 |
Biblioteca d'Història Rural Col·lecció Estudis |
|
Biblioteca d'Història Rural Col·lecció Estudis |
Aquesta col·lecció de la Biblioteca d'Història Rural està dedicada a editar estudis i investigacions.
| Rosa
CONGOST COLOMER Els darrers senyors de Cervià de Ter Investigacions sobre el caràcter mutant de la propietat (segles XVII-XX) Girona: CCG Edicions : Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines : Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona, abril 2000. [Biblioteca d'Història Rural : Estudis ; 1] ISBN 84-95486-00-9 La decisió important, la causa principal que la investigació resultés especialment fructífera, havia estat la de convertir els veïns de Cervià de Ter en protagonistes de la Història. I quan escric Història vull dir la gran Història, la que solem explicar en termes solemnes i abstractes però, també, sovint, en línies simples i esquemàtiques. Al llarg de la investigació he trobat dades que permeten, d'una manera insistent, desmuntar els tòpics més habituals sobre la fi dels drets feudals. Però alhora he volgut, a partir de l'exemple de Cervià de Ter -particularment ric- proposar un programa de recerca molt ampli. Si els papers jurídics no aconsegueixen fixar les condicions de realització de la propietat, cal millorar els mètodes d'anàlisi històrica de les relacions socials -dinàmiques, complexes- que defineixen els drets de propietat. Per això he volgut presentar aquest estudi com una investigació sobre el caràcter mutant -és a dir, no immutable, no intocable- de la propietat. |
 |
| _______________________________________________________
Les Gavarres a l'edat mitjana Poblament i societat d'un massís del Nord-est català Girona: CCG Edicions : Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines : Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona, octubre 2000. [Biblioteca d'Història Rural : Estudis ; 2] ISBN 84-95483-02-5. Durant els segles IX i X la civilització agrària arriba a tots els racons del massís. A partir de l'any 1000 el territori de les Gavarres s'estructura, com la resta de la Catalunya Vella, en parròquies i masos, i les dades de començament del segle XIV indiquen una densitat de població sorprenentment alta. Però la Pesta Negra i la davallada demogràfica comporten una reestructuració de l'economia gironina que reserva a les Gavarres una funció complementària de l'economia agrària de la plana. Aleshores, no abans, s'inicia el procés d'especialització de les Gavarres en les activitats forestals. |
|
| _______________________________________________________
L'origen i l'expansió de l'agricultura a l'Empordà Del Neolític a la romanització Girona: CCG Edicions : Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines : Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona, desembre 2001. [Biblioteca d'Història Rural : Estudis ; 3] ISBN 84-95483-22-X. Des dels orígens de l'agricultura, l'explotació del medi natural per les comunitats humanes ha modificat el paisatge, formant noves àrees típicament antròpiques: prats, pastures, ambients ruderals i conreus. Parlar de la influència de les activitats humanes en l'evolució de l'agricultura ha de portar també a explicar la seva repercussió en el desenvolupament de les societats humanes. Els conreus són productes creats i modelats per les societats humanes al mateix nivell, per exemple, que una punta de fletxa de sílex o una gerra d'argila. De la mateixa manera que una planta domesticada no pot sobreviure sense la protecció del ser humà, només una fracció mínima de la població humana podria sobreviure sense les plantes conreades. |
|
_______________________________________________________ Col·lectivitats agràries a les comarques de Girona, 1936-1939 Pagesos i revolució a Catalunya Girona: CCG Edicions : Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d'Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona, desembre 2002. [Biblioteca d'Història Rural : Estudis ; 4] ISBN 84-95483-33-5 Desarticulat per l'atac frontal dels grans propietaris el tímid reformisme agrari que pretenia la Llei de contractes de conreu, més preocupada per estabilitzar l'estructura agrària existent que per ajudar als sectors necessitats del camp, amb l'arribada de la revolució, aquests sectors resolgueren el problema apropiant-se dels mitjans de producció. La regió de Girona no fou l'excepció en aquest sentit, i també aquí els pagesos van anar més enllà de totes les previsions, incloses les dels sorpresos dirigents llibertaris. Factors com un major grau de consciència de classe, producte de les lluites pageses del període republicà, i l'actitud dels propietaris, despectiva davant el principi republicà d'igualtat de drets entre els individus, havien enverinat les relacions socials al camp i ajudat força a aquest desenllaç, tant o més que els interessos econòmics. |
|
| _______________________________________________________ Rosa CONGOST, Gabriel JOVER i Giuliana BIAGIOLI (eds.) L'organització de l'espai rural a l'Europa Mediterrània Masos, possessions, poderi Girona: CCG Edicions : Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d'Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona, març 2003. [Biblioteca d'Història Rural : Estudis ; 5] ISBN 84-95483-01-7. A les darreres dècades, les transformacions agràries a l'època moderna han generat vius debats entre els historiadors de l'Europa Occidental. Els resultats de les recerques han fet caure el paradigma dominant, inspirat en el model anglès, que associava un paisatge d'explotacions familiars pageses amb l'estancament i l'immobilisme agraris. Si avui alguna cosa és clara és que la realitat històrica d'aquells segles era molt més rica, variada i complexa del que havíem suposat; en la nova visió, la tesi d'un creixement econòmic protagonitzat per pagesos ja no provoca escarafalls. Aquest llibre mostra tres exemples de desenvolupament agrari precoç i important a l'Europa Mediterrània. Les tres societats que presentem són societats que tenen com a tret bàsic i comú un sistema agrari centrat en uns mateixos conreus, els de l'anomenada trilogia mediterrània, el blat, el vi i l'oli. Un altre element comú de les tres àrees d'estudi és que es tracta d'espais que s'han articulat durant segles a l'entorn d'unes unitats d'explotació específiques: els masos a la Catalunya Vella, les possessions a l'illa de Mallorca i els poderi a la Itàlia Central. Però les tres societats, malgrat aquestes semblances, es troben molt diferenciades entre si. El lector podrà observar aquí els processos d'evolució històrica que les han anat conformant i diferenciant des de la baixa edat mitjana fins als nostres dies o, com a mínim, fins a mitjan segle XX. |
|
| _______________________________________________________ Sindicalisme i món rural a Catalunya, 1900-1975 Actes de la Jornada celebrada al Museu Etnològic del Montseny, el 20 d'abril de 2001 Girona: CCG Edicions : Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d'Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona, juny 2003. [Biblioteca d'Història Rural : Estudis ; 6] ISBN 84-95483-51-3 L'aparició de moviments sindicals en el món rural és un fenomen històricament recent. El veritable esclat d'entitats sindicals i de tot tipus d'associacions rurals (cooperatives, mutualitats, cambres...) no es produí fins a finals del segle XIX, amb un cert retard en relació al sindicalisme industrial i amb un caràcter netament diferenciat. Aquest llibre recull les cinc ponències i la taula rodona de la jornada sobre sindicalisme rural català que se celebrà l'abril de 2001 al Museu Etnològic del Montseny. Els diversos treballs aplegats ofereixen, conjuntament, un quadre global i actualitzat del que va ser el desenvolupament del sindicalisme rural, estroncat per la Guerra Civil i per la imposició d'un model vertical -les Hermandades franquistes- que no tingué contestació fins a l'emergència d'Unió de Pagesos. |
|
| _______________________________________________________
Treball agrari i reproducció econòmica El Baix Empordà, 1850-1880 Girona: Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d'Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona : Publicacions de la UdG, abril 2005. [Biblioteca d'Història Rural : Estudis ; 7] ISBN 84-8458-213-2. En aquest llibre, l'adopció d'un enfocament reproductiu -que vol indagar les condicions de reproducció econòmica a les quals estaven sotmeses les famílies rurals baixempordaneses durant una part del segle XIX- permet replantejar-nos la qüestió clàssica de la distribució de la propietat des d'una perspectiva poc usual. L'objectiu és analitzar com estava distribuïda la propietat de la terra, especialment del sòl agrícola, però a aquest punt només s'hi arriba després d'estudiar i analitzar un ampli conjunt d'elements interrelacionats i interdependents que formaven part del sistema agrari baixempordanès. Per això al llarg del llibre es reconstrueixen aspectes com el tipus de cultius, els seus rendiments, el procés de treball agrari, les pautes de consum domèstic, els costos de producció o la contractació agrària. |
|
| _______________________________________________________
Els remences La senyoria de l'Almoina de Girona als segles XIV i XV Girona: Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d'Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona : Documenta Universitaria, novembre 2005. [Biblioteca d'Història Rural : Estudis ; 8]. ISBN 84-934685-5-X. Aquesta obra es planteja el funcionament real de la servitud medieval a la regió de Girona. Ofereix una visió detallada de com funcionava el sistema remença a finals de l'edat mitjana i què suposava la servitud en la vida dels remences. Per això, s'estudien tots els homenatges i els mals usos rebuts i aplicats per l'Almoina del Pa de la Seu de Girona al llarg dels segles XIV i XV. Una font inusualment completa de la comptabilitat senyorial constitueix la base documental d'aquest llibre, de manera que permet analitzar l'evolució de la servitud al llarg de més de cent cinquanta anys. S'analitzen també quines eren les limitacions que patien els remences a causa de la seva condició jurídica i s'estableix la data a partir de la qual la senyoria estudiada deixa d'exigir els mals usos als seus pagesos de condició servil. |
|
|
_______________________________________________________
Els propietaris i l'associacionisme agrari a Catalunya (1890-1936) Girona: Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d'Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona : Documenta Universitaria, desembre 2006. [Biblioteca d'Història Rural : Estudis ; 9] ISBN 84-935231-1-9. Des del segle XIX la posició econòmica i social dels propietaris rurals ha patit una intensa reculada. Paral·lelament al retrocés del pes del sector agrari, la que havia estat classe dirigent ha perdut progressivament la seva preeminència i ha vist qüestionada la seva legitimitat social. Naturalment, aquest procés no ha estat exempt de tensions. A Catalunya el període que s'obre amb la crisi agrària de finals del segle XIX i es clou amb la Guerra Civil n'és un exemple. Com a altres regions europees, els propietaris van intentar recuperar el liderat social per mitjà de l'acció col·lectiva i van impulsar un nou associacionisme basat amb la identitat com a grup professional, amb l'objectiu d'erigir-se en representants dels interessos del conjunt del sector agrari. Aquest llibre examina el conjunt d'iniciatives d'organització dels interessos agraris i de mobilització social que van portar a terme els propietaris catalans durant aquest període clau de la nostra història, des de la seva institució més representativa: l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. |
|
|
_______________________________________________________
Víctor FARÍAS, Ramon MARTÍ i Aymat CATAFAU Les sagreres a la Catalunya medieval Jornada d'estudi organitzada per l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines, 2000 Girona: Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d'Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona : Documenta Universitaria, 2007. [Biblioteca d'Història Rural : Estudis ; 10] ISBN 978-84-96742-16-1
|
______________________
|
Comentaris: ilccvv@udg.edu. Última actualització: gener de 2007.
