Per saber com es diu un castell, has de fer dues coses:
- Primer compta els castellers que hi ha en cada pis.
- Després has de comptar els pisos d'alçada, sense deixar-te'n cap.

Un cop fetes aquestes dues comprovacions ja pots dir el nom del castell; així si has comptat, per exemple, tres castellers a cada pis, i has comptat vuit pisos d'alçada estàs davant d'un TRES de VUIT (3/8).

Tipus de castells que us podeu trobar en una actuació castellera:
- Pilar: Castell format per una sola persona per pis. Es solen fer de quatre i de cinc. Es poden fer caminats.
- Dos o Torre: Estructura formada per dos castellers a cada pis.
- Tres: Castell format per tres castellers en cada pis, que s'agafen formant un cercle. El 3/8 és considerat el pare dels castells.
- Quatre: Construcció que té quatre castellers per pis formant un quadrat. El 4/8 és conegut amb el nom de "carro gros".
- Cinc: Combinació de dues estructures, un tres i un dos. L'anxaneta ha de fer dues aletes per tal que es consideri carregat. El 5/8 se'l coneix com la Catedral dels castells.
- Quatre amb l'agulla: És una estructura d'un castell de base quatre amb un pilar al mig. El castell no es considera carregat fins que l'estructura del quatre no es desmonta, quedant el pilar a la vista. També es poden veure, ocasionalment, castells de tres amb l'agulla.
- Aixecats per sota: Solen ser els pilars i el tres. Són castells on la pinya aixeca a pols el castell.
- Nou: Construcció poc usual dins la gamma de castells. El formen un tres i tres torres.
- Castells nets: Castells que no tenen l'ajuda de la pinya.

"Per valorar el nivell d'una colla, no tan sols s'ha de veure el seu castell màxim, sinó la gamma de castells que són capaços de fer o la quantitat que n'aixeca un durant la temporada."
^Amunt


Per saber quina alçada tindrà un castell, també ens podem guiar pel so de les gralles: el moment de començar a tocar el toc de castells variarà en funció del nombre de pisos que tingui el castell.

En un castell de set pisos, les gralles començaran a sonar quan pugin els terços, en un de vuit, quan pugin quarts i en un de nou, quan pugin quints. Seguint aquesta norma, en els castells de sis pisos, haurien de començar a tocar quan pugèssin segons, però normalment les gralles comencen com si fos un castell de set, és a dir, quan pugen terços.

Casos especials són les torres i els pilars. Les torres es consideren sempre com un pis més del que el seu nom indica; així, a efectes del toc de castells, una torre de set es considera un castell de vuit i es comença a tocar quan pugen quarts. En els pilars sempre comptarem dos pisos més.

Un cop han començat a sonar les gralles, el castell ja es considera intent i si es desmuntés abans de fer l'aleta es consideraria com un intent desmuntat. Si un castell cau, les gralles deixen de tocar.

Per a més informació, dirigiu-vos als grallers.


^Amunt


Tot el munt de gent que aguanten un castell, encara que sembli mentida, estan perfectament organitzats.


^Amunt


Agulla al mig:
Pilar que s'aixeca dins d'un castell, generalment de base quatre.
Aconxaneta:
Quan en un castell no hi ha aixecador i l'anxaneta fa les funcions d'ambdós. Només l'utilizem algunes colles universitàries degut a les mides dels nostres "petits anxanetes".
Aixecador/a:
Nom que rep en algunes demarcacions l'acotxador. També rep el nom de cassola, tot i que ha quedat en desús.
Aleta:
És el gest que dóna a entendre el coronament del castell, quan l'anxaneta, degudament encavalcat/da (o dempeus, en els pilar) sobre l'acotxador/a, alça la mà saludant. Llavors es diu que el castell està carregat.
Buida:
En un castell de tres, la columna per on només hi puja i baixa l'acotxador/a.
Cap de colla:
És la persona escollida per dirigir la colla. Acostuma a tenir l'ultima paraula a l'hora de muntar castells.
Casteller:
Individu que es dedica a la pràctica i afecció de fer castells.
Catedral dels castells:
Nom peculiar que s'ha aplicat modernament al cinc de vuit.
Colla:
Conjunt de castellers que, formant agrupació o entitat, es dediquen a fer castells i que porten el mateix distintiu, que ve donat pel color de la camisa.
Cordó:
Anella del peu del castell (pinya),formada per castellers,i amb l'objectiu de compactar-la.
Coronar:
Moment en que l'anxaneta és al cim i fa l'aleta. Llavors el castell està carregat.
Descarregar (el castell):
És l'acte de desmuntar-lo, una vegada l'anxanetal'ha coronat.
Enxaneta:
Denominació que rep en algunes arees castelleres l'anxaneta.
Espadat:
Nom que equival a pilar, és a dir, construcció d'un sol home per pis. Actualment aquesta denominació a caigut en desús.
Figuereta (fer la):
Acció de posar-se un casteller apuntalat cap per avall, damunt d'un dels pilars, en descarregar-se el castell. Generalment, només s'acostuma a fer en les torres i, un cop enllestida la figuereta, el casteller que l'ha fet acostuma a baixar també cap per avall.
Llenya (fer):
En l'argot casteller; caiguda d'un castell.
Mans (fer):
Expressió que s'aplica al fet de formar la pinya, una vegada muntat el peu.
Peu (del castell):
És el conjunt format per les agulles, els baixos, les crosses i els cordons propiament dits. És doncs, el basament essencial del castell i la part fonamental de la pinya.
Plantar (castells):
En l'argot casteller vol dir fer castells.
Plena:
Dit en el castell de tres, de la columna per on puja el dos, que anirà obert, i l'anxaneta.
Rengle:
Cada una de les columnes que té un castell. En termes castellers, quan hom parla de "la rengla" en castells de "tres de ...", vol fer referència a la columna que porta el dos dret (tancat). En els castells de "cinc de..." és la columna central, és a dir, aquella en la qual es recolzen els altres quatre pilars.
Tabal (o timbal):
Instrument de percussió que redoblant, acompanya les tocades dels grallers; el toca el timbaler.
Torre:
En alguns llocs, castell en general. En algunes comarques castelleres, el format per dos homes per pis.
Valencians:
Balladors del Ball de Valencians, precursor dels nostres castells, torres i pilars.

^Amunt