Qüern:
10 anys!
(Text extret de la «Nota de la redacció»
del Qüern 6)
Qui ho havia de dir al 1993, quan vam començar! Amb aquest número
celebrem el primer decenni de presència de Qüern entre els
estudiosos de la llengua, la literatura i la cultura catalanes antigues.
Han estat deu anys (dotze de fet, ja que recull bibliografi a des del
1993) de buidar catàlegs editorials, de furgar en prestatges
de llibreries i llistes de novetats bibliogràfi ques, d’escorcollar
bases de dades, de sol·licitar préstecs interbibliotecaris
per poder descriure materialment llibres de difícil accés
en l’entorn més immediat... I, sobretot, de la tasca esforçada
d’un equip resignat que, de cos present, saqueja sistemàticament
un munt d’hemeroteques del país (de les biblioteques de
les universitats de Girona, Barcelona, Autònoma de Barcelona;
biblioteques de Catalunya, de Montserrat, de l’Arxiu Nacional de
Catalunya, del Seminari de Girona, del Centre Borja de Sant Cugat, etc.).
En fi: una activitat intel·lectual apassionant, com us podeu
imaginar. Però, què hem de fer? L’objectiu que ens
vam traçar era el servei a la comunitat universitària
i científica, oferir-los una eina bibliogràfi ca al més
completa i actualitzada possible perquè se’n puguessin servir.
Amb humilitat, però amb el convenciment que és una eina
útil, hem continuat una tasca rutinària i sovint desagraïda.
Només els qui s’han trobat en la necessitat de fer un repertori
bibliogràfi c exhaustiu sobre alguna matèria d’una
certa entitat comprendran l’abast d’aquestes paraules per
l’experiència en carn pròpia. És una feina
sotmesa a tota mena d’errades, i en la qual els oblits, pocs o
molts, solen ser més patents que les inclusions. En som conscients.
Mirem de recuperar les referències oblidades inserint-les en
números posteriors. Però inevitablement se’ns escaparan
sempre moltes coses. En aquest sentit, al «Davantal» del
primer número, Albert Rossich, tot demanant la col·laboració
per subsanar errades i per informar-nos periòdicament de les
vostres publicacions, deia: «D’aquesta manera hi guanyarem
tots: els autors, perquè augmentarà la difusió
dels seus treballs; nosaltres, perquè l’obra serà
més ben feta; els qui la utilitzin, perquè serà
més efi caç com a eina de consulta». Les afi rmacions
són avui perfectament vigents. Us encoratgem novament a col·laborar
mitjançant l’enviament periòdic de les vostres referències,
separates, obres publicades, alhora que agraïm per enèsima
vegada les d’aquells que ho feu amb periodicitat.
Com
també us agraïm molt sincerament les nombroses mostres d’estímul
que hem rebut al llarg d’aquests anys. Però res no ens ha
satisfet més que saber que a algú, en algun lloc del planeta,
Qüern li havia estat útil per a la seva recerca i docència.
En
aquest decenni, el nombre de referències ha crescut de número
en número fi ns al núm. 3 en què, havent doblat
les de l’inici, aviat es va estabilitzar al voltant de 1400-1500
(713 a l’1; 995 al 2; 1480 al 3; 1395 al 4; 1388 al 5; 1473 en
el present, bisos a part), la qual cosa mostra, d’una banda, que
en pocs anys s’ha observat un increment notable en les publicacions
dels àmbits del nostre repertori, i d’una altra, que aviat
vam afi nar els mecanismes de percaça de la informació
bibliogràfica. Una cosa menys perceptible a primer cop d’ull,
però que es detecta amb una anàlisi més detallada
de les dades, és que els estudis de llengua i literatura
catalanes assoleixen de mica en mica una difusió més àmplia,
més enllà de les publicacions estrictament catalanes,
i accedeixen cada vegada més a llocs on a l’inici del període
no tenien presència.
Amb
tot, l’equip responsable de Qüern no volia que el repertori
romangués únicament en el format imprès actual,
d’accés limitat, tot i que s’envia arreu dels països
catalans, d’Espanya, fi ns a llocs com els Estats Units o Austràlia,
passant per Itàlia, França, Alemanya, Canadà o
el Regne Unit (a biblioteques, centres de recerca i estudiosos). Per
això, des del principi, Qüern ha estat present a la xarxa
per la voluntat dels responsables d’arribar al màxim de
públic possible. D’aquesta manera, quan cada dos anys apareix
un número en paper, el número anterior passa a estar disponible
en format PDF al lloc web de la Biblioteca de la UdG (http://biblioteca.udg.es/qüern/).
Al
llarg d’aquests deu/dotze anys de Qüern el progrés
de les noves tecnologies ha estat vertiginós, i durant aquest
temps han aparegut noves eines i se n’han desenvolupat d’altres
que ofereixen perspectives molt interessants per a materials com el
nostre. Sempre amb aquell objectiu d’accessibilitat ben present,
i amb el d’aprofi tar les noves tecnologies per facilitar la recerca
als investigadors, des de l’equip de responsables de Qüern
estem estudiant la possibilitat de crear una base de dades accessible
en línia des d’on es pogués consultar alhora tot
el cabal d’informació recopilada des de l’any 1993,
amb moltes més possibilitats de
cerca que les que ofereix el suport paper. De totes maneres el camí
cap a aquesta nova versió digital és pedregós:
més enllà de la difi cultat de triar el format entre les
diverses opcions tècniques que tenim a l’abast hi ha la
difi cultat d’obtenir els recursos, tant humans com materials.
Una
altra de les novetats, segurament més imminent, és que
tenim pensat de confegir un índex únic acumulatiu amb
l’objectiu d’avançar en el camí de facilitar
la feina de consulta i de fer més útil i efi caç
el repertori.