Des de la secció sonora xoriguera, sense comptar els pets d'aixella d'en Coll, us volem fer arribar una mica d'informació de qui som i del que fem.

En primer lloc som (i serem) una bona colla de grallers (que no vol dir que siguem una colla bona). Alguns ja sabien tocar la gralla en incorporar-se i d'altres, per curiositat, s'han iniciat a fer sonar aquest instrument.

Als inicis, l'any 1997, tres eixerits grallers van ensenyar a la primera fornada de grallers xoriguers.

El següent any, el del bateig, només va quedar en Quim, com és normal a la universitat la gent no ens pot acompanyar sempre, i es va incorporar en David de l'Albera que l'anomenàvem El Graller, ja que en Quim aparcava la gralla per pujar als castells.

Durant el tercer any va passar molta gent a fer gresca en el bosquet al costat del PII, uns quants estudiants que amb més o menys gràcia sabien tocar la gralla. Alguns pseudònims que recordem són: "xupa-xups" en honor a una noia que li encanten aquests dolços, i en "visca la claror" un noi que ens mostrava els seus dots escènics en ballar aquesta cançó. També hi ha diverses anècdotes com per exemple, la de la xorigralla, un instrument d'una fusta i un estil característic, (això de comprar per correu no és gaire recomanat; eh Núria!!). A finals d'aquest any érem 5 grallers.

La quarta temporada (2000-2001) ens van canviar el lloc d'assaig, actualment al costat del servei d'esports, lluny de molestar als estudiants d'una a tres (és a dir, a l'horari de l'assaig). Es van incorporar moltes persones, semblava la rambla, ja no sabiem qui era graller i qui venia de visita; això si, mai no faltava la diversió. Ah! no ens va quedar mai clar si fèiem un assaig de gralla o un picnic musicat. Tot aquest moviment de gent ha donat com a resultat una decena de grallers.

Si algú està animat a venir cal que tingui en compte el vocabulari de la nostra secció i familiaritzar-se en expressions com les que mencionem a continuació:

-Qui la té més llarga?
-Fica-te-la més endins!
-Vas alta.
-Es qüestió de moure la llengua amb gràcia...
-Encara s'ha d'escalfar.
-La meva és més llarga, té un forat de més i es pela de la punta. (aquesta fa referència a la xorigralla).
-etc...

I segur que n'apareixen més.

La pregunta que tothom s'està fent és: com hem pogut arribar a aquests extrems???

FINS AVIAT!!!