Publicacions (darrers 3 anys)

  Participació en congressos (darrers 3 anys)

  Documents de treball inèdits

Publicacions (anys anteriors)

Participació en congressos

   (anys anteriors)

Publicacions dels darrers tres anys (2003-2006)

Capítols de llibre:

- (Juntament amb A. Morey) «Les possessions mallorquines: una modalitat d’organització de l’espai agrari i de l’explotació del treball». A: CONGOST, R. ; JOVER, Gabriel ; BIAGIOLI, Giuliana (eds.). L'organització de l'espai rural a l'Europa Mediterrània: masos, possessions, poderi. Girona: CCG Edicions : Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d'Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona, març 2003. [Biblioteca d'Història Rural : Estudis ; 5]. P. 127-238. ISBN 84-95483-01-7.

L'estudi cerca els orígens del que seria la gran explotació agrària tradicional mallorquina: la possessió. Aquesta explotació neix com a fruit de diferents processos. En primer lloc, de la mateixa estructura de la tinença que s’havia fossilitzat després de la colonització feudal, en què la fragmentació del terrer s’havia concentrat a l’entorn dels nuclis d’hàbitat concentrat i les terres més riques de la plana paral·lela a la serra de Tramuntana, el Raiguer, mentre la resta del territori estava en mans de senyors i colons que posseïen grans explotacions (alqueries i rafals) cultivades extensivament. El reforçament de les grans explotacions i la gran propietat es va produir al segle XV, quan l’aristocràcia s’apropià de les explotacions pageses per convertir-les en grans latifundis ramaders. Aquestes hisendes ramaderes, que en molts llocs tenien més de 5.000 hectàrees, es fragmentaren al llarg dels segles XVI i XVII per donar lloc a grans explotacions compactes destinades al conreu dels cereals, al pla, i a l’olicultura, a les serralades: les possessions. Aquestes explotacions organitzarien la producció agrícola i les modalitats d’explotació del treball i conformarien els paisatges agraris de l’illa fins a l’actualitat.

- (Juntament amb D. Font i C. Martínez) «La importància dels llibres de família com a font lingüística i històrica». A: ZIMMERMANN, M.C. ; CHARLON, A. (eds.). Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes : Universitat de París IV-Sorbonne, 4-10 de setembre de 2000. Vol. 3. Barcelona : Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003. [Biblioteca Abat Oliba ; 254]. P. 281-298. ISBN 84-8415-453-X (o.c.).

L’estudi pretén presentar quatre manuscrits d’una mateixa època que tenen en comú un mateix tipus d’autor. Ens trobem davant de particulars no literats que escrivien per al seu propi ús o per deixar constància de les seves vivències als seus descendents, però mai amb la intenció de fer públic, més enllà del cercle familiar o d’amistat, els seus escrits o reflexions. A aquests tipus de documents se’ls ha donat el nom de memòries, dietaris o llibres de família. En el treball es posen en relleu les diverses possibilitats que tenen aquestes fonts per estudiar la història de la llengua i la història econòmica i cultural.

- «La depressió baixmedieval als camps mallorquins: la crisi de la pagesia benestant i la formació de l'aristocràcia terratinent: 1350-1500». A: BELENGUER, E. (ed.). Història de les Balears. Vol. 2. Barcelona: Edicions 62, 2004. P. 155-178.

- «El món rural en els segles XVI i XVII. Societat rural i creixement agrari a Mallorca: 1500-1750». A: BELENGUER, E. (ed.). Història de les Balears. Vol. 2. Barcelona: Edicions 62, 2004. P. 393-424.

- (Juntament amb Jesús Millán i Enric Tello) «La crisi de coexistència de les formes de propietat: el sentit de la reforma agrària liberal i el referent revolucionari francès». A: GIRAL,T, E. (dir.). Història agrària dels Països Catalans. Vol. 4. Segles XIX-XX. Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca [etc.], 2006. P. 25-71. ISBN 84-475-2785-9 (o.c.).

Participació en Congressos en els darrers tres anys

- (Juntament amb R. Soto) «La ordenación del espacio agrario feudal en Mallorca: factores socioambientales y conflictos socioeconómicos en la baronía del obispo de Girona, 1289-1356», comunicació presentada al VI Encuentro entre técnicos e historiadores: II seminario sobre la evolución del territorio como punto de encuentro transdisciplinar, que va tenir lloc a la Universitat de les Illes Balears, Palma de Mallorca, els dies 23 i 24 de juny de 2003.

- «Desigualdad, endeudamiento y alienación de la tierra: la crisis del campesinado acomodado en la isla de Mallorca, 1391-1511», comunicació presentada al col·loqui internacional Crédito y mercado en el Occidente mediterráneo medieval. Estructuras y estrategias, que va tenir lloc a la Universitat de València del 18 al 20 de setembre de 2003.

- «La logique des grandes exploitations agraires à travers de leurs inventaires et livres de compte: produire plus ou gagner plus? (Majorque, 1600-1800)», comunicació presentada al seminari Production et productivité agricoles dans le monde occidental (XIVe-XXe siècles), que va tenir lloc a l’Institut National de la Recherche Agronomiquede (INRA), Maison des Sciences de l’Homme, París, del 18 al 20 de desembre de 2003.

- (Juntament amb Rosa Congost) «Mauvais gré in preindustrial Catalonia: an everyday form of resistance», comunicació presentada a l'European Social Science History Conference, Berlin, març 2004.

- «Muntanya i possessions a la Mallorca moderna», comunicació presentada al XVII Seminari d'HIstòria Econòmica i Social. Les Muntanyes i els homes: societat, economia, història (segles IX-XX), Universitat de Girona, 5-6 de novembre de 2004.

- (Juntament amb C. Jover Arbona) «El segle XVIII». A: Gran Enciclopèdia de Mallorca. Vol. IX. Palma de Mallorca: 1993. P. 131-142.

- «Nobleza terrateniente y crecimiento agrario. Mallorca en la segunda mitad del siglo XVI». A: E. Belenguer Cebrià (Ed.). Felipe II y el Mediterráneo. Vol. 1. Los recursos humanos y materiales. Madrid: Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V, 1999. P. 195-229.

L'autor analitza, d'una banda, quins foren els factors que provocaren la decadència de la ramaderia ovina comercial i de la draperia a l'illa de Mallorca a mitjan segle XVI. D'altra banda, estudia com la noblesa terratinent va transformar les seves grans hisendes ramaderes en un conjunt d'explotacions cerealistes, com va canviar les formes de gestió i, finalment, les polítiques que va impulsar per tal de controlar l´oferta i la remuneració del treball assalariat durant la segona meitat del cinc-cents.

- (Juntament amb A. Mas i R. Soto) «Feus, reserva senyorial i esclavitud. Mallorca a la segona meitat del segle XIV». A: Control social i quotidianitat : Terceres Jornades sobre sistemes agraris, organització social i poder local. Lleida: Universitat de Lleida, 2002. P. 141-180.

Estudi de l’estructura dels feus mallorquins a la segona meitat del segle XIV. L’anàlisi mostra les característiques agràries d’aquests dominis, el paper que tenien els ingressos de la reserva senyorial en la reproducció d’aquests patrimonis i, molt especialment, el paper de la mà d’obra esclava en la producció de les explotacions agràries senyorials.

- «Ingresos y estrategias patrimoniales de la nobleza durante la crisis del seiscientos. Mallorca, 1600-1750». A: H. Casado Alonso y R. Robledo Hernández (eds.). Fortuna y negocios. La formación y gestión de los grandes patrimonios (ss. XVI-XX). Valladolid: Universidad de Valladolid, 2002. P. 89-120.

L’estudi intenta explicar quines foren les estratègies que imposà la noblesa terratinent durant la crisi del segle XVII. En la primera part mostra el conjunt de constriccions financeres, institucionals i socials que comprimien els ingressos i condicionaven les estratègies econòmiques de la noblesa terratinent durant la crisi del sis-cents. A la segona part es descabdellen les estratègies productives que imposà aquesta classe social, fonamentalment l’esmerç en sectors productius d’exportació, l’oli, i les mesures per contenir els salaris agrícoles i una creixent restricció en l’establiment de terres.

- (Juntament amb R. Soto) «De la Agricultura Andalusí a la feudal: una ruptura agroecológica?». A: A. Sabio (ed.) La Construcción del paisaje rural en España y Cuba. Zaragoza; Madrid: Prensas Universitarias de la Universidad de Zaragoza : Libros de la Catarata, 2002. P. 29-56.

L’estudi passa revista a les visions tradicionals sobre els processos de colonització agrària a les zones de frontera en el Mediterrani. El treball planteja la necessitat d’enfocar aquests conflictes colonials en termes de ruptura socioecològica. En el cas de Mallorca mostra com la colonització feudal implicà un conjunt de ruptures socials i en la cultura agroecològica, però també mostra que hi ha indicis de continuïtat en algunes pràctiques de l’agricultura de secà.

- «La crisi tardomedieval i el desenvolupament d'una ramaderia senyorial. Mallorca, segles XIV-XVI». Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, 5 (1994), p. 81-100.

- «Endeutament, desigualtat econòmica i despossessió pagesa. El cas de la parròquia de Petra, 1443-1524 (Mallorca)». Recerques, 33 (1996), p. 9-32.

- «Les condicions del desenvolupament d'una ramaderia comercial. Mallorca segles XIV-XVI». Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, vol. 5, p. 81-100.

- (Juntament amb Ricard Soto) «Els dominis feudals a la Mallorca Baixmedieval (segles XIII-XIV)». Revista d’Història Medieval, 8 (1997-1998), p. 217-274.

A partir de la documentació que proporcionen els llibres dels repartiments i els capbreus senyorials, i de l'estudi de diversos patrimonis nobiliaris, els autors mostren quina era l'estructura feudal a l'illa, com es relacionaven els diferents estrats nobiliaris i quin tipus de patrimonis i ingressos tenia cadascun d'ells.

- «Crisi agrària i endeutament nobiliari. La casa Gual Despuig, Mallorca 1650-1750». Randa, 42 (1999), p. 11-46.

A partir de la documentació d'un gran patrimoni nobiliari, l’autor intenta caracteritzar les repercussions que va tenir la depressió del segle XVII per a l'economia nobiliària. D'una banda, argumenta que la crisi fou deguda a la davallada de la renda de les explotacions cerealícoles i a l'augment de l'endeutament nobiliari, lligat a les estratègies reproductives de la noblesa. I, de l’altra, que les tisores que formaven el descens dels ingressos i l'augment de les despeses limitaven la capacitat d'introduir millores en les explotacions agràries, precisament quan eren més necessàries per a l'economia nobiliària.

- (Juntament amb R. Soto) «Colonización feudal y organización del territorio, Mallorca, 1230-1350». Revista de Historia Económica, XX (2002) núm. 3, p. 437-475.

Prenent com a exemple l’illa de Mallorca, l’estudi mostra els diversos factors socioambientals, institucionals i econòmics que van modelar la colonització feudal de l’illa durant els segles XIII i XIV. Així mateix, el treball suggereix, a partir de la comparació d’aquest cas amb d’altres, que la fossilització de les estructures agràries baixmedievals introduïa una determinada 'senda' (path dependence) que afavoria unes determinades pautes de desenvolupament en detriment d’altres.

- «Las economías campesinas y los mercados extraregionales. El ejemplo de la viticultura en las comunidades rurales del centro y este de Mallorca, 1667-1835», comunicació presentada al Primer Encuentro de Historia Económica, Universidad Internacional Menéndez Pelayo, València, 6 i 7 d'octubre de 1991.

- «Los catastros en la isla de Mallorca de los siglos XV y XVI», comunicació presentada al Congrés Los espacios rurales y urbanos a través de las fuentes catastrales. Aspectos téoricos y metodológicos, Universidad Internacional Menéndez Pelayo, València, 1 y 2 d'abril de 1994.

- «Jornalers, mossos i menestrals: una exploració del salari rural a mallorca abans del 1860», comunicació presentada al VI Seminari d'història Econòmica: pautes de consum i condicions de treball. Mallorca de l'època pre-industrial al turisme de masses. Un homenatge a E. P. Thompson, Universitat de les Illes balears, Palma de Mallorca, 27-29 d'abril i 5-6 de maig de 1994.

- «Qüestions metodològiques sobre la recerca en el camp de la història agrària», comunicació presentada a la V Trobada d'historiadors i arqueòlegs de Menorca: el segle XVIII, mite i realitat, Institut d'Estudis Menorquins, Maó (Menorca), 2-4 de novembre de 1995.

- «Latifundis, feus i possessions. Producció agrària i explotació del treball pagès a Mallorca abans del 1860», ponència presentada a la V Trobada d'historiadors i arqueòlegs de Menorca: el segle XVIII, mite i realitat, Institut d'Estudis Menorquins, Maó (Menorca), 2-4 de novembre de 1995.

- (Juntament amb R. Soto) «Poder monàrquic, renda feudal i economia pagesa a Mallorca (segle XIII-XV)», ponència presentada al congrés Las formas de poder en el mundo medieval, Universidad Internacional menéndez Pelayo, Valencia, 17-19 d'abril de 1996.

- «La formació i l'explotació dels recursos a les 'possessions' mallorquines», ponència presentada al Seminari Internacional La organización del espacio agrario: 'Masos', 'Potere', cortijo, 'possessions', Universitat de les Illes Balears, Palma de Mallorca, 10-12 d'abril de 1997.

- «L’origen del latifundi i la formació de les possessions a Mallorca, segles XV-XVIII: una modalitat d’explotació del treball i d’ordenació del territori», comunicació presentada al XI Seminari d’Història Econòmica L’organització de l’espai agrari: masos, possessions, ‘cortijos’ i ‘poderi’, organitzat per la Secció Vicens Vives de l'ILCC de la Universitat de Girona, celebrat a Girona els dies 6, 7 i 8 de juliol de 1998.

- (Juntament amb C. Manera) «Le latifundium mediterranéen» comunicació presentada al 12th International Economic History Congress, celebrat a Madrid l´agost de 1998.

- «Feudalismo, nobleza terrateniente y crecimiento agrario. Mallorca en la segunda mitad del siglo XVI», comunicació al Congreso Internacional Felipe II y el Mediterráneo, celebrat a Barcelona el novembre de 1998.

- «Endeudamiento, inversión y nobleza terrateniente. Mallorca, 1650-1750» comunicació presentada al Congrés Crédito urbano y consumo en la Europa preindustrial (1650-1850), celebrat a la Universitat de Barcelona el desembre de 1998.

- (Juntament amb Ricard Soto) «Feus, reserva senyorial i esclavitud. Mallorca, segles XIII-XIV» comunicació presentada en el Congrés Control social i quotidianitat. III Jornades sobre sistemes agraris, organització social i poder local, celebrat a Alguaire (Lleida) el novembre de 1999.

- (Juntament amb D. Juncosa i C. Martínez) «Els llibres de memòries pagesos com a font per a la història cultural i econòmica», comunicació presentada al Congrés Internacional de Llengua i Cultura Catalana, celebrat a París el setembre del 2000.

- «Boscos, Comunals i conflictes socioambientals, Mallorca, 1650-1850» comunicació presentada al X Seminari d'Història Econòmica. Creixement Econòmic i impacte ambiental. Perspectives des de la Història econòmica, celebrat a Palma de Mallorca el febrer de 2001.

- «Ingresos y estrategias de la nobleza terrateniente durante la crisis del seiscientos. Mallorca, 1600-1750», comunicació presentada al Simposio sobre la formacióy gestión de los grandes patrimonios en España y América Latina (siglos XV-XX), celebrat a la Universidad de Valladolid el març de 2001.

- «Ingresos y estrategias patrimoniales de la nobleza terrateniente. Mallorca, 1600-1750», comunicació presentada al VII Congreso de Historia Económica de España (siglos XV-XX), celebrat a la Universidad de Zaragoza el setembre de 2001.

- (Juntament amb R. Soto) «De la agricultura Andalusí a la agricultura feudal: ¿una ruptura agroecológica?», comunicació presentada al II Encuentro estatal sobre Historia y Medio Ambiente, celebrat a l'Instituto de Estudios Altoaragoneses, Universidad de Zaragoza, Huesca, del 24 al 26 d'octubre de 2001.

- (Juntament amb X. Raurich) «Economic development and Agrarian income Distribution in a preindustrial Society. 1576/93», comunicació presentada a l'International Congress in Premodern Cliometric History, celebrat a la Universidad de Burgos, del 25 al 27 de març de 2002.