cal, cal, cal.

 

        Ai, vatua, diu la dona, fer-se el maco tant se val! (bis)

        com hi ha mķn diu la minyona, teniu les calces xavals! cal!

        Volem beure beure, beure; beure, beure és el que ens cal, cal, cal, cal, cal.

 

        Com hi ha mķn diu la minyona, teniu les calces xavals!(bis)

        perquč aquí els xicots beuen i no paguen pas amb rals, cal.

        Volem beure beure, beure; beure, beure és el que ens cal, cal, cal, cal, cal.

 


Back to index

 

 

Corranda de l'Indiot

 

        Allā dalt de la muntanya

        m'hi volien fer casar,

        la que em donen no m'agrada

        la que vull no em volen dar.

 

        Enllacem els mocadors

        de la punteta de seda més fina,

        enllacem els mocadors

        de la punteta de més fina olor.

 

        Perdiueta novelleta

        que tan alt saps de volar,

        si no deixes la muntanya

        el fred prou t'hi matarā.

 

        Enllacem...

 

        Un sargaire no val gaire

        un sabater no val res,

        si us enamoreu d'un sastre

        no tindreu mai cap diner.

 

        Enllacem...

 

        De canįons i de corrandes

        us en cantaré deu mil,

        que les porto a la butxaca

        lligadetes amb un fil.

 

        Enllacem...

 

        Dos pardals en una espiga

        no s'hi poden sostenir,

        dos fadrins amb una nina

        no s'hi poden avenir.

 

        Enllacem...

 

        Si l'espiga és prou valenta

        els pardals s'hi sostindran,

        si la nina és carinyosa

        els fadrins s'hi avindran.


Back to index

 

Els tres garberets

 

        Si n'hi havia tres garberets a la plana de Cerdanya

        que han anat a segar a Urgell, a segar una quinzenada

 

        Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

 

        Que han anat a segar a Urgell, a segar una quinzenada

        l'un ne porta el volant d'or, l'altre l'en porta de plata

 

        Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

 

        L'un ne porta el volant d'or, l'altre l'en porta de plata

        i el més petitet de tots el porta sobredaurada

 

        Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

 

        I el més petitet de tots el porta sobredaurada

        se n'ha aturat a pixar allí en una cantonada

 

        Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

 

        Se n'ha aturat a pixar allí en una cantonada

        una senyora ho ha vist, n'ha quedat enamorada

 

         Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

 

        Una senyora ho ha vist, n'ha quedat enamorada

        ja l'ha enviat a buscar, per una seva criada

 

        Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

 

        Ja l'ha enviat a buscar, per una seva criada

        "garberet bon garberet, la senyora vos demana"

 

        Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

 

        "Garberet bon garberet, la senyora vos demana"

        "digue-li que ja vindré les tres de la matinada"

 

        Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

 

        "Digue-li que ja vindré les tres de la matinada"

        quan les tres ne varen ser, garberet puja l'escala

 

        Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

 

        Quan les tres ne varen ser, garberet puja l'escala

        "senyora quč se li ofereix, quč és el que vostč demana?"

 

        Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

 

        "Senyora quč se li ofereix, quč és el que vostč demana?"

        "si és que em volguessiu segar un campet de civada"

 

        Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

 

        "Si és que em volguessiu segar un campet de civada"

        "no és en cap vinya ni camp, ni en solei ni en cap aubaga"

 

        Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

 

        "No és en cap vinya ni camp, ni en solei ni en cap aubaga"

        "que és a sota el devantal, que la faldilla l'amaga"

 

        Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

 

        "Que és a sota el devantal, que la faldilla l'amaga"

        "bé em dirieu garberet, quantes garbes n'heu lligades?"

 

        Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

 

        "Bé em dirieu garberet, quantes garbes n'heu lligades?"

        "trenta-set o trenta-vuit, trenta -nou la que faig ara"

 

        Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

   

        "Trenta-set o trenta-vuit, trenta -nou la que faig ara"

        "i a quaranta arribaré si el garrot no se m'aplana"

 

        Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

 

        "I a quaranta arribaré si el garrot no se m'aplana"

        "no t'espantis garberet, no t'espantis pas encara"

 

        Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

 

        "No t'espantis garberet, no t'espantis pas encara"

        "que jo te'l faré aixecar, mejant ous i botifarra"

 

        Segame-la arran (bis) tres pams enlaire segame-la arran.

 


Back to index

 

 

La mestressa i el cabrer

 

        La mestressa i el cabrer (bis)

        fan un joc que jo no sé.

 

        Mmmm ai ai! aixō no m'agrada gaire

        Mmmm ai ai! aixō no m'agrada mai

 

        fan un joc que jo no sé (bis)

        fan el llit i el tornen fer.

 

        Mmmm ai ai!...

 

        Fan el llit i el tornen fer (bis)

        l'amo arriba de mercat.

 

        Mmmm ai ai!

 

        L'amo arriba de mercat (bis)

        mestressa quč és aixō estat?

 

        Mmmm ai ai!

 

        Mestressa quč és aixō estat (bis)?

        Aixō n'haurā estat el gat.

 

        Mmmm ai ai!


Back to index

 

Som tres xicots

 

        Som tres xicots espatarrants,

        que no fem peįa en a ningú,

        estem buscant entussiasmats,

        una xicota per cada u, per cada u.

 

        Perō com que no en trobem mai cap,

        patim patim, patim, patim, patim patim.

        Perō com que no en trobem mai cap,

        patim patim, patim, patim, patim del cap.

 

        Si la xicota ens volgués,

        encara que fos un fregall,

        ja veuríeu com tots tres,

        baixaríem acera avall, acera avall.

 

        Perō com que no....

 


Back to index

 

Fragment de canįķ de ronda (per lloar la taula quan et conviden)

 

        Quina taula més ben parada, de dames i cavallers,

        Quina taula més ben parada que la Mare de Déu i és.

 

        Les tovalles sķn de seda, els tovallons de setí,

        Les culleres sķn de plata les forquilles de l'or més fi.

 

        I l'amo d'aquesta casa un home molt ditxķs és,

        La mestressa és molt guapa i la filla encara més.


Back to index

 

 

Montanhes Araneses

 

        Aqueres montanhes,

        que tan nautes son,

        m´ampexen de véder

        mens amors ahún son.

 

        Cantes, perquč cantes, 

        cantes pas per jo

        cantes per ma hilha

        que non ei prés de jo

 

        Nautes que son nautes

        ja s'abaisharān

        es mies amoretes

        que s'aproparan

 

        Cantes, perquč cantes, ...

 

        Dessus dera mia hičstra

        hi ha un auderonh

        tota era net cante

        cante sa canįon

 

        Cantes, perquč cantes, ...

 

        Muntanhes araneses,

        ahún es pastús

        es honts regalades

        troben, es jurdús.

 

          Cantes, perquč cantes,... 

 

        Montanhes curunades

        tut er an de nheu,

        ta nautes e beres

        que vus pune et ceu.

 

        Cantes, perquč cantes,... 

 

        Montanhes araneses,

        pientades de rius,

        de tutes grandeses

        vus adurne Diu.

 

        Cantes, perquč cantes, ...

 


Back to index

 

Les rondes del vi

 

        No vagis a la mar
        a encomanar les penes.
        No vagis a la mar,
        Les aigües en van plenes.
        Vora, vora del port,
        hi ha una vella taverna,
        vora, vora del port,
        hi ha un bar de mala mort.
 

        Tralarā, larā, larā, tralarā, larā, larā (bis)

        Una bķta de rom
        i una altra d´aiguardent,
        una bķta de rom
        i molta olor de gent.
        No siguis sol a veure
        ni sol a rumiar
        no siguis sol a veure
        que el vi et condemnarā.
 

        Tralarā, larā, larā, tralarā, larā, larā (bis)
 

        El primer brindis va
        per companys i companyes,
        el segon anirā
        pels qui els han crescut banyes.
        El tercer, libaciķ,
        a la salut dels pobres,
        no és amb mala intenciķ
        deixar al burgčs les sobres.
 

        Tralarā, larā, larā, tralarā, larā, larā (bis)
 

        Atents, amics, encara,
        al següent got de vi,
        beneirem la mare
        que a tots ens va parir.
        La copa que fa cinc
        pel gran pare Noč
        la copa que fa sis
        pels diables del cafč.
 

        Tralarā, larā, larā, tralarā, larā, larā (bis)

        Quan el set serā buit
        malairem l´infern,
        la copa que fa vuit
        pel clero i el govern.
        El got de comiat
        el cantarem tots junts,
        el got de comiat,
        un rčquiem pels difunts.
 

        Tralarā, larā, larā, tralarā, larā, larā (bis)

Back to index

 

Lo carrilet i el vaporet

 

        Antes la gent del Baix Ebre

        per a poder-ne viatjar,

        van fer-ne un vaporet

        i riu amunt van anar.

        Després van fer el carrilet,

        per més poder carregar,

        i va ser una maravilla,

        i va ser la maravilla

        hasta que els els van llevar.

 

        Lo carrilet del Baix Ebre

        va fer un transport molt actiu,

        portant persones i bultos

        igual d'hivern com d'estiu.

        També ho va fer el vaporet,

        hasta que el van jubilar,

        allā a Jesús i Maria,

        a la punta de la illa,

        enganxat se va afonar.

 

        Lo carrilet recorria

        de Tortosa a Campredķ,

        per carrils de via estreta,

        i a Amposta feia estaciķ,

        i allā a Jesús i Maria,

        xiulava amb gran emociķ,

        que prop n'estava La Cava,

        que ja arribava a La Cava,

        final de la trajecciķ.

 

        Los treballadors del camp,

        mai lo poderm oblidar,

        perquč xiulava a les vuit,

        que era l'hora d'enganxar.

        També xiulava  a la una,

        quan sortíem a dinar,

        i a les sis tornava a vindre,

        i a les sis tornava a vindre,

        que era l'hora de plegar.

 

        A estacions i apeaderos

        ell s'havia de parar,

        tant en diumenges com festes,

        sempre et venia a buscar.

        Ell mai va fer-ne cap festa,

        ell sempre va treballar,

        perquč la gent del Baix Ebre,

        perquč la gent del Baix Ebre,

        ne poguessa viatjar.

 

Back to index

 

La Cirereta
 

Un petķ no en va mai col quan va de veres,
per aixō diuen que els petons i les cireres,
després d'un en venen molts.

Noia, noia, si no vols;
noia, si no vols pols no vagis a l'era.

 

La que nega un petonet quan se'l suplica

de genolls amb tot el cor així s'explica:

"jo t'estimo de debķ,

mira deixa't fer un petķ,

que molt baix i a cau d'orella et tempto jo".


"Deixa que et besi, nineta,
la cirereta de ta boqueta.
Jo més petons t'en faria
que flors tindria cap cirerer".
 

Quan la nit de Sant Joan és arribada
no hi ha noia que no estigui enamorada
si hi ha un jove que la vol,

és per dir-li a n'ella, sol:
per dir-li ple d'amor a l'estimada:
 

"Jo t'estimo nina hermosa, n'és de veres;

te'n faria més petons que en té cireres,

lo més alt dels cirerers,

fins que jo no pogués més,

jo voldria que ta boca me'ls tornés".

 

Quč en té de fer una nineta,

tota soleta i joveneta?

Que si el seu jove volia,

li'n donaria tot lo seu cor.

 

 

Back to index

 

Som caps calents

 

Som caps calents, i ens va el vi,

tenim l'enamorada, tenim l'enamorada.

Som caps calents, i ens va el vi

tenim l'enamorada, que ens ha fugit.

 

Beure i cantar, i fer l'amor

sķn pels calents de cap, sķn pels calents de cap.

Beure i cantar, i fer l'amor

sķn pels calents de cap, obligaciķ.

 

Back to index

 

Anem a caminar

 

Som una colla molt maca,

de molt grans caminadors,

i a més ai quč carai,

menjadors i bevedors.

 

Enllacem els mocadors

per la punteta de seda més fina,

enllacem els mocadors

per la punteta de més fina olor.

 

En sķn gent molt acollidora

amb tots els forasters.

Els que al grup s'afegeixen,

fan venir una vegada més.

 

Enllacem els mocadors...

 

Quan al web vaig entrar,

vaig quedar tot ben sorprčs.

Allā me'n surt una parrōquia.

L'ordinador devia estar espčs.

 

Enllacem els mocadors...

 

El capellā en té molta empenta,

no s'arruga davant de res.

Escriu cartes al Sant Pare,

com aquell qui no fa res.

 

Enllacem els mocadors...

 

Com a bon catequista,

la gramātica ens ha ensenyat,

que qui més qui menys tots,

n'anāvem ben necessitats.

 

Enllacem els mocadors...

 

En conjuncions copulatives,

en sķm tots uns bons desastres.

No és el mateix pollastre o conill,

que no pas conill i pollastre.

 

Enllacem els mocadors...

 

I al local de la parrōquia,

ho tenen tot molt ben muntat.

Tres pissarres i molt de guix,

per excursions poder apuntar.

 

Enllacem els mocadors...

 

Perquč els que allā s'hi trobin,

no en passin gens de calor,

com a la peli "Casablanca",

al sostre tenen ventiladors.

 

Enllacem els mocadors...

 

Dels cuiners i les cuineres,

també en caldrā parlar.

Amanides tan acolorides,

que en Dalí voldria pintar.

 

Enllacem els mocadors...

 

Quan ha arribat el segon plat,

i per fi l'hem pogut tastar,

Mmmmm! Quina cosa més bona!

És que ni en Ferran Adriā.

 

Enllacem els mocadors...

 

A més ens n'hem enterat,

d'unes quantes novetats.

La Nuri ens ha fet anys,

i a més ens ha lligat.

 

Enllacem els mocadors...

 

I ja hem triat les excursions,

per a tot el curs que bé.

Tots votant i consensuant,

com ja ho voldrien al parlament.

 

Enllacem els mocadors...

 

I hem mirat les fotos del curs,

gravadetes amb un "cedé".

Quin llamp d'efectes especials.

Els dels carrets tenim pa're'a fer.

 

Enllacem els mocadors...

 

Ja s'acaba aquesta corranda,

escollida d'entre mil,

que porto dins la butxaca

lligadetes amb un fil.

 

Enllacem els mocadors...

 

Back to index

 

Bod moja

 

Bod' moja, bod' moja,
t' bom lešnikov dal,
boš tiste potolkla,
bom drugih nabral.
 
"Pa nisem jaz stara
še petdeset let,
da b' tebe imela
za lešnike tret'.
 
Ne hodi za mano,
ne boš me dobil,
sem tist'ga župana
k' je rib'ce lovil."

 

Back to index

 

V dolini tihi

        V dolini tihi je vasica mala
        v večernem mraku vse že mirno spava
        le eno okno še odprto je
        na njem slonelo žalostno dekle.
 
        Vse že spava samo mesec sveti
        tja na oknu otožnemu dekleti
        in jo sprašuje zakaj da še ne spi
        zakaj tak grenke solze briše si.
 
        Slavček pel je pel je pesem svojo
        jaz tajila sem ljubezen mojo
        al' on odšel je odšel je daleč proč
        zapel zavriskal je v tiho noč.
 

 

Back to index

 

Na planin'cah luštno biti

 

        Na planin'cah luštno biti,
        tam je dosti mleka piti.
        Pastir pa prav': jehe, juhe!
        na planin'cah luštno je.
 

        Na planin'cah sonce sije,
        ko dolin'ce megla krije.
        Pastir pa prav'...
 
        Pastirica krav'ce pase,
        ona ima svoje špase.
        Pastir pa prav'...

 
        Pastirica žgance kuha,
        v lon'c ji pade ena muha.
        Pastir pa prav': juhe, juhej!
        Take žgance sama jej!

 

Back to index

 

La font del Moro

 

        La fonteta del Moro,
        ai! s'ha estroncat
        i el foc del meu aimante
        ai! s'ha apagat (3)
        ja ni caliu li'n en queda
        ai! s'ha gelat.

        Tres roses que en tenia,
        lo meu roser,
        se van morir en un dia;
        jo sé de quč (3)
        dos, de malenconia
        l'altra de set.

        Me mata el mal d'amores,
        pobra de mi!
        Ai! sense amor ni roses,
        més val morir (3)
        que el roser de la dicha
        no em pot florir.
 

Back to index

 

Kol'kor kapljic, tol'ko let

        Kol'kor kapljic, tol'ko let,
        bog nam daj na svet' živet'!
 
        Živijo, oj živijo, oj živio na svet'!
 
        Naj bo stara al' pa mlada,
        vsaka ima fanta rada.

        Živijo,...

        Kdor čemerno se drži,
        ta za našo družbo ni!
 
        Živijo,...

 

Back to index

 

Ob bistrem potoku je mlin
 

        Ob bistrem potoku je mlin,
        a jaz sem pa mlinarjev sin.
        Ko mlinček ropoče in voda šumlja,
        srce mi veselo igra, igra.

        Če mlinček pri miru bi stal,
        bi mlinar in kmet žaloval.
        In otrok bi jokal ter tožil glasno,
        kako je brez kruha hudo, hudo.

 

Back to index

 

Bog je ustvaril zemljico