Anàlisi d’experiències i
projectes sobre gestió de la diversitat als centres i a l’aula:
ESTRATÈGIES DE TREBALL AMB ALUMNAT D’INCORPORACIÓ
TARDANA EN ELS CENTRES DE SECUNDÀRIA
Lluïsa
Geronès, Olga Soler i Albert Quintana
Seminari
sobre escolarització d’alumnat d’incorporació tardana de les comarques gironines
– Fundació J. Bofill
El Seminari sobre l’escolarització
d’alumnat d’incorporació tardana de les comarques gironines impulsat per la
Principis inicials bàsics
Els principis que anem trobant
i volem assolir a la base de la
nostra pràctica pedagògica els recollim d’aquesta manera:
1.
L’escolarització de l’alumnat AIT al sistema educatiu
obligatori, ha de servir per procurar la seva integració i autonomia social i
personal, alhora que per assolir la
igualtat d’oportunitats. La seva escolarització, ha de fer prosperar al màxim
les seves possibilitats i capacitats. Convé no renunciar mai a la possibilitat
que acreditin l’ESO i facilitar el seu accés al món socio-laboral.
2.
Per a realitzar el seu procés d’escolarització i
aprenentatge ha de tenir, o cal crear, un context favorable a la seva
incorporació. Així mateix, hi ha d’haver un projecte d’educació intercultural en el centre, que promogui la relació i la
convivència , faciliti una vivència positiva de la immigració i de la
diversitat de cultures i faci front a les actituds de racisme i xenofòbia.
3.
Per principi, és desitjable que surti el menys
possible de l’aula ordinària i faci com la majoria d’alumnes, sempre que es
puguin atendre. Amb tot, li calen uns suports i unes estratègies específiques
que s’han de dissenyar i administrar per tal que el més ràpidament possible pugui seguir la tasca de l’aula ordinària.
4.
Per això, és prioritari accelerar els aprenentatges instrumentals bàsic,
per tal de reduir el període de temps en el qual aquests alumnes no poden
seguir els aspectes més elementals del currículum ordinari. Alhora és molt
convenient que l’actuació i projecte de treball amb aquest alumnat sigui consensuat i compartit per tot el claustre i comunitat
educativa.
Estratègies
en l’acollida
L’estratègia en l’acollida més
valorada, tot i que provenim d’experiències i pràctiques organitzatives
diferents, és l’aula d’acollida. Aula d’acollida entesa com un espai
dins del propi centre educatiu ( l’institut),
intermedi, obert, intensiu i
flexible. Intermedi perquè prepara l’alumnat
per participar de l’aula ordinària, immers ja en el centre que l’acull.
Obert perquè no hi romandrà totes les
hores de la jornada lectiva, sinó que segons les
seves possibilitats participarà d’alguns àmbits com podrien ser la tutoria, o algunes matèries,... . Intensiu
en el sentit de tractar-se d’una intervenció ràpida per accelerar el seu procés
d’adquisició de la competència comunicativa
i d’uns aprenentatges bàsics de llengua i entorn que facilitin la seva
incorporació i evitin el seu aïllament i marginació. . I flexible per què
s’adapta al procés d’aprenentatge de cada alumne, procurant una introducció gradual a la resta d’hores de
classe, i permetent uns itineraris
formatius personalitzats en funció dels interessos i capacitats de l’alumne.
Altres estratègies que afavoreixen
l’acollida contemplades són: valorar la conveniència o no de situar l’alumne nouvingut un curs per sota del que li pertocaria per edat;
promoure la implicació de la família a partir de l’entrevista inicial; tenir
cura de l’acollida de l’alumne en el grup classe; la tutoria personalitzada
exercida com una cotutoria entre el coordinador
d’incorporació tardana i el tutor del grup classe; la tutoria “entre iguals”
amb companys de classe; l’avaluació inicial i el seguiment des de l’ equip docent i la comissió d’atenció a la
diversitat; generar expectatives positives respecte el seu aprenentatge i
accelerar-ne el seu procés; la necessària coordinació amb els serveis educatius
i socials externs; disposar d’un servei
de mediació cultural; ... , inclòs tot plegat dins del Pla d’Acollida del
centre.
Estratègies
en el pas de l’aula d’acollida a l’aula ordinària
Tot i que s’hagin pogut desenvolupar
més o menys les estratègies d’acollida i amb cert aprofitament, sovint es constata
que l’alumne d’incorporació tardana “es perd” al passar de l’aula (recurs)
d’acollida a l’aula ordinària. Les principals dificultats que es presenten
solen ser del tipus: a) que el nivell de llengua no és suficient per cursar les
àrees de l’ESO (especialment en la lectura i
escriptura); b) l’autonomia personal és
encara precària; c) la manca de referents curriculars
o buits conceptuals, dificulten sovint, entendre les explicacions de la classe
i d) confondre, a vegades, l’alumnat amb dificultats de llengua amb el de
dificultats d’aprenentatge (si no es vigila es barreja l’alumnat NEE i l’AIT)
Per això cal desenvolupar estratègies
que comportin: a) seleccionar els continguts i aprenentatges bàsics de les
matèries, b) vertebrar els coneixements a través de la llengua com a vehicle d’aprenentatge i facilitar el
vocabulari bàsic acadèmic; c) aplicar accions d’atenció a la diversitat que
puguin englobar tot l’alumnat com, de lectura comprensiva, treball cooperatiu,...;
d) introduir suports, com el d’anticipació, que redueixin la “distància
informativa” entre el nivell de l’alumne i el de l’aula, i mantenir alguns
espais de referència; e) refermar tant a l’aula com en el suport els hàbits de
treball i d’estudi; f) comptar amb la col·laboració de companys de classe (alumnes-guia amb els apunts) g) valorar el bon ús i mal ús
dels dossiers de classe; h) establir uns sistemes d’avaluació adequats; i)
coordinar el suport escolar, familiar i social; ....
A més dels elements exposats en aquesta
recensió hem de tenir en compte que l’alumnat d’incorporació tardana que arriba
als nostres instituts és cada vegada més divers i per tant precisaran processos
i actuacions diferents. Hem de reclamar pels centres els recursos necessaris
per fer l’atenció adequada de l’alumnat d’incorporació tardana. Alhora que hem
d’incrementar i exigir la col·laboració i coordinació de tots els agents del
territori per procurar una veritable integració social i comunitària.