Presentació
|
Durant el transcurs del IV Col·loqui Internacional Problemes i
Mètodes de Literatura Catalana Antiga Història i llegenda al
Renaixement, el professor Robert B. Tate va cedir a la
Universitat de Girona mil volums de la seva biblioteca personal
relacionats amb la historiografia i amb el món de la hispanística en
general. El fons Robert B. Tate té ja un paper destacat en el si de
la biblioteca de la Universitat de Girona, separadament del catàleg
general i en un lloc de reserva preparat per a investigadors: el
fons R.B. Tate, custodiat a la Biblioteca Barri Vell de la
Universitat de Girona, es distingeix per l'ex-libris del
cardenal Margarit, i se'n poden consultar tots els volums, així com
la
correspondència que R.B. Tate ha mantingut al llarg de la seva
vida professional i acadèmica. |
|
Acte de lliurament del fons a ILCC, 17 de març de 1994. Robert Brian Tate apareix en primer pla a la dreta, al seu costat Lluís Lucero, Mariàngela Vilallonga, Joaquim M. Puigvert, Rosa Congost, Pep Gòmez Pallarès i Lola Badia. |
Acte de lliurament del fons historiogràfic de Robert B. Tate a la Universitat de Girona. Dimecres 10 de juliol del 2002. Robert B. Tate, al centre, està acompanyat per Joan Nogué, degà de la Facultat de Lletres, i Mariàngela Vilallonga. |
|
Acte d'investidura de Robert Brian Tate com a doctor honoris causa de la Universitat de Girona, celebrat el dijous 21 d'octubre de 2004 a l'església de Sant Domènec. D'esquerra a dreta, Josep Oriol Llebot (Secretari General de la UdG), Miquel Duran (padrí de Joan Bertran i director del Departament de Química), Joan Bertran Rusca (doctor honoris causa), Robert Brian Tate, Joan Carles Ferrer (padrí de Jaume Gil Aluja i director del Departament d'Empresa), Joan Batlle (Rector de la UdG), Jaume Gil Aluja (doctor honoris causa), Isabel Pujol (directora del Departament de Filologia i Filosofia) i Mariàngela Vilallonga (padrina de Robert Brian Tate). |
Biografia de R.B. Tate
Robert Brian Tate va néixer a Belfast (Irlanda del nord) el 27 de desembre de 1921. Es va llicenciar en Filologia Romànica a la Queen’s University de Belfast l’any 1948. Tot seguit i fins a 1949 va investigar a Barcelona sota la direcció de Jordi Rubió i Balaguer. Ha exercit la docència a les universitats de Manchester (1949-1952), Belfast (1952-1956) i Nottingham (1956-1958). L’any 1958 va guanyar la Càtedra de Llengua i Literatura Hispàniques de la University of Nottingham. Des de 1991 és Emeritus Professor de l’esmentada universitat. Amb el seu primer estudi sobre el cardenal Margarit l’any 1950 va obtenir el títol de master a la Universitat de Belfast i l’any 1955 va obtenir el títol de doctor a la mateixa universitat amb un treball sobre l’impacte de l’humanisme sobre la historiografia hispànica del segle XV. L’any 1954 va guanyar el premi Francesc Cambó de l’Institut d’Estudis Catalans pel seu treball sobre Margarit. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans des de 1964, de la Real Academia de la Historia de Madrid des de 1974, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de la British Academy des de 1980. Va ser membre fundador i President de l’Association of Hispanists of Great Britain and Ireland, de l’Anglo-Catalan Society i de l’Association of Teachers of Spanish and Portuguese (East Midlands Branch), i membre de l’Asociación Internacional de Hispanistas.
Bibliografia de R.B. Tate
Llibres
– Joan Margarit i Pau, a biographical study, Manchester, University Press, 1954.
– Edició amb introducció i notes de, Fernán Pérez de Guzmán, Generaciones y semblanzas, London, Tamesis, 1965.
– Traducció a l'anglès de, Pierre Vilar, Spain: A Brief History, Oxford: Pergamon, 1967, 2nd. edn., 1977.
– Ensayos sobre la historiagrafía peninsular del siglo XV, Madrid, Gredos, 1970.
– Edició amb introducció i notes de, Fernando del Pulgar, Claros varones de Castilla, Oxford, Clarendon Press, 1971; revised Spanish edn., Madrid, Taurus, 1985.
– «The Medieval Kingdoms of the Iberian Peninsula», dins P.E. Russell (ed.), Spain. A Companion to Spanish Studies, London, Methuen, 1973, pp. 65-105; revised Spanish edn., Introducción a la cultura hispánica, I. Historia, arte, música, Barcelona, Crítica, 1982, pp. 83-130.
– Edició (amb I.R. Macpherson) amb introducció i notes de, Don Juan Manuel, Libro de los estados, Oxford, Clarendon Press, 1974; revised Spanish edn., Madrid, Clásicos Castalia, 1986.
– El cardenal Joan Margarit, vida i obra, Barcelona, Curial, 1976.
– Edició (amb A. Yates), Actes del Tercer Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Oxford, Dolphin, 1976.
– Edició amb introducció i notes de, Anòn., Directorio de príncipes, Exeter Hispanic Texts, Exeter, University, 1977.
– Edició (amb Rafael Alemany Ferrer) amb introducció i notes de, Alonso de Palencia, Epístolas latinas, Barcelona, Universidad Autónoma, 1982 (1984).
– «The Lusiads of Camoens and the Legacy of Virgil», dins Virgil in a Cultural Tradition, Nottingham, University, 1986.
Articles
– «Joan Margarit, Bishop of Gerona», Speculum, XXVII (1952), 28-52.
– (amb A. Fernández Torregrosa) «Vicent Climent, un valenciano en Inglaterra», Estudios de Historia Moderna, VI (1956-59), 3-56.
– «The Literary Persona from Díez de Games to Santa Teresa», Romance Philology, XIII (1959-60), 298-304.
– Introducció a T.S. Eliot, Quatre Quartets, versió catalana de Lluís M. Aragó, Palma de Mallorca, Daedalus, 1965.
– «Joanot Martorell in England», Estudis Romànics, X (1967), 277-81.
– «Adventures in the Sierra», dins G.B. Gybbon-Monypenny (ed.), «Libro de buen amor» Studies, London, Tamesis, 1970, 219-29.
– «Don Juan Manuel and his Sources: Ejemplos 48, 28, 1», dins Studia Hispanica in honorem R. Lapesa, 3 vols., Madrid, Gredos, 1972, 1, 549-61.
– (amb A.M. Mundó) «The Compendiolum of Alfonso de Palencia: a humanist treatise on the geography of the Iberian Peninsula», Journal of Medieval and Renaissance Studies, 5 (1975), 253-78.
– «Who wrote Don Quixote?», Vida Hispánica, 25 (1977), 5-12.
– «Political Allegory in Fifteenth-century Spain: a study of the Batalla campal de los perros contra los lobas by Alfonso de Palencia», Journal of Hispanic Philology, I (1977), 169-86.
– «Don Juan Manuel and the Archbishop of Toledo», dins I.R. Macpherson (ed.), Juan Manuel Studies, London, Tamesis, 1977, 169-79.
– «La geografía humanística y los historiadores españoles del siglo XV», dins P.S.N. Russell-Gebbett (ed.), Belfast Papers in Spanish and Portuguese, Belfast, Queen’s University, 1979, 237-42.
– «The Civic Humanism of Alfonso de Palencia», Renaissance and Modern Studies, XXIII (1979), 25-44.
– Diverses entrades al Dictionary of the Middle Ages, New York, Scribner, 1980-.
– «Margarit i el tema dels gots», dins Actes del Cinquè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1981, 151-68.
– «Descripción de un Ms. perdido de las Crónicas del canciller Ayala», Incipit, I (1981), 81-84.
– «Alfonso de Palencia y los preceptos de la historiografía», dins Actas de la lIl Academia Literaria Renacentista, Salamanca, Universidad, 1983, 37-51.
– «Las Décadas de Alfonso de Palencia: un análisis historiográfico», dins J.M. Ruiz Veintemilla (ed.), Estudios dedicados a James Leslie Brooks, Barcelona, Puvill, 1984, 223-41.
– «La sociedad castellana en la obra de Alfonso de Palencia», dins Actas del lIl Coloquio de Historia Medieval Andaluza, Jaén, Diputación de Jaén, 1984, 5-23.
– «El cronista real castellano durante el siglo XV», dins Miscelánea Pedro Sáinz Rodríguez (III), Madrid, Fundación Universitaria Española, 1986, 659-668.
Ressenyes
– «Daniel Devoto, Introducción al estudio de don Juan Manuel y en particular de "El conde Lucanor": una bibliografía (Valencia, 1972)», Modern Language Review, 71 (1976), 671-75.
– «O. di Camillo, El humanismo castellano del siglo XV (Valencia, 1976)», Modern Language Review, 73 (1978), 444-47.
– «R. Boase, The Troubadour Revival: A Study of Social Change and Traditionalism in Late Medieval Spain (London, 1978)», Modern Language Review, 75 (1980), 211-14.
Pròleg de R.B. Tate a la biografia de Joan Margarit
Tot just acabada la Segona Guerra Mundial, vaig començar a recollir informació a Barcelona i a Girona sobre la vida i obres del bisbe Margarit. Era un temps difícil en general per a la societat espanyola, malalta encara per la sotragada de la guerra civil i per les convulsions de la lluita a Europa. A Catalunya, les conseqüències de la cruenta contesa, si no provocaven una apatia negativa en els ambients intel·lectuals, endurien actituds ja prevalents abans del 1936. Els qui havien estudiat professionalment la història de Catalunya no podien evitar de treure lliçons del passat, tant del llunyà com del proper. Els semblava que acabaven de presenciar el mateix tràgic enfrontament de «temperament» entre Castella i Catalunya que s'havia manifestat tantes vegades des del Compromís de Casp ençà. De manera que era inevitable que allò que sentien o escrivien els estudiosos ja grans pels anys 40 i 50 sobre el segle XV estigués amarat per la recent experiència. La burgesia treballadora del llevant peninsular havia estat derrotada per la rígida societat de la Meseta, fonamentada sobre la propietat de la terra. Catalunya es veia subordinada, absorbida dins dels projectes imperials. Tot el que es filtrava de la cultura europea era sotmès a una severa vigilància; el Renaixement italià, inicialment rebut amb simpatia a Catalunya, havia de ser neutralitzat pel fanatisme religiós de l'Espanya dels Habsburg.
Essent la meva intenció d'estudiar com a rerafons els efectes del Renaixement italià i en particular el moviment anomenat humanisme en la cultura catalana, no podia evitar de sentir-me arrossegat dins una atmosfera de tristesa melangiosa. Els investigadors de caire catalanista especulaven sobre les intencions tenebroses de Joan II de Navarra, el castellà «intrús», el qual havia fet causa comuna amb els remences del camp i amb els menestrals de les ciutats durant el període que conduí a la Guerra Civil de 1462-72. Així quan Vicens i Vives i el seu grup d'investigadors començaren a posar en dubte les premisses bàsiques de molt del que havia estat escrit sobre l'època, i quan hom s'adonà que la seva actitud davant el patriciat quattrocentista de Barcelona i d'altres ciutats era menys que reverend, l'entusiasme de la vella generació per aquells treballs innovadors es convertí, en el millor dels casos, en freda cortesia. En la meva condició de jove investigador amb una modesta experiència científica i amb un escàs coneixement del català, no era capaç de comprendre sinó en la seva forma més elemental la naturalesa del debat, ni d'aprofitar-me de les monografies bàsiques que més tard havien de servir com a fonaments als grans treballs de síntesi. Jo no era ni tan sols un historiador, sinó un llicenciat en romàniques interessat en l'evolució dels ideals humanistes que no es veia en condicions de deixar-se caure en controvèrsies sobre problemes socials, econòmics i polítics. Tanmateix, des que vaig començar a estudiar la trajectòria cultural del bisbe Margarit, les activitats del qual només havien estat tractades lleugerament (i a més a més per historiadors locals de visió limitada), quedà clar que era jo mateix qui havia d'establir la major part de la documentació i encaixar-ho dintre dels corrents intel·lectuals de l'època. No és sorprenent, doncs, que prengués a vegades decisions immatures sobre els models polítics vigents.
La meva breu biografia de Margarit fou escrita finalment a Anglaterra en 1952-53 i publicada el 1954. El gran llibre de Vicens va arribar massa tard perquè jo el pogués aprofitar. Aleshores l'únic treball imprès relacionat amb el rerafons polític era Los orígenes de la revolución catalana… del siglo XV de Santiago Sobrequés i Vidal. Les seves publicacions posteriors, juntament amb algunes del seu mestre i del seu mateix fill Jaume Sobrequés i Callicó, així com d'altres de la nova generació, convertiren inevitablement moltes de les meves interpretacions en depassades. D'altra banda, jo m'havia dirigit després vers altres camps d'investigació i no vaig tenir cap incentiu per tornar a treballar sobre aquesta biografia fins que, el 1972, vaig rebre una proposta de Max Cahner per a traduir-la al català. Aquest gest tan oportú em proporcionà l'estímul necessari que va estar a punt d'evaporar-se quan em vaig adonar de la quantitat de feina que comportava. Tanmateix, he procurat de revisar la biografia i dirigir-la més fermament cap a un estudi del context vital de les obres del bisbe. Espero que la llum sorgida de vint anys de recerques posteriors sobre aquest període haurà estat capaç d'il·luminar amb més nitidesa el perfil d'un prelat, home d'estat i estudiós. Sota aquests aspectes les seves contribucions poden interessar no solament els especialistes de la història de Catalunya, sinó els historiadors de la cultura hispànica. I per moltes de les coses acumulades entre aquestes cobertes voldria expressar la meva gratitud a la família de Santiago Sobrequés i Vidal, amb el qual vaig començar una llarga amistat el 1949, trencada malauradament per la seva mort el 1973, just quan em posava a retocar el tema que ens reuní al principi. A la seva memòria i a la seva família dedico respectuosament aquest llibre.
Inventari del fons R.B. Tate
FONS ROBERT B. TATE A L'INSTITUT DE LLENGUA I CULTURA CATALANES, SECCIÓ FRANCESC EIXIMENIS
El fons R.B. Tate de l'ILCC, secció Francesc Eiximenis, va ser catalogat per Lluís Lucero després que Tate en fes donació a l'ILCC l'any 1994. El següent inventari pertany a aquesta catalogació:
1. Margarit Text Copy. Còpia mecanoscrita, amb algun full manuscrit, del text anglès del llibre Joan Margarit i Pau, cardenal i bisbe de Girona (Curial, Barcelona, 1976). Inclou els apèndixs i una carta de Ramon Aramon on es proposa i defensa (i més tard se n'anuncia la concessió) el treball de Tate "El manuscrit i les fonts dels Paralipomenon" per al premi Francesc Cambó de 1954. Inclou també una separata de "L'absència del Magnànim com a tema poètic" de Ramon Aramon i Serra -dedicada a R.B. Tate per l'autor el 1974-, article publicat al IV Congreso de Historia de la Corona de Aragón, Barcelona, 1970.
2. R.B.TATE 1959. Exemplar relligat de la tesi doctoral presentada a la Queen's University of Belfast l'octubre de 1955. The influence of Italian Humanism on the Historiography of Castile and Aragon during the fifteenth century.
3. Paralipomenon English version. Llibreta manuscrita que inclou notes sobre el manuscrit de la Biblioteca Nacional de Madrid i una traducció anglesa fragmentària i aproximativa del Paralipomenon amb notes al marge i en trossos de paper solts.
4. Margarit Templum Domini & other works. Fulls solts manuscrits a llapis i ploma. Conté notes bibliogràfiques diverses, transcripció de discursos i cartes, material dispers de Margarit. Sobre el Templum Domini, una mena de sumari, la transcripció de les rúbriques, un resum en anglès dels capítols i un estudi sobre les fonts de l'obra. Inclou també unes notes sobre El pensamiento político de Eiximenis de A. López Amo (Madrid 1946).
5. R.B. TATE 1970. Ensayos sobre la historiografía peninsular del siglo XV, Gredos, Madrid, 1970.
6. Margarit Sources. Correspondència i bibliografia diversa, notes manuscrites sobre l'ús de les fonts, document editat per Madurell i Rubió sobre la biblioteca de Margarit i fitxes sobre les versions del Paralipomenon del manuscrit de la Biblioteca Nacional i l'edició de Nebrija.
7. Margarit Notes on library. Còpia de l'edició de la vita de Margarit de Vespasiano da Bisticci; reproduccions d'alguns folis de diversos manuscrits d'algunes de les obres que haurien pertangut a la biblioteca de Margarit; transcripció amb notes del discurs davant el Senat venecià i reproducció fotogràfica; Rosa M. Martín i Ros, "Els frontals medievals de la Catedral de Girona", Catedral de Girona, nadal 1984; Rosa M. Martín i Ros, "L'antependium du Cardinal Margarit", CIETA.-Bulletin, 68 (1990), ps.101-106.
8. El gerundense y la España primitiva de Fidel Fita (Madrid 1879).
9. R.B. TATE 1951. "Italian Humanism and Spanish Historiography of the Fifteenth Century. A study of the Paralipomenon Hispaniae of Joan Margarit, Cardinal Bishop of Gerona" (reprinted from the Bulletin of the John Rylands Library, vol.34, no.1, september 1951), Manchester: The Librarian, The John Rylands Library, Deansgate, Manchester, 3; and The Manchester University Press, 316-324 Oxford Road, Manchester, 13. MCMLI. Exemplar corregit pel mateix autor.
10. Correspondance on text Margarit & other notes. Correspondència diversa; còpia mecanoscrita del seu article sobre Margarit per al Diccionari de la Literatura Catalana; i notes de lectura sobre bibliografia diversa.
11. Margarit. Microfilm i reproducció fotogràfica del De origine regum Hispaniae (Milano Ambrosiana, M33 SUP); discursos al congrés de Màntua; còpia mecanoscrita del seu article "Margarit i el tema dels gots" amb correccions manuscrites; còpia mecanoscrita de la transcripció -profusament anotada- i de la traducció anglesa del De origine regum Hispaniae; llista de membres de l'AILLC; fotocòpia del discurs de Flavio Biondo davant Frederic III i Alfons d'Aragó, segons l'edició de Studi e Testi, 48.
12. Margarit, De origine regum Hispaniae. Traducció anglesa i transcripció revisada d'aquesta obra -escrites a mà-; notes sobre el De origine i el Templum Domini; fragments de Bruni i Isidor; notes de lectura sobre bibliografia sobre el tema dels gots; original anglès del seu article "Margarit i el tema dels gots", versió catalana mecanoscrita amb correccions i galerades d'aquesta mateixa versió; correspondència amb J. Massot.
13. Margarit MS. Paralipomenon. Transcripció des de la dedicatòria fins al capítol sisè del llibre I del Paralipomenon del manuscrit de la Reial Acadèmia de la Història i collatio amb l'edició de Nebrija; notes sobre les versions del Paralipomenon contingudes al manuscrit de la Biblioteca Nacional (inclou una còpia de les watermarks).
14. Vicent Climent. Correspondència; nota mecanoscrita sobre Vincent Clement (1410?-1474); versions mecanoscrites d'un article sobre V. Climent i J. Martorell a Anglaterra; transcripcions de diverses obres de Climent.
15. R.B. TATE 1949. The life, works and ideas of Cardinal Margarit, tesi presentada per R. B. Tate, B.A. for the Degree of Masters of Arts a la Queen's University of Belfast l'octubre de 1949. Inclou correccions i un sobre enganxat a la coberta posterior amb fulls solts plens de diverses notes manuscrites i una carta de Santiago Sobrequés (20-VI-1949).
16. Notes on biography Margarit. Genealogia i apunts sobre la bibliografia usada. Inclou un sumari al primer foli.
17. Corona Regum. Transcripció i traducció anglesa anotada. Llibreta manuscrita.
18. Literary notes-Catalan Renaissance. Apunts sobre bibliografia diversa. Inclou un sumari al primer foli.
19. Microfilms. 1. Discurs davant del concili de Florència (Archivio di Stato, Florència, Leg. E Comun. Risposte verbali d'oratori, I, fs. 44v-52r). 2. Pius II to French Orators. 3. De origine regum Hispaniae (ms. M33 Sup, fs.50r-59v, Biblioteca Ambrosiana de Milà). 4. Paralipomenon (ms. Real Academia de la Historia), només els primers deu capítols.
20. Foto neg. Margarit, discurs a F. Sforza, duc de Milà, Milà 25 de juny de 1459. Biblioteca Ambrosiana, L.69 Inf., fs.98v-101v.
21. MS Xerox. Reproducció fotogràfica del De origine regum Hispaniae, Biblioteca Ambrosiana i del Corona Regum, ms.8 III-I, Biblioteca d'El Escorial.
22. Fiches. 1. Bibliography Margarit: notes bibliogràfiques, apunts manuscrits sobre l'autor i les seves obres. 2. Vita Margarit: notes documentals sobre la biografia.