Historiografia
llatina humanística a la Corona d'Aragó: estudi de textos, estudi de fonts
Principal > Studia
Humanitatis >
Historiografia llatina humanística a la Corona d'Aragó:
estudi de textos, estudi de fonts
Títol:
Historiografía latina humanística en la Corona
de Aragón: edición de textos, estudio de fuentes Entitat finançadora: Ministerio de Ciencia y
Tecnología
Referència: BFF2002-03390
Període: 2003-2005
Quantitat: 52 640,00 euros
Investigadora principal: Mariàngela Vilallonga (Universitat
de Girona)
Equip d'investigadors: Antoni Cobos (I.E.S. Alexandre Deulofeu,
Figueres), Lluís Lucero (Universitat de Girona), Narcís Figueras (Universitat
Oberta de Catalunya), Eulàlia Miralles (Universitat de Girona), Isabel
Segarra (Universitat de Barcelona), Maria Toldrà (Institut d’Estudis Catalans),
Jocelyn N. Hillgarth (Pontifical Institute of Mediaeval Studies Toronto),
Massimo Miglio (Istituto Storico Italiano per il Medio Evo), Wouter Bracke
(Bibliothèque Royale de Belgique), Daniel Ferrer (Universitat de Girona).
PRESENTACIÓ
Aquest projecte pretén editar i estudiar tota una sèrie de textos historiogràfics
llatins d’autors del Renaixement català, és a dir, de la segona meitat
del segle XV i de tot el segle XVI. A més del màxim representant dels
Studia humanitatis a la Catalunya del segle XV, Jeroni Pau, cal
també tenir presents les obres historiogràfiques de Joan Margarit; i,
ja al llindar del 1500, les de Pere Miquel Carbonell. D’altra banda, la
historiografia humanística catalana del XVI va donar figures cabdals com
Francesc Tarafa i Francesc Calça. En aquest sentit, un dels màxims objectius
d’aquest projecte d’investigació és editar críticament, amb estudi de
fonts i traducció, el Paralipomenon Hispaniae libri decem, el De
origine regum Hispaniae et Gotorum i el Templum Domini del
cardenal Margarit; l’Epitoma francorum regum de Pere Miquel Carbonell;
les tres obres de l’humanista cinccentista Francesc Tarafa Linea regum
Hispaniarum, De origine ac rebus gestis Regum Hispaniae i el
Dictionarium Geographiae Vniuersalis Hispaniae; els Flosculi
de Jeroni Pujades, i el tractat De Catalonia liber primus de Francesc
Calça. L’estudi de fonts ajudarà a establir la interrelació entre moltes
d’aquestes obres, així com la importància que jugaren en tota la tradició
historiogràfica del segle XVI els Commentaria d’Annio de Viterbo
o el Barcino i el De fluminibus de Jeroni Pau, ja editats
per la investigadora principal del projecte.