Jaume Marquilles
Biografia

Llegiu també la Bibliografia d'aquest autor

Font: Mariàngela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV, Barcelona, Curial/PAM, 1993

Neix a Barcelona l’any 1368 o 1370 i mor l’any 1451 o 1455. Dret. Eclesiàstic i jurista barceloní que assolí gran fama en vida. Realitzà estudis de jurisprudència a l’Estudi General de Lleida i l’any 1428 fou nomenat vicari general del bisbe de Vic, Jordi d’Ornós. Fou, així mateix, capellà de la catedral de Barcelona, als consellers de la qual va dedicar la seva obra, que va acabar l’any 1448, i va oferir a Pere de Cardona, bisbe de la Seu d’Urgell. Exercí com a vice-canceller del rei Martí i era presbíter a vuitanta anys. Se l’enumera sempre al costat de les grans figures de la jurisprudència catalana del segle xv.
 
Obra
Commentaria super Vsaticis Barchinonensis, ms. e.ii.16, fs. 163 i ss. de la Biblioteca del Real Monasterio de El Escorial. Ed. Barcelona 1505.
De las casas solariegas de Cataluña (1450).
En la seva obra exposa i comenta els Usatges de Catalunya i ofereix dades interessants sobre la incorporació tardana d’alguns d’aquests usatges. Alhora, condensà els conceptes polítics dels seus antecessors, tots els quals, com assenyala Sobrequés, superà en celebritat, impregnant-los d’un segell patriòtic que fa d’ell l’autor jurídic d’un nacionalisme més conscient. La seva obra recull les seves idees sobre una Catalunya amb una personalitat històrica molt definida i, alhora com en altres juristes del seu temps, una influència del dret de l’època feudal i un ressó del dret romà, que el porten cap a una concepció política que, segons Elías de Tejada, podríem anomenar burgesa i liberal. Així, al costat de referències a les institucions de pau i treva, als privilegis nobiliaris o a les conseqüències socials de l’homenatge feudal, trobem la tesi, ja reflectida en altres juristes, del paral·lelisme entre el comte de Barcelona i el Principat amb l’emperador i el seu imperi, o els elogis a personatges del món clàssic, com a noves idees, influïdes pels nous corrents humanístics. Marquilles se situa en la línia de Tomàs Mieres i recull també els trets distintius següents: origen popular del poder, igualtat de tots els homes secundum ratione humanitatis, racionalisme legal i, finalment, limitacions ètiques i político-jurídiques per sobre del poder.