Grup d'Història de la Llengua

Principal > Grup d'Història de la Llengua

Com entenem la història de la llengua?

Projectes en curs i línies de recerca

Col·loquis d'història de la llengua

Investigadors

L’objectiu de la Història de la Llengua Catalana que projecta el grup de Girona se centra en la història dels models formals (orals i escrits) i la història del pensament de les idees lingüístiques. Pretén, doncs, assolir un nexe d’unió entre la filologia estricta i les ciències socials. Els principal projecte del grup és acabar la història de la llengua catalana, ambiciós projecte que ha de descriure la història de la nostra llengua dels origens fins als nostres dies.

 

Com entenem la història de la llengua

Els diversos grups humans han anat creant al llarg del temps una imatge de la seva societat, han interpretat el passat per adoptar una identitat diferenciada respecte a les societats veïnes. Entre els diversos aspectes que formen la bastida històrica d’un grup humà, la història de la seva llengua hi té un paper fonamental. És per això que la història de la llengua no és independent respecte a altres ciències socials i humanes, encara que s’orienta cap a una parcel·la molt concreta del coneixement històric: la realitat idiomàtica i la seva evolució.
En el mateix moment que una societat comença a especular sobre el llenguatge també inicia la reflexió sobre el seu caràcter històric. En conseqüència, la història de la llengua té present que el llenguatge no solament presenta una funció comunicativa, sinó que també en té una de simbòlica que serveix per identificar un grup social, i és per això que reconstruir la història d’una llengua, a més d’aportar coneixements sobre el passat, serveix per comprendre el present i poder plantejar hipòtesis sobre el futur.
La història interna d’una llengua només comprèn la seva evolució estructural, però no tots els canvis idiomàtics es poden explicar des d’aquesta perspectiva; per tenir una visió suficientment global del fet lingüístic cal analitzar les dades culturals i històriques de la societat de la qual s’estudia el llenguatge. La història externa d’una llengua s’interessa pels usos i els aspectes simbòlics de la funció comunicativa: prejudicis sobre la llengua, maneres de designar-la i descriure-la, nombre de parlants, usos literaris, usos privats i públics… En resum: s’interessa pels usuaris del codi comunicatiu. L’historiador de la llengua, sense incórrer en l’error d’interpretar el passat projectant-hi efectes del present, ha de reconstruir les etapes per les quals ha anat passant l’idioma tot establint una continuïtat històrica coherent que descrigui les especificitats idiomàtiques de cada època, territori i grup social.
La disciplina que se sol col·locar sota el rètol d'història de la llengua té uns confins molt difusos. Si bé és indiscutible que en principi ha de quedar compresa dintre d'un apartat genèric de "lingüística diacrònica", també és ben cert que n'ultrapassa els límits tradicionals i ocupa espais temàtics propis d'altres àrees de coneixement que, en efecte, prenen la llengua històrica com a argument més o menys col·lateral. Del conjunt de les disciplines que tenen la llengua com a objecte, la història lingüística és la que disposa d'uns contorns menys clars. La indefinició teòrica de la matèria, sumada a l'agregació d'una sèrie de camps adjacents i complementaris, fan d'allò que convenim a anomenar història externa d'una llengua un domini força complex. Tota vegada, a mig camí de la història general, de la lingüística més descriptiva i de la sociologia, és cert que podem identificar un punt d'unió, un camp compartit. Aquest és l’àmbit ha de ser omplert justament per la història social de la llengua. Però l'adaptació de l'esguard sociològic sobre el tapís de la història no resulta gens fàcil, ni fiable: requereix, per dir-ho d'alguna manera, un temps d'aclimatació, sense el qual sovint es presenten clarobscurs que engavanyen la lectura; en aquest cas, la lectura de la complexitat de la història.
A cavall de la filologia estricta, de la història social genèrica i de la nova sociolingüística (o potser millor: de la nova sociologia del llenguatge), la història de la llengua s’ha qualificat de "categoria controvertida": com una amalgama de sabers difícils de perfilar. Si prescindíem, però, de l'accepció clàssica de la noció història de la llengua, que es confon amb la de gramàtica històrica o fins amb la d'història de la literatura (o de la llengua de la literatura), ens resta cenyir aquest espai al que, de fet, representa la història social d'un idioma. La història d'una llengua s'hauria d'entendre, així, com la disciplina que fa de nexe d'unió de la filologia estricta amb les ciències socials. Dit altrament, com una adaptació diacrònica de la sociologia d'una llengua; o, si es prefereix, com una sociolingüística històrica.
La història d’una llengua hauria de cobrir sobretot dues subdivisions disciplinars que interaccionen constantment:

1. La història dels models formals (orals i escrits)
2. La història del pensament i de les idees lingüístiques

Aquests són els objectius que guien la recerca empresa pel grup d’investigadors d’història de la llengua de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes.

Projectes en curs i línies de recerca

La recerca en història de la llengua catalana té una planificació específica i un interès prioritari a l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona. Des de la posada en funcionament del Departament de Filologia i Filosofia de la Universitat, s'ha pretès articular un equip d'estudiosos amb uns interessos força complementaris, i sobretot amb una certa consciència comuna de les mancances d'aquesta àrea temàtica. La producció de la Història de la llengua catalana de Nadal i Prats, la primera amb una voluntat totalitzadora, va sortir, de fet, de les inquietuds inicials en aquest sentit. S'espera que la prossecució d'aquesta ambiciosa obra, actualment aturada en el volum II (segles XV-XVI), s'acometi des d'aquesta idea de grup cohesionat.
Les principals línies d'investigació seguides tendeixen a abordar els períodes que la comesa de Nadal i Prats encara no ha tocat. Així, tot al llarg d'aquest període han abundat les monografies (simposis, articles, llibres) sobre la vivència de la llengua catalana durant l'edat moderna. Els límits de la castellanització i de la francesització del país, la qualitat de la llengua escrita en aquestes èpoques, les dinàmiques de classe i els usos idiomàtics, han ocupat el paisatge de la recerca en història de la llengua catalana d’aquests últims anys. En part ha estat gràcies a aquesta feina que s'ha rellegit la periodització clàssica a què s'havia sotmès la història cultural catalana.

 

Col·loquis d'història de la llengua

Darrerament, la singularització de la història de la llengua ha estat objecte d'un bon nombre de reflexions d'abast internacional, però als territoris de parla catalana, les indagacions teòriques sobre els perfils d'aquesta àrea del saber no s'han prodigat fins molt recentment. Va ser amb la voluntat de resoldre aquest buit especulatiu que, d'ençà de 1991, té lloc a la Universitat de Girona un col·loqui bianual que aplega especialistes en la matèria d'arreu d'Europa, i especialment dels dominis romànics. Aquests col·loquis, a més de reunir alguns dels millors especialistes europeus en la matèria –i convertir-se, per tant, en un fòrum important-, també han divulgat els esforços de la recerca catalana més enllà del seu àmbit acadèmic.
L’objectiu d’aquests col·loquis consisteix a reunir durant una setmana investigadors nacionals i internacionals especialitzats en el tema escollit per a la trobada: historiadors de la llengua i de la literatura de l’àmbit de les llengües romàniques disposats a intercanviar punts de vista i experiències de recerca.

I Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes d’Història de la Llengua.

II Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes d'Història de la Llengua: «Història del lèxic».

III Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes d'Història de la Llengua: «La història lingüística d'Europa en temps de la Reforma i la Contrareforma»

IV Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes d'Història de la Llengua: «Àmbits de la codificació»

V Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes d’Història de la Llengua: «Models lingüístics d’Europa»

Per més informació sobre els col·loquis feu clic aquí

Investigadors