- l viatge - ls castells - es fotos - l diari - a premsa - graïments



El viatge

Divendres
Són gairebé les vuit d'un divendres a l'estació d'autobusos. Moltes motxiles i un gos policia fent pràctiques (de debó!). Un cop superat el control, tots cap dins l'autobús. Per fer-nos més fàcil la visita a les ciutats andaluses, es reparteixen uns llibrets que han fet entre en Josep i la Marta Rubio. Molta fressa, molts riures... que es van convertint en cares d'avorriment i culs quadrats. Després de mig dormir unes quantes hores, surt el sol, i per començar el dia amb alegria, ens reparteixen un cançoner que han fet entre l'Emma i la Patricia. Cantem cançons kumbes, havaneres i acabem amb repertori de la Trinca.

Dissabte
I tot cantant, arribem a Granada. Baixem de l'autobús i ens repartim els bungalows del camping. Estem gairebé sols! Com que la piscina està buida, optem per una mànega i ens refresquem. El calor allà baix apreta! N'hi ha que dormen, n'hi ha que mengen... i a la tarda, cap a l'Alhambra, on fem alguns pilars de tres. Després de sopar, i abans de tastar la nit granadina, fem una demostració de «danses típiques xorigueres», és a dir, Tio Peps, Cornelios, Dottores... que captiven la gent, i se'ns afegeixen uns que estaven de comiat de solter. Fins i tot el Guardia Civil que hi ha a la porta de l'Audiència Provincial riu. La resta de la nit, ja us la podeu imaginar. Xoriguers sueltos un dissabte per la nit a la zona de bars de Granada. Queda tot dit, oi? Hi ha fotos, però per no ferir sensibilitats, no les publicarem. També hi ha qui torna al càmping i intenta muntar una festa, però el cansanci es fa notar i no es triga a anar a dormir.

Diumenge
Diumenge pel matí, a part de la ressaca, hi ha gana. Esmorzem tots junts, fem les motxiles i anem de visita per la ciutat. L'esport nacional per allà baix és esquivar les dones que t'ofereixen una branca de romaní i et llegeixen la mà, a canvi d'uns euros. Per la tarda fem un assaig a la plaça de la Catedral, i la gent que passa no para de tirar-nos fotos. Autobús i cap a Còrdova hi falta gent. La «banda sonora» no pot ser més queca: la Trinca, Xesco Boix, Enrique y Ana... Desembarquem a l'antiga capital del califat i deixem els trastos a l'alberg, un alberg modern i molt gran que poc s'espera el que li ve a sobre. Només trobem un bar obert, però el Tinto de Verano fa estralls. En Lluís Barretina i en Miquel Rifà són la sensació del bar: els Bellos Durmientes xoriguers. La nit acaba en un parc entre riures i malabars de foc.

Dilluns
Dilluns es dia de visita cultural. Per tot el barri vell de Còrdova es poden veure xoriguers: a les terrasses, a les botigues, prenent la fresca (és un dir), fent malabars... També tenim un guia: en Pere de Riudoms, que amb el seu vano de color blau ens porta (o això intenta) per tot arreu. A la tarda, visita a la Mezquita, un lloc impresionant per assajar: està ple de columnes! I amb aquesta sensació, assajem en un parc de cara a l'actuació del dia següent. La nit a l'alberg es un infern: uns que venen, uns que se'n van, portes i llits que es desmunten... El passadís sembla les rambles i el merder és tant considerable que ens va anar del canto d'un duro que no vingués la policia.

Dimarts
Dimarts és el dia D. Esmorzem com uns senyors i enfilem cap al campus de Rabanales (ves quin nom...) Poc després de nosaltres arriben els degans que assisteixen a una conferència. Els fem un passadís al so de les gralles, i acte seguit fem un cercavila per tota la facultat. Recordeu el conte del flautista de Hamelin? Doncs allà va passar el mateix: un munt d'estudiants ens van seguir. Poca feina devien tenir. Ens preparem per l'actuació davant la curiositat de tot el públic que hem pogut aplegar. En Sule, amb un accent entre andalús, català i argentí, explica als presents el què estem fent i els enreda perquè es posin a la pinya. L'actuació no pot ser més impecable: per veure'n els detalls, aneu a la secció "Els Castells". Ens conviden a un pica-pica amb cambrers passejant safates amunt i avall. L'escena és prou maca: camises blaves i americanes i corbates. Els degans s'interessen pel què fem. Seguim fent gala de la nostra polivalència tot ballant i cantant. L'Oncle Tomàs es transforma en el Tio Tomàs que empaitava todas las gatas del veinado. El Tio Pep té dos convidats d'exepció: el degà de la facultat de Ciències de la UCO i el nostre estimat degà David Brusi, que no van posar pegues a l'hora d'arromangar-se els pantalons i pujar-se els mitjons. Per rematar "la faena", fem una torre de deu amb folre i manilla, estirada al terra. Tornant cap a l'alberg, l'Esteve, el busero, ens fa voltes senceres a cada rotonda que troba, davant la perplexitat i el somriure dels molts cotxes que s'han d'esperar. La tarda hi ha qui l'aprofita per fer una becaina, per anar a fer les darreres compres o per anar a una festa que munten els agrònoms d'allà. Sopem tots junts (per fi!) i anem a un parc a fer una mica de botellón, però molt controladet, eh?

Dimecres
Dimecres, tots amb mal de cap, esmorzem, fem les motxiles i pujem a l'autobús. Per davant ens queden 1200 quilòmetres, 13 hores i unes quantes pelis de video. En arribar a prop de València, uns senyors amb camisa verda i cotxe amb sirena blava ens aturen, i n'hi ha un que puja a l'autobús, que precisament no fa pas olor de roses. Es veu que els havien arribat veus del que haviem fet a Còrdova i ens volien coneixen en persona, ves. A l'alçada de Tarragona parem per sopar i allà canviem de xofer. L'Esteve torna amb cotxe i el despedim amb un pilar de tres. Ha participat de la festa xoriguera, i no només com espectador, ja que vam descobrir que, a part de ser un conductor de primera, sap tocar el timbal. Fins i tot se li fa entrega d'una samarreta xoriguera. L'arribada a Girona ens recorda quan anavem de colònies: cares de son, mares esperant... Enrera han quedat cinc dies molt intensos, això es veu en les cares, però per dins tots pensem que no ens faria res tornar cap allà baix i estar-nos-hi uns quants dies més. La millor actuació xoriguera, unes farres espectaculars, germanor... Qualsevol dia d'aquests l'enyorament ens podrà i hi tornarem, ni que sigui a fer uns pilarets. Qui s'apunta?

^Amunt

Els Castells

Els Xoriguers som una colla que no fa masses actuacions al llarg de la temporada, així que, des d'un bon principi, ens vam agafar la sortida a Còrdova com una de les més importants de l'any. Sabiem que podiem ser molta gent i això s'havia d'aprofitar. Erem cinquanta-cinc xoriguers, i, per primer cop, tots vestits de blau. Tota la temporada havia estat marcada per la gran afluència de gent als assajos i una progressió tècnica que cada cop anava a més. El fet d'haver descarregat feia un parell de setmanes la primera torre de cinc neta, ens va esperonar a provar un castell inèdit per nosaltres: la torre de sis amb aconxaneta. Molts hi havien somiat i sabiem que no era un castell fàcil. Les baixes de darrera hora van fer perillar els plans. A més, s'hi ha de sumar que l'actuació era el darrer dia, i portavem molt de cansament acumulat. Però, per sobre de tot, som castellers i ens vam plantar a Còrdova convençuts de poder fer història.

Els assajos previs havien anat força bé. Tothom sabia on anava a la pinya. I els estudiants de la UCO es van acostar massivament a les pinyes. Feia goig! Vam començar amb un tres de sis amb aconxaneta, el segon de l'any, que va quedar impecable. Molta gent es va quedar amb el regust de colocar-hi un acotxador. I a la segona ronda vam encarar el castell estrella: la torre de sis. Un castell amb molts canvis de darrera hora, i que, a causa dels nervis es va haver de desmuntar, però no passava res: tothom estava convençut de poder-lo fer. Per asserenar els ànims, fem un quatre de cinc net, perquè els cordovesos veiessin que també sabem fer castells sencers. I evidentment, haviem treballat tant la torre que no podiem deixar-la escapar, així que la vam tornar a tirar, i aquesta vegada, després de defensar-la fins al final, la vam descarregar. A la primera. Per primer cop a la nostra història, haviem fet la TORRE DE SIS AMB ACONXANETA!!! Abraçades, petons, plors... Rematem l'actuació amb un pilar de quatre que ni es va inmutar.

Els cordovesos aplaudien i no acabaven d'entendre el per què d'aquella alegria. Però els Xoriguers si que ho sabiem, i sabiem que aquella no seria la darrera. I que algun dia la veuriem amb acotxadora i enxaneta. L'emoció es desferma i s'acaba remullant al presi, al cap de colla, a la tècnica... Sort que allà feia calor i ells van agraïr la cabbussada.

Possiblement millorarem aquella actuació, però sempre serà especial, pel lluny que era, per ser la millor fins aleshores... I perquè cada actuació xoriguera és única i irrepetible.

^Amunt

Les Fotos

Comença el viatge... Les cares són tot un poema A falta de piscina...
A l'Alhambra Estrenant places (Palau de Carles V, Granada) Assajant a Granada
Un parell d'angelets Jugant amb foc No paren quiets!
Lo Pere, lo guia. Rebent als Degans Els grallers en formació
Quatre de cinc net Torre de sis amb aconxaneta, a punt de ser carregada. Coses de l'eufòria...
Els Xoriguers a Còrdova Lo Tio Pep, amb traje i corbata Torre de 10 amb folre i manilla.
Sopar de celebració L'Esteve, el xòfer, tocant el timbal L'autobús que ens va sofrir durant 5 dies


^Amunt

El Diari

Durant tot el viatge va còrrer entre nosaltres un diari on, qui més qui menys, hi va deixar la seva empremta.

Hem fet una selecció d'alguns dels comentaris allà escrits. Aquest diari és potser el testimoni més fidel del que va ser la Odissea Xoriguera per terres andaluses.

^Amunt

La Premsa

Els mitjans de comunicació andalusos es van fer ressó dels actes del 50è aniversari dels estudis de Biologia a Espanya, i, de rebot, de l'actuació dels Xoriguers a la Universidad de Córdoba.

Buscant a internet, vam trobar dos publicacions electròniques que parlaven de nosaltres, però sabem que al diari ABC, en la seva edició andalusa, també vam sortir, igual que a Canal Sur, la televisió autonòmica d'allà. De moment us oferim les noticies aparegudes a Andalucía 24 horas i El día de Andalucía, tot esperant poder recollir més material. Feu click sobre les imatges per veure la noticia.



^Amunt

Agraïments



^Amunt