COL·LOQUI
INTERNACIONAL HISTÒRIA I LLEGENDA AL RENAIXEMENT
Universitat de Girona, 8-11 de juliol del 2002
El
IV Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes de Literatura Catalana
Antiga Història i llegenda al Renaixement, organitzat per l'Institut
de Llengua i Cultura Catalanes, Secció Francesc Eiximenis i dirigit per
Mariàngela Vilallonga, va celebrar-se els dies 8-11 de juliol del 2002
a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona.
El Col·loqui, que va centrar-se plenament en el gènere de la historiografia
produïda als Països Catalans durant el Renaixement, va comptar amb la
participació d'un ampli col·lectiu d’estudiosos, des d’investigadors i
professors universitaris, professors de secundària i estudiants de tercer
cicle dels estudis de Filologia Llatina, Filologia Catalana i Filologia
Hispànica. Varen encarregar-se sis ponències a prestigiosos especialistes
internacionals en les matèries objecte d’estudi, que varen ser complementades,
matisades i enriquides per vint-i-set comunicacions i per una Taula rodona
sobre els criteris d’edició de textos llatins humanístics.
El Col·loqui, doncs, va organitzar-se en sis grans blocs temàtics encapçalats
cadascun per una ponència de caràcter general, que va anar seguida d'una
sèrie de comunicacions. El primer dels blocs, encapçalat per la ponència
de Jocelyn N. Hillgarth (Pontifical Institute of Mediaeval Studies de
Toronto), Els visigots, realitat i llegenda, tingué com a eix temàtic
la historiografia que va generar-se a l’Edat Mitjana i al Renaixement
sobre els reis gots, així com alguns exemples de la narrativa medieval
catalana en el subgènere historiogràfic de les cròniques. El segon dels
blocs, entorn de la ponència de Joan F. Alcina (Universitat Rovira i Virgili),
Aventures d’un impressor a Tarragona: Felip Mei i Antoni Agustín,
va incidir especialment en el paper que jugaren la impremta i els impressors
del segle XVI, i prestà atenció a algunes llegendes sobre cercles i personatges
de l’Edat Mitjana a la Corona d’Aragó. El tercer dels blocs, que va centrar-se
en la historiografia en llengua catalana als segles XVI i XVII, va ser
introduït per la ponència d’Eulàlia Duran (Universitat de Barcelona),
La funció de les llegendes en la historiografia. L’humanisme europeu
en llengua llatina va ser tractat especialment en el quart dels blocs,
encapçalat per la ponència de Massimo Miglio (Università della Tuscia,
Itàlia), Identità dell’umanesimo romano. El cinquè dels blocs incidí
especialment en l’humanisme llatí hispànic i en les llegendes locals que
es crearen per influència de l’humanista italià Annio de Viterbo. Va obrir
aquest bloc la ponència de José María Maestre (Universidad de Cádiz),
Las traducciones alcalaínas del “Opus de rerum Hispaniae memorabilibus”
del humanista italiano Lucio Marineo Sículo. El darrer dels blocs
va tractat sobretot la relació amb les llegendes que tenen algunes obres
de poesia i gramaticals del Renaixement. Aquest últim bloc va ser tancat
per la ponència de Francisco Rico (Universitat Autònoma de Barcelona),
Petrarca, o la vida como leyenda.
Les ponències i les comunicacions que varen ser llegides en el Col·loqui
i les exposicions de la Taula rodona es publicaran en el volum Vilallonga,
Mariàngela i Ferrer, Daniel (eds.), Història i llegenda al Renaixement,
Girona, CCG (Col. Studia Humanitatis, sèrie Estudis). [en premsa].
Dins el marc del Col·loqui també va tenir lloc l’acte de donació del fons
historiogràfic de la biblioteca de Robert Brian Tate a la Universitat
de Girona, que Lluís Lucero està precatalogant i que ben aviat es podrà
consultar a la biblioteca de la Facultat de Lletres.