Llibres
-Vida i obra de Jeroni Pau (Resum de Tesi Doctoral), Publicacions
de la Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra 1984, 40 pp.
-Jeroni Pau. Obres, Col. Autors Catalans Antics, n. 2 i 3, Ed.
Curial, Barcelona 1986, Volums I i II , 347 i 274 pp. Pròleg de Francisco
Rico.
-Els Arbres, Col. Josep Pla, n. 1, Ed. Diputació de Girona-Punt
Diari/Presència, Girona 1986, 256 pp. Pròleg de Narcís Jordi Aragó.
Il·lustracions de Narcís Comadira.
-Els Arbres, edició en Braille, ONCE, Barcelona 1986.
-Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell, Ed. Asociación de Bibliófilos
de Barcelona, Barcelona 1988, 234 pp.
-Antonio BECCADELLI el Panormita, Fets e dits del gran rey Alfonso,
versió catalana del segle XV de Jordi de Centelles, edició a cura d'Eulàlia
Duran, establiment del text llatí per Mariàngela Vilallonga, apèndix
"Relacions del Panormita amb la Corona d'Aragó" per Joan Ruiz
i Calonja, Col·lecció Els Nostres Clàssics, col. A, n. 129, Ed. Barcino,
Barcelona 1990, 403 pp.
-Actes de les Jornades d'Homenatge a Dolors Condom. La tradició clàssica
i la didàctica del Llatí a Catalunya, Annals de l'Institut d'Estudis
Gironins, XXXI (1990-1991), Girona 1991, 368 pp.
-Llengua i literatura de l'Edat Mitjana al Renaixement (amb Albert
Rossich), Estudi General, 11 (1991), 116 pp.
-La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogràfic,
Col. Textos i estudis de literatura catalana, n. 34, Ed. Curial-Publicacions
de l'Abadia de Montserrat, Barcelona 1993, 232 pp. Pròleg de Martí de
Riquer.
-Diverses entrades a Diccionari Llatí-Català, Gran Enciclopèdia
Catalana, Barcelona, 1993.
-Fonts dels poemes llatins, a Garcilaso de la Vega, Obra poética
y textos en prosa, Edd. B. Morros-R. Lapesa, Ed. Crítica., Barcelona,
1995, pp. 245-262.
-Llatí II. Llengua i cultura llatines en el món medieval i modern,
(coordinadora i autora amb la col·laboració de José Martínez Gázquez,
Narcís Figueras i Gemma Puigvert), Universitat Oberta de Catalunya.
Humanitats, Barcelona 1998, 200 pp.
-L’amor dit a la manera del segle XV, Senhal 49, estiu 1999,
12 pp.
-Diverses entrades del Nou Diccionari de Literatura Catalana,
Edicions 62, Barcelona, 2000.
-Miscel·ània d'Homenatge a Modest Prats, (amb Albert Rossich
i David Prats), Estudi General, 21-22 (2001-2002), pp. 528 i 570.
-Atles literari de les terres de Girona (segles XIX i XX) (amb Narcís-Jordi
Aragó), Girona, Diputació de Girona, 2003, 2 vols.
-Johannes Burckard, Dietari secret (ed. Mariàngela
Vilallonga; traductors: Antoni Cobos, Dolors Condom, Daniel Ferrer,
Narcís Figueras, Lluís Lucero, Mariàngela Vilallonga),
Edicions Tres i Quatre ("Biblioteca Borja"), València,
2003, 519 pp.
-Història i llegenda al Renaixement. Actes del IV Col·loqui Internacional
Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga, Girona, 8-11 de juliol
del 2002 (amb Daniel Ferrer), [en premsa].
-Àurea
de Sarrà, (en preparació).
-Els ex-libris a Girona, amb Joaquim Pla Dalmau, (en preparació).
-Sèneca el Rètor. Controversiae et Suasoriae, Fundació Bernat
Metge, (en preparació).
-Epistolari de Pere Miquel Carbonell, (en preparació).
Articles,
pròlegs i capítols de llibre
-L'estructura omfàlica de l'epístola Ad Pisones d'Horaci, Estudi
General, 1 (1981) vol. II, pp. 5-13.
-Una inscripció de Jeroni Pau a Subiaco, Faventia, 4/2 (1982),
pp. 99-105.
-La tècnica repetitiva a les Bucòliques de Virgili, Actes del VIè
Simposi de la Secció Catalana de la Sociedad Española de Estudios Clásicos,
Barcelona, 1983, pp. 217-239.
-Característiques de la llengua poètica de Jeroni Pau, Faventia,
7/2 (1985), pp. 53-59.
-Marcial a l'obra de Jeroni Pau, Los géneros literarios. Actes del
VIIè Simposi de la Secció Catalana de la Sociedad Española de Estudios
Clásicos, Bellaterra 1985, pp. 199-206.
-Notes morfosintàctiques sobre la poesia de Jeroni Pau, Faventia,
8/2 (1986), pp. 85-90.
-Uns llibres de la biblioteca de Jeroni Pau, Studia in Honorem Martí
de Riquer, Barcelona 1987, vol. II, pp. 219-231.
-La tradició dels tractats geogràfics humanístics a Catalunya, Actes
de les Jornades d'homenatge a Dolors Condom, Annals de l'Institut d'Estudis
Gironins, XXXI (1990-1991), pp. 99-109.
-La literatura llatina als Països Catalans durant el segle XV, Actes
del IXè Simposi de la Secció Catalana de la SEEC, Barcelona 1991,
vol. I, pp. 473-481.
-Una mostra de la poesia llatina quatrecentista als Països Catalans,
Llengua i Literatura de l'Edat Mitjana al Renaixement, Estudi
General,11 (1991), pp. 51-63.
-Epistolaris llatins a Catalunya durant el segle XV, Actes del Xè
Simposi de la Secció Catalana de la SEEC, Tarragona 1992, vol. II,
pp. 423-429.
-Gli umanisti catalani del XV secolo nei centri universitari della Toscana,
Studi Italiani di Filologia Classica, terza serie, volume X,
fasc. I-II (Le Monnier, Firenze 1992), pp. 1131-1143.
-La geografia a Catalunya a l'època del Renaixement, Estudi General,
13 (1993), pp. 51-60.
-Pere Miquel Carbonell, un pont entre Itàlia i la Catalunya del segle
XV, Revista de Catalunya, 85 (1994), pp. 39-59.
-Sobre algunos autores latinos cuatrocentistas de la Corona de Aragón,
Actas del VIII Congreso Español de Estudios Clásicos, vol. 3,
pp. 605-8, Madrid 1994.
-Els Pirineus en els clàssics llatins i grecs, Muntanyes i població.
El passat dels Pirineus des d’una perspectiva multidisciplinària,
Ed. Centre de Trobades de Cultures Pirinenques, Andorra 1995, pp.
145-150.
-Les pays pyrénéens dans le "Dictionarium Geographiae Vniuersalis"
de Francesc Tarafa (historien, c. 1495-1556), Pays pyrénéens et pouvoirs
centraux (XVIè-XXè siécles), Ed. Conseil Géneral de l’Ariège,
Foix 1995, pp. 267-285.
-Latinum docere. Els professors de llatí de l’Institut, Miscel·lània
I.B. "Jaume Vicens Vives". 150 anys, L’Eix Editorial,
Girona 1995, pp. 331-344.
-Francesc Tarafa, una actitud quatrecentista al segle XVI, Revista
de Catalunya, 103 (1996), pp. 49-64.
-Apunts per a un estudi de la tradició clàssica a la Catalunya quatrecentista,
Tradició clàssica. Actes de l'XIè Simposi de la Secció Catalana de
la SEEC, Govern d’Andorra, 1996, pp. 711-717.
-Humanistas italianos en los manuscritos de Pere Miquel Carbonell, Actas
del II Simposio Internacional sobre Humanismo y pervivencia del mundo
Clásico, Cádiz 1997, pp. 1217-1224.
-La literatura llatina a Mallorca al segle XV: Arnau Descós, Actes
del XIIè Simposi de la Secció Catalana de la SEEC, Palma de Mallorca
1997, pp. 513-518.
-Estudios sobre literatura neolatina cuatrocentista en Catalunya, Roma
nel Rinascimento (1996), pp. 80-92.
-El Renaixement i l’humanisme (segles XIV-XVI), Llatí II. Llengua
i cultura llatines en el món medieval i modern, Universitat Oberta
de Catalunya. Humanitats, Barcelona 1998, 80 pp.
-Alexandre VIè i l'humanisme, L’Europa renaixentista. Simposi
sobre els Borja (València 25-29 d’octubre 1994), CEIC "Alfons
el Vell"/Ed. 3i4, Gandia 1998, pp. 95-133.
-El viatge dels catalans a Roma durant el segle XV, Estudis de Filologia
Catalana. Dotze anys de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes.
Secció Francesc Eiximenis, a cura d’A. Rafanell i P. Balsalobre,
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999, pp. 201-221.
-La métrica de Jeroni Pau, La Filología Latina hoy. Actualización
y perspectivas, A.Mª. Aldama, MªF. del Barrio, M. Conde, A. Espigares,
MªJ. López de Ayala (eds.), Sociedad de Estudios Latinos, Madrid 1999,
vol. II, pp. 1355-1365.
-Retrato de Gómez Carrillo con amigos sobre un fondo griego, Literatura
iberoamericana y tradición clásica, J.V. Bañuls, J. Sánchez, J.
Sanmartín (eds.), Universitat Autònoma de Barcelona-Universitat de València
1999, pp. 465-471.
-Aproximació a la vida i a l’obra de l’humanista valencià
quatrecentista Joan Serra, Actes del XIII Simposi de la Secció Catalana
de la SEEC, Tortosa 15-18 d’abril 1998, Ajuntament de Tortosa
1999, pp. 317-321.
-Jeroni Pau en el umbral de un mundo nuevo: Quinto Centenario de su
muerte, Acta Conventus Neo-Latini Abulensis: Proceedings of the Tenth
International Congress of Neo-Latin Studies, Àvila 4-9 agost 1997,
General Editor Rhoda Schnur, Arizona Center for Medieval and Renaissance
Studies, Tempe, Arizona, 2000, pp. 647-657.
-Literatura humanística: fer poesia ut apes, Actes XVIII Jornades
d’Estudis Històrics Locals, Palma de Mallorca 2000, pp. 89-109.
-Mallorca i el món clàssic: d’Arnau Descós a Llorenç Riber, Mallorca
i el món clàssic II (en premsa).
-La fundació de Girona en la historiografia humanística: l’exemple de
Francesc Tarafa (amb Daniel Ferrer), I
Congrés d’Història de Girona, Annals
de l’Institut d’Estudis Gironins XLII (2001), pp. 305-322.
-Humanisme català, Estudi General,
21 (2001), pp. 475-488.
-Somnis i realitat en els nostres humanistes del Renaixement, Estudis
Romànics, XXIV (2002),
pp. 207-210.
-Mallorca i el món clàssic: d’Arnau Descós a Llorenç Riber, Mallorca
i el món clàssic II (en premsa).
-Relazioni tra umanesimo catalano e umanesimo romano, Atti
Convegno Principato ecclesiastico e riuso dei classici: gli umanisti
e Alessandro VI, Bari 22 de maig del 2000,
Roma nel Rinascimento, Roma, 2002, pp. 195-209.
-Què se n’ha fet de la feminitat dels arbres, Jornades de la Secció
Filològica de l'IEC a Girona (25 i 26 de maig 2001),
Barcelona, Institut d'Estudis
Catalans, 2002, pp. 77-88.
-Addenda à l'édition de l'oeuvre de Hieronymus Paulus
(amb Wouter Bracke), Archives, bibliothèques et musées
de Belgique, LXXI, 1-4 (2003), pp. 199-215.
-Els primers historiadors de la ciutat: Jeroni Pau i Dionís Jeroni
Jorba, La Barcelona ideal i la Barcelona real en la cultura literària
de l'Edat Moderna, Barcelona, 2003, pp. 149-160.
-Quid tum. La pervivencia hispánica de Leon Battista Alberti,
Convengo Internazionale di Studi "Leon Battista Alberti, umanista
e scrittore. Filologia, esegesi, tradizione" (Arezzo, Juny
2004), en premsa.
-Repensar l'autoria de les Regles, Estudis Romànics,
en premsa.
Recensions
-«G. BRIZZI, I sistemi informativi dei romani: Principi e realtá
nell'etá delle conquiste oltremare, Wiesbaden 1982», Faventia
9/1 (1987), pp. 130-132.
-«Los géneros literarios, Actes del VII è Simposi d'Estudis Clàssics
21-24 de Març de 1983. Secció Catalana de la SEEC/Servei de Publicacions
de la Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra 1985, 294 pp.»,
Faventia 9/2 (1987), pp. 147-150.
-«Joan Baptista ANYES, Obra catalana, a cura de Max CAHNER, Barcelona
1987», Arxiu de textos catalans antics 10 (1991), pp. 413-415.
-«Josep M. NADAL- Modest PRATS, Història de la llengua catalana.
2. El segle XV, Col·lecció Estudis i Documents 34, Edicions 62,
Barcelona 1996, 606 pp.», Revista de Girona 184 (1997), p. 96.
-«Jaume de PUIG, La filosofia de Ramon Sibiuda, Premi Joaquim
Carreras Artau 1993. Institut d’Estudis Catalans, Treballs de la
Secció de Filosofia i Ciències Socials, XXIII. Barcelona 1997, 414 pp.»,
Revista de Girona 188 (1998), p. 96.
-«José CLOSA FARRÉS, "De rosis nascentibus": La lectura
renacentista de Domitius Calderinus y de Fernando de Herrera, in
Humanismo y pervivencia del mundo clásico. Actas del I Simposio, Alcañiz,
8-11 mayo 1990, a cura di JOSÉ Mª MAESTRE MAESTRE-JOAQUÍN PASCUAL BAREA,
Cádiz, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz, 1993, pp.
343-353», Roma nel Rinascimento 1997, (en premsa).
-«Josep M. NADAL- Modest PRATS, Història de la llengua catalana.
2. El segle XV, Col·lecció Estudis i Documents 34, Edicions 62,
Barcelona 1996, 606 pàgs», Roma nel Rinascimento 1997, (en premsa).
-«Antoni M. BADIA I MARGARIT, Les Regles de esquivar vocables i "la
qüestió de la llengua", Biblioteca Filològica XXXVIII, Institut
d’Estudis Catalans, Barcelona 1999, 510 pp.», Revista de Girona
203 (2000), pp. 83-84
-«Maria BARCELÓ-Gabriel ENSENYAT, Els nous horitzons culturals a
Mallorca al final de l’Edat Mitjana, Palma, Edicions Documenta Balear,
2000, Pròleg de Jocelyn N. Hillgarth, 232 pp.», Llengua & Literatura
13 (2002), pp. 429-433.
Articles
de divulgació i periodístics
-Els Arbres, secció setmanal fixa des de 1984 a 1985
a la revista Presència, Girona.
-El fil d'Ariadna, secció mensual fixa des de 1985 a 1987, Punt
Diari, Girona.
-Notes al marge, secció setmanal fixa des de 1988 a 1989, Punt
Diari, Girona.
-Articles als programes de Festa Major de Llagostera i Sta. Cristina
d'Aro.
-Bimil·lenari de la mort de Virgili. Apunts sobre la pervivència del
poeta, Presència, 547 abril 1981, pp. 37-38.
-Bimil·lenari de la mort de Virgili, Punt Diari 22-02-81, p.
17.
-Unes notes sobre Virgili en el bimil·lenari de la seva mort, L'Estruç,
maig, 1981, pp. 1-2.
-Píndar olímpica XI, L'Estruç, juliol, 1981, p. 4.
-Paolo Pompilio. Un fragment de les Anotacions, L'Estruç, octubre
1982, pp. 9-10.
-El meu record de Mercè Rodoreda, Punt Diari, 14, 04, 1983, p.
3.
-Costums de l'església al 1317, Butlletí de Llagostera 26 (1983),
pp. 14-15.
-Des de Romanyà, Punt Diari, 08-08-1984, p. 7.
-Les publicacions del Col·legi Universitari, Punt Diari 21-4-85,
p. 14.
-Els pobles de l’Empordà, Revista de Girona, nº 110, 1985,
p. 82.
-Girona, seu de congressos, Revista de Girona, nº 115, 1986,
pp. 91.
-El llatí, les novel·les històriques i Europa, Revista de Girona,
nº 127, 1988, pp.112-113.
-Ciceró traduït per dos gironins, Revista de Girona, nº 135,
1989, pp. 115.
-Pròleg a Josep Calvet, El mestre de Fenals i altres contes,
Llagostera 1990, pp. 3-4.
-Uns mots sobre una qüestió de mots, Revista de Girona, nº 140,
1990, pp. 113-114.
-Quins són els motius que et porten a escriure?, Revista de Girona,
nº 143, 1990, pp. 108-109.
-Un passeig per la Mediterrània renaixentista, Revista de Girona,
nº 149, 1991, p. 115.
-Un llibre d’anar i tornar, Revista de Girona, nº 153, 1992,
pp. 90-91.
-Actualitat d'Horaci en el bimil·lenari de la seva mort, El Punt,
20-12-1992, p. 31.
-Els arbres, Romanyà i Mercè Rodoreda, Revista de Girona, nº
157, 1993, pp. 86-91.
-Mercè Rodoreda a Romanyà de la Selva, El Carrilet, Febrer 1993,
pp. 4-6.
-Literatura i vida, Revista de Girona, nº 157, 1993, pp. 107-108.
-Jaume Marquès: el llatinista i el poeta, Revista de Girona,
nº 158, 1993, pp. 78-79.
-Els clàssics a l’obra de Xavier Carbó i Maymí, Llumiguia,
Octubre 1993, pp. 36-38.
-El Ridaura, Revista de Girona, nº 161, 1993, pp. 99-103.
-Els estudis clàssics a Girona, Revista de Girona, nº 163, 1994,
pp. 70-71.
-Traduccions i traductors, Revista de Girona, nº 163, 1994, pp.
86-91.
-Per què llegir els clàssics? Quins clàssics?, Revista de Girona,
nº 163, 1994, pp. 107-108.
-Viatge a Ítaca, Revista de Girona, nº 169, 1995, pp. 107-111.
- Girona de la A a la Z: Equipaments, Revista de Girona, nº 172,
1995, p. 76.
-Bestiari: L’abella, Revista de Girona, nº 173, 1995, p.
114.
-De la influència del cinema en la literatura, Revista de Girona,
nº 176, 1996, p. 107.
-Àurea de Sarrà, la dansarina del món clàssic, L’escletxa
1(1996), pp. 19-20.
-Pla i els escriptors d’avui, Revista de Girona, nº 180,
1997, p. 107.
-Àurea de Sarrà, la dansarina apassionada i de vida apassionant, Revista
de Girona, nº 180, 1997, pp. 54-59.
-Les cordes de Terpsícore o els orígens de la poesia lírica, Revista
de Girona, nº 182, 1997, pp. 107-108.
-Més que una història de la llengua, Revista de Girona, nº 184,
1997, p. 96.
-El mirall del record, Revista de Girona, nº 185, 1997, p. 113.
-Una nit de dansa a Sant Feliu de Guíxols, El Carrilet, nº 90,
Desembre 1997, pp. 28-29.
-Fem pinya!, Butlletí de l’Associació de Pares d’Alumnes
de l’IES de Llagostera, 1 (1997), p. 1.
-Fem pinya!, Butlletí Municipal de Llagostera, Desembre 1997,
p. 15.
-La Domus Aurea d’Arenys d’Empordà, Revista de Girona,
nº 186, 1998, pp. 97-106
-Ex libris, Revista de Girona, nº 186, 1998, pp. 114.
-L’Horaci que Pla admirava, Any Pla a Girona. Crònica, memòria
i testimoni 1897-1997, Diputació de Girona-Banc Central Hispano,
Girona 1998, pp. 311-316.
-L’Empordà silenciós i transparent de Ramon Reig, Revista de
Girona, nº 187, 1998, p. 98
-Primeres frases, Revista de Girona, nº 187, 1998, pp. 107-109
-Del ferrer que va voler ser més llest que la Sibil·la, Revista de
Girona, nº 188, 1998, pp.110
-Bolsena: el cor d’Etrúria, Revista de Girona, nº 189, 1998,
pp. 55-59
-Castell-Platja d’Aro en la literatura, El Carrilet, nº
102, Desembre 1998, pp. 8-10
-Cuina literària de qualitat, Revista de Girona, nº 192, 1999,
p. 95
-La llum de la nit, Revista de Girona, nº 193, 1999, pp. 107-108
-Una carta inèdita de l’escultor Josep Clarà, Revista de Girona,
nº 193, 1999, pp. 43-45
-Entrevista a Dolors Condom, Metastasi Butlletí de la Fundació de
l’Institut Jaume Vicens Vives, num. 1, Girona abril 1999, pp.14-15.
-S’Agaró, 75 anys, Revista de Girona, nº 196, 1999, pp.
14-15.
-La universitat del costat de casa, Butlletí de l’Associació
de Pares d’Alumnes de l’IES de Llagostera, 3, 1999, p.
4.
-La fascinació del país de les piràmides, Revista de Girona,
nº 198, 2000, pp. 98-105.
-M. Àngels Anglada, paradís amb poeta, Revista de Girona, nº
199, 2000, p. 57.
-Clarà i la dansa,
Josep Clarà i els anys de París
1900-1931. L’ànima vibrant, Fundació Caixa de Sabadell, Barcelona
2000, pp. 39-46.
-Les flors de Mercè Rodoreda i Edward Burne-Jones, Serra
d’Or, 503 (2001), pp.
42-46.
-Simfonia vibrant
de color i forma, Catàleg Exposició
Carandell, Casa de Cultura de Girona, maig 2001, p. 2.
-El llatí, llengua d’Europa, Butlletí Amics de la Unesco de Girona, XXVII (2001), pp. 6-7.
-Locus amoenus: de Llagostera a Romanyà de la Selva, Revista
de Girona, 210 (2002), pp. 94-95.
-Els nostres clàssics, Revista de Girona, 211 (2002), pp. 107-108
-Traducció de l’italià: Barcelona i tres poemes més de Massimo Miglio, Revista de Girona, 212 (2002), pp. 109-110.
-Els clàssics de la Fundació Bernat Metge, Catalan
Writing, 2002, pp. (en premsa).
-Mercè Rodoreda, vint anys després, Revista de Girona,
217, 2003, pp. 107-113.
-Mercè Rodoreda, vint anys després, La Vanguardia
(Suplement "Vivir en Girona), 31 de març de 2003, p. 2.
-Ex-libris de Robert B. Tate, Revista de Girona, 221, 2003, p.
114.
-Catul, Serra d'Or, 523-524, 2003, p. 59.
-Horaci, Serra d'Or, 525, 2003, p. 26.
-Virgili, Serra d'Or, 526, 2003, p. 27.
-Ovidi, Serra d'Or, 527, 2003, p. 38.
-Jeroni Pau, Serra d'Or, 528, 2003, p. 36.
-Què espereu del món clàssic al segle XXI?, Auriga,
33, 2003, p. 20.
-Quanta, quanta guerra..., Àncora, 2804, 2003, p. 9.
-Escriure en femení, Revista de Girona, 223, 2004, pp.
107-108.
-Els 80 anys de Montserrat Vayreda, Revista de Girona, 225, 2004,
p. 9.
-Indret. Romanyà de la Selva", Gavarres, 5, 2004,
pp. 106-110.
-Pròleg a Montserrat Vayreda,
Poesia inèdita (a cura d'Anna M. Velaz), Girona, Diputació de
Girona ("Col·lecció Josep Pla"), 2004 [en premsa].