Rosa Congost Colomer

Tel. 972 41 87 89

E-mail:  rosa.congost@udg.edu

Rosa Congost Colomer (Girona, 1956) és catedràtica d’Història econòmica de la Universitat de Girona. És autora dels llibres Els propietaris i els altres (1990), Notes de societat (1992) i Els darrers senyors de Cervià de Ter. Investigacions sobre el caràcter mutant de la propietat (2000), i ha preparat l’edició del llibre de Pierre Vilar Pensar històricament (1995). Ha publicat nombrosos articles sobre temes d’història rural. Amb Lluís To ha editat l’obra col·lectiva Homes, masos, història. La Catalunya del nord-est, segles XI-XX, i amb Gabriel Jover i Giuliana Biagioli el llibre L’organització de l’espai rural a l’Europa mediterrània. Masos, possessions, poderi, també col·lectiu. Ha estat investigadora principal de diversos projectes d’història rural realitzats en el Centre de Recerca d’Història Rural. És la investigadora responsable del Grup d’Història de les Societats Rurals, reconegut com a grup de recerca consolidat per la Generalitat de Catalunya.

Línies de recerca:

  Publicacions (darrers 3 anys)

  Participació en congressos (darrers 3 anys)

  Documents de treball inèdits

Publicacions (anys anteriors)

Participació en congressos

   (anys anteriors)

Tesis doctorals i treballs de recerca de doctorat dirigits

Publicacions dels darrers tres anys (2003-2006):

- (Juntament amb G. JOVER i G. BIAGIOLI, eds.) L'organització de l'espai rural a l'Europa Mediterrània: masos, possessions, poderi. Girona: CCG Edicions : Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d'Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona, març 2003. [Biblioteca d'Història Rural : Estudis ; 5]. ISBN 84-95483-01-7.

En les darreres dècades, les transformacions agràries a l’època moderna han generat vius debats entre els historiadors de l’Europa occidental. Els resultats de les recerques han fet caure el paradigma dominant, inspirat en el model anglès, que associava un paisatge d’explotacions familiars pageses amb l’estancament i l’immobilisme agraris. Si avui alguna cosa és clara és que la realitat històrica d’aquells segles era molt més rica, variada i complexa del que havíem suposat; en la nova visió, la tesi d’un creixement econòmic protagonitzat per pagesos ja no provoca escarafalls. Aquest llibre mostra tres exemples de desenvolupament agrari precoç i important a l’Europa mediterrània. Les tres societats que es presenten tenen com a tret bàsic i comú un sistema agrari centrat en uns mateixos conreus, els de l’anomenada trilogia mediterrània: el blat, el vi i l’oli. Un altre element comú de les tres àrees d’estudi és que es tracta d’espais que s’han articulat durant segles a l’entorn d’unes unitats d’explotació específiques: els masos a la Catalunya Vella, les possessions a l’illa de Mallorca i els poderi a la Itàlia central. Però malgrat aquestes semblances, aquestes tres societats estan molt diferenciades entre si. El lector podrà observar els processos d’evolució històrica que les han anat conformant i diferenciant des de la baixa edat mitjana fins als nostres dies, o com a mínim, fins a mitjan segle XX.

- Ensenyar a pensar històricament. El llegat de Pierre Vilar: lliçó inaugural de la Dra. Rosa Congost a l'acte d'inauguració del curs 2003-04 de la Universitat de Girona. Girona: Universitat de Girona, 2004. [Textos Escollits ; 3].

- (Juntament amb Llorenç Ferrer i Pere Gifre) «Els masos a l’època moderna. Continuïtats i canvis». A: CONGOST, R. ; JOVER, Gabriel ; BIAGIOLI, Giuliana (eds.). L'organització de l'espai rural a l'Europa Mediterrània: masos, possessions, poderi. Girona: CCG Edicions : Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d'Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona, març 2003. [Biblioteca d'Història Rural : Estudis ; 5]. P. 65-96. ISBN 84-95483-01-7.

El text és un resum de l’evolució que presenta el mas en l’època moderna. Es presenta una separació cronològica marcada per l’etapa de 1486-1640 i la de 1640-1800. La primera etapa és la de la recomposició del domini útil davant dels intents del directe per augmentar la seva presència, no sense deixar de banda la forta diferenciació pagesa existent. La segona etapa fa referència a l’expansió del domini útil, especialment al segle XVIII.

- (Juntament amb Llorenç Ferrer i Enric Saguer) «Transformacions en el sistema de mas i en el paisatge agrari contemporanis (1800-1950)». A: CONGOST, R. ; JOVER, Gabriel ; BIAGIOLI, Giuliana (eds.). L'organització de l'espai rural a l'Europa Mediterrània: masos, possessions, poderi. Girona: CCG Edicions : Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d'Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona, març 2003. [Biblioteca d'Història Rural : Estudis ; 5]. P. 97-123. ISBN 84-95483-01-7.

- (Juntament amb Xavier Torres) «Historiografia marxista» i (juntament amb Josep Fontana) «Pierre Vilar». A: SIMON TARRÉS, A. (dir). Diccionari d'historiografia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. P. 664-667 i p. 1196-1199. ISBN 84-412-0907-3.

- (Juntament amb Mònica Bosch, Pere Gifre, Enric Saguer i Xavier Soldevila) «Dinámica social y transformaciones ambientales. El Baix Ter, 1300-1950». A: SABIO ALCUTÉN, A ; IRIARTE GOÑI, I. (eds). La construcción histórica del paisaje agrario en España y Cuba. Madrid: Libros de la Catarata, 2003. [Historia y paisaje. Serie estudios ; 2]. P. 91-107. ISBN 84-8319-156-3.

S’estudien els canvis ambientals i paisatgístics enregistrats a Torroella de Montgrí i la seva zona d’influència (Baix Ter) entre els segles XIV i XX amb l’objectiu de posar en relleu la complexitat de les interrelacions entre l’activitat humana i les transformacions mediambientals. En el cas analitzat s’observa que el creixement demogràfic no va ser la causa ni el motor dels grans processos de transformació ambiental, sinó que aquests van estar generalment associats a processos de canvi social i a la dinàmica dels drets de propietat.

- (Juntament amb Pere Gifre) «Estudi introductori. I. Les genealogies tradicionals. Una font per als nous estudis de la demografia històrica». A: Ricard Garcia i Pere Gifre (eds.). 127 genealogies de Fernando Viader. La memòria familiar dels propietaris gironins. Girona: CCG Edicions, gener 2004. P. 9-18. ISBN 84-95483-72-6.

- (Juntament amb Pere Gifre) «Estudi introductori. II. Evolució d’un grup social. De remences a hisendats». A: Ricard Garcia i Pere Gifre (eds.). 127 genealogies de Fernando Viader. La memòria familiar dels propietaris gironins. Girona: CCG Edicions, gener 2004. P. 19-31. ISBN 84-95483-72-6.

- «El misteri de la desaparició dels pagesos anglesos». A: Josep Fontana. Història i projecte social. Barcelona: Crítica : Museu d'Història de Catalunya, 2004. 2 v. P. 396-404. ISBN 84-8432-528-8.

- (Juntament amb Pere Gifre) «Els hisendats gironins, una presentació històrica». A: SAGUER, E. (coord.), Els últims hereus : història oral dels propietaris rurals gironins, 1930-2000. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2005. [Temes d'etnologia de Catalunya ; 10]. ISBN 84-393-6776-7.

- «Ser hereu no és una ganga. La fi d'un sistema secular». A: SAGUER, E. (coord.). Els últims hereus : història oral dels propietaris rurals gironins, 1930-2000. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2005. [Temes d'etnologia de Catalunya ; 10]. ISBN 84-393-6776-7.

- «Una societat rural dinàmica i canviant. El segle XVIII». A: GIRALT, Emili (dir.). Història Agrària dels Països Catalans. Vol. 3. Edat Moderna. Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca [etc.], 2008. P. 559-583. ISBN 84-475-2785-9 (o.c.).

- (Juntament amb Pere Gifre) «Des paysans remences aux propriétaires rentiers. Les transformations agraires de la Catalogne moderne». Domitia, Revue du Centre de Recherches Historiques sur les Sociétés Méditerranéennes de la Université de Perpignan, 3 (gener de 2003), p. 27-47.

És un treball de síntesi que presenta l’estat de la qüestió de l’evolució de la pagesia catalana, especialment la gironina, durant l’època moderna, tot remarcant els canvis operats, que queden reflectits en el títol: de pagesos de remença abans de Guadalupe a pagesos hisendats (rendistes) a finals del segle XVIII-XIX. Es comença per emmarcar l’evolució de la pagesia catalana tot fent referència al treball de Robert Brenner on, equivocadament, aquest feia referència a l’excepcionalitat catalana, per posar en evidència l’evolució social de la pagesia sense trencar amb les estructures feudals.

- «Property rights and historical analysis. What rights? What history?». Past and Present, 181 (novembre de 2003), p. 73-106.

La història comparada posa de manifest alguns abusos historiogràfics a l’entorn del terme feudal i la necessitat de diàleg entre els historiadors socials de tradició marxista i els historiadors neoinstitucionalistes. Aquests darrers historiadors, tot i no utilitzar el mateix vocabulari, posen de manifest, en els seus treballs sobre els drets de propietat, una conflictivitat social que difícilment pot amagar el seu caràcter de lluita de classes.

- «Diagnosi d’una llei franquista: la llei de redempció de censos de 1945». Estudis d’Història Agrària, 16 (2003), p. 109-127.

En el discurs historiogràfic dominant sobre l’Espanya contemporània, la supervivència dels censos ha estat vista com una prova de la supervivència dels drets feudals i les lleis de redempció de censos han tendit a ser vistes com a clarament beneficioses per al conjunt de la societat i, en particular, per a la pagesia i els sectors més populars. Des d’aquest punt de vista, resultava sorprenent que l’esperada Llei de redempció de censos a Catalunya s’hagués produït durant el franquisme. L’estudi dels preparatius de la Llei de redempció de censos de 1945 posa en relleu els interessos reals que s’amagaven darrere de la seva redacció i obliga a revisar aquell discurs. D’altra banda, la participació activa de determinats sectors de la societat catalana en l’elaboració de la Llei ofereix alguns elements interessants de la sociologia del franquisme català.

- «La rabassa morta i els discursos historiogràfics. Una relectura d’Emili Giralt». Estudis d’Història Agrària, 17 (2004), p. 335-348.

- «Pierre Vilar e o debate historiografico». Leer Historia, núm. 47 (2004), p. 213-219.

- «De geògraf a historiador. Una formació intel·lectual entre guerres». l'Avenç, 297 (desembre 2004), p. 22-29.

- «Pierre Vilar: la història, raonada, en construcció». L'Avenç. Papers del Museu d'Història, 298 (gener 2005), p. 13-21.

- «Els notaris, la informació i els drets senyorials», ponència presentada a la jornada de treball El notariat públic i la història social a la Catalunya medieval i moderna, organitzada per l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra, que va tenir lloc a Barcelona, abril 2003.

- «Patrimoni, etnologia i memòria històrica», conferència inaugural de la I Jornada d’Etnologia a la Costa Brava. Recerca etnogràfica i interpretació del patrimoni en un entorn turístic, que va tenir lloc a Palamós, maig 2003.

- (Juntament amb Gabriel Jover) «Mauvais gré in preindustrial Catalonia: an everyday form of resistance», comunicació presentada a l'European Social Science History Conference, Berlin, març 2004.

- «Terres de frontera i economies de muntanya: un repte per a l’anàlisi històrica», conferència de clausura del col·loqui internacional l’Albera i el patrimoni en l’espai transfronterer, que va tenir lloc a Figueres, abril 2004.

- «Revolución liberal y capitalismo en España. El test de los propietarios prácticos», ponència presentada al Coloquio Internacional Las formas del poder social: Estados, mercados y sociedades en perspectiva histórica comparada. Europa-América Latina (siglos XVII-XX), que va tenir lloc a Tandil (Argentina), agost 2004.

- «Pierre Vilar et l’analyse historique. Quelques reflexions», ponència presentada al Congrés Atelier Pierre Vilar. Pour une histoire en construction, que va tenir lloc a Nanterre (França), octubre 2004.

- «Los títulos que no se pidieron. La revolución liberal y el proceso de aseguración de la propiedad particular», ponència presentada al Congrés Derechos de propiedad y análisis histórico: individualismo y comunidad, que va tenir lloc a Pamplona, novembre 2004.

- «Tierras, derechos y dinámicas sociales. Los campesinos como ejemplo», conferència invitada a la trobada de la Red Internacional Marc Bloch Estudios comparados en Historia Europa-America Latina. Tandil (Argentina), 17, 18 i 19 de maig de 2006.

- «The social dynamic of agricultural growth: the example of Catalan emphyteusis», comunicació presentada al XIV International Economic History Congress, Helsinki, del 21 al 25 d'agost de 2006.

- «Drets de propietat, dinàmiques socials i anàlisi històrica: la descoberta dels casos intermediaris», ponència presentada en el XIX Seminari d'història econòmica i social. Les transformacions agràries del segle XVIII català, Universitat de Girona, 30 de novembre de 2006.

- CÁRDABA CARRASCAL, Marciano, Colectividades agrarias en la región de Girona, 1936-1939, Departament de Geografia, Història i Història de l'Art, Facultat de Lletres de la UdG, juliol 2001.

Treballs de recerca de doctorat:

- BOSCH PORTELL, Mònica, Casa Carles. Evolució sòcio-econòmica d'una família d'hisendats gironins a la primera meitat del segle XIX, treball de 9 crèdits del doctorat d’Història, Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, 1993.

- CÁRDABA CARRASCAL, Marciano, Colectividades agrarias en el Alt Empordà 1936-1939, treball de 9 crèdits del doctorat d’Història, Secció Vicens Vives de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG, 1998.

- ALVARADO COSTA, Joaquim. El negoci del suro a l’Alt Empordà (s. XVIII-XIX). El cas d’Agullana, treball de 9 crèdits del doctorat d’Història, Secció Vicens Vives de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG, 1999.

- GARCIA ORALLO, Ricard, Tiempo de embargos. Aspectos de la crisis agraria finisecular en Cataluña (1880-1920), treball de 12 crèdits del doctorat d’Història, Facultat de Lletres de la UdG, 2000.

- MUNDET, Joan, Tossa, homes i paisatge (segles XIV-XVIII), treball de 12 crèdits del doctorat d’Història, Facultat de Lletres de la UdG, 2001.

- PELLICER VILALTA, Montse, Els tancaments de terres a Catalunya. Fonts per a l’estudi d’una «revolució silenciosa» (1714-1783), treball de 12 crèdits del doctorat d’Història, Facultat de Lletres, Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC - Secció Vicens Vives), Universitat de Girona, 2003.

- PUIG i de TRAVER, Narcís de. L’Armari i les Pabordies de la Seu de Girona durant l’edat moderna. Un exemple de comptabilitat senyorial, treball de 12 crèdits del doctorat d’Història, Facultat de Lletres, Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC - Secció Vicens Vives), Universitat de Girona, juny de 2003.

- Notes de societat: La Selva, 1768-1862. Santa Coloma de Farners: Consell Comarcal de La Selva, 1992. [Estudis i textos ; 2]. ISBN 84-600-8039-0.

- (Editora) VILAR, Pierre; Pensar històricament. Reflexions i records. València: Editorial 3 i 4, 1995. (Traducció castellana: Barcelona: Crítica, 1997).

- (Juntament amb Lluís To, curadors) Homes, masos, història. La Catalunya del Nord-Est (segles XI-XX). Barcelona: Institut de Llengua i Cultura Catalanes, Universitat de Girona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999. ISBN 84-8415-118-2.

- Els darrers senyors de Cervià de Ter. Investigacions sobre el caràcter mutant de la propietat. Girona: CCG Edicions : Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines : Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona, 2000.  [Biblioteca d'Història Rural : Estudis ; 1]. ISBN 84-95486-00-9.

Els llibres d’història insisteixen en associar l’origen de la propietat moderna amb la fi dels drets feudals i a situar aquesta fi en l’anomenada reforma agrària liberal del segle XIX. En aquest estudi es fa evident la continuïtat legal i preservació dels censos emfitèutics, també dels que tenien uns orígens clarament senyorials, és a dir, feudals, molts anys després de la revolució liberal. Però també, i per això haurà estat important recular en el temps, un deteriorament clar d’aquestes rendes molts anys abans d’aquelles disposicions legislatives. Al llarg del llibre s’insisteix en una idea: cal millorar els mètodes d’anàlisi de les relacions socials -dinàmiques, complexes- que defineixen els drets de propietat. L’exemple de Cervià de Ter permet veure que les experiències viscudes i protagonitzades pels seus veïns van molt més enllà de la simple recepció d’unes normes jurídiques i/o legislatives, i convida a analitzar aquestes mesures amb una major complexitat. És per això que aquest estudi ha estat presentat com una investigació sobre el caràcter mutant -és a dir, no immutable, no intocable- de la propietat.

- «La vertadera història de l'hereu Bertrana». A: FERRER, L. [et al.]; Família i canvi social. Vic: Eumo, 1994. P. 193-224.

- «Algunos problemas de la historiografía agraria española contemporánea. Reflexiones particulares». A: BJERG, M. i REGUERA A.; Problemas de la historia agraria. Nuevos debates y perspectivas de investigación. Tandil: IEHS de la Universidad del Centro de la Provincia de Buenos Aires, 1995. P. 33-46.

- (Juntament amb Mònica Bosch i Pere Gifre) «L'assalt als comunals. Tres universitats empordaneses (segles XVII-XVIII)». A: BUSQUETA, Joan J. i VICEDO, Enric (eds.); Béns comunals als Països Catalans i a l'Europa contemporània. Sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1996. P. 123-149. ISBN 84-87029-83-3.

- (Juntament amb M. Bosch i P. Gifre) «Els bans. La lluita per l'individualisme agrari a Catalunya». A: R. ARNABAT (a cura de). Moviments de protesta i resistència a la fi de l’Antic Règim. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997. P. 137-156.

- «Terres de masos, terres de censos. La complicada fi dels drets senyorials a la regió de Girona». A: Congost, Rosa i To, Lluís (eds.) Homes, masos, història. La Catalunya del nord-est (segles XI-XX). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999. P. 409-450. ISBN 84-8415-118-2.

Aquest capítol vol enfrontar-se directament al tema –en realitat, als tòpics- de la revolució liberal. La historiografia ha tendit a confondre l’abolició dels senyorius amb l’abolició dels drets dels senyors directes. Però els drets dels senyors laics van ser respectats per les lleis liberals. D’altra banda, la majoria d’emfiteutes de senyors eclesiàstics no va fer ús del seu dret de redimir els censos i va preferir estar sotmesa a un nou senyor directe a aconseguir la propietat plena dels seus masos. Si els censos van acabar extingint-se en la vida rural catalana -que no en el Registre de la Propietat- va ser malgrat la protecció de les lleis liberals. Tot plegat reclama un nou enfocament del tema de la fi dels censos.

- (Juntament amb Pere Gifre, Enric Saguer i Xavier Torres) «L’evolució del contracte de masoveria (Girona, s. XV-XVIII)». A: Congost, Rosa i To, Lluís (eds.) Homes, masos, història. La Catalunya del nord-est (segles XI-XX). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999. P. 269-297. ISBN 84-8415-118-2.

Aquest estudi es proposa esbrinar, a través d’una mostra de protocols notarials, els orígens i l’evolució del contracte de masoveria a la regió de Girona. La masoveria fou un règim d’arrendament de masos que s’originà a l’època medieval i que es consolidà o generalitzà en el curs del segle XVI. No sembla haver estat el resultat de l’acció conqueridora dels capitals urbans en el camp circumveí, ja que en molts casos, especialment en els seus inicis, l’arrendament de les explotacions agràries fou degut més aviat a desequilibris en la força de treball de les unitats familiars. Per altra banda, es diferencia d’altres formes de parceria per l’escassa o nul·la participació dels propietaris en les despeses d’explotació, encara que d’això no cal deduir-ne una actitud excessivament passiva o merament rendista dels arrendadors. Les clàusules del contracte de masoveria, certament, variaren en el transcurs del temps. És més, algunes d’elles, que la bibliografia ha considerat com típiques i inveterades, basant-se en contractes tardans dels segles XVIII i XIX, diferien substancialment de les de cent o dos-cents anys abans. En qualsevol cas, unes o altres, es revelaren prou aptes per a que els propietaris poguessin mantenir el control del treball agrari, fins i tot en una època de profunds canvis socials i econòmics com s’esdevingué al segle XIX.

- (Juntament amb Mònica Bosch i Pere Gifre) «Els bans. La lluita per l'individualisme agrari a Catalunya. Primeres hipòtesis (ss. XVII-XIX)». A: Congost, Rosa i To, Lluís (eds.) Homes, masos, història. La Catalunya del nord-est (segles XI-XX). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999. P. 299-328.  ISBN 84-8415-118-2.

En aquest article es presenten els primers resultats d'un projecte d'investigació (l'estudi dels bans sobre tancaments de terres concedits al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX) i es reivindica un tema d'estudi: la lluita per l'individualisme agrari, en la línia iniciada per Marc Bloch fa més de seixanta anys. L'estudi dels bans - documents sol·licitats per particulars i concedits per autoritats públiques-, revela un procés de tancament de propietats anterior a les primeres disposicions legislatives sobre el tema. L'anàlisi d'aquesta mena de documents aporta notícies sobre una conflictivitat rural latent que va més enllà de la dicotomia senyors-pagesos i sobre pràctiques unilaterals de defensa de "la propietat" que anticipen el futur cos de la guàrdia rural.

- «Qui protegia els blats catalans?». A: CARRERAS, A. [et al.] (eds.). La industrialització i el desenvolupament econòmic d'Espanya : Homenatge a Jordi Nadal. Vol. 1. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1999. [Col·lecció Homenatges ; 17], P. 530- 540.

Es tracta d'un reclam sobre un tema que no ha estat investigat: el clar posicionament dels propietaris catalans a favor del proteccionisme (o prohibicionisme) agrari del segle XIX. La nombrosa historiografia existent i generada a l’entorn del debat proteccionisme/lliurecanvisme ha insistit en contraposar una província catalana manufacturera a les províncies agrícoles de l’interior i en aliar industrials catalans amb terratinents castellans. La veu dels propietaris en aquest debat ha estat silenciada. Però aquest silenci imposat als propietaris de Catalunya contrasta amb la realitat social catalana, amb un actiu I.A.C.S.I. i amb uns actius oradors escollits entre els màxims contribuents territorials.

- «Creixement econòmic i anàlisi històrica. Els perills de l'abstracció». A: Josep Fontana [et al.]. Passat i present, claus d'interpretació. Girona: Universitat de Girona : Ajuntament de Girona, 2001. P. 41-62.

- Juntament amb Pere Gifre i Xavier Torres) «Del mas a la masoveria. Les transformacions del mas català a l'època moderna: l'exemple de la regió de Girona». A: M. T. Ferrer Mallol, J. Mutgé Vives i M. Riu Riu (eds.). El mas català durant l’Edat Mitjana i la Moderna : segles IX-XVIII : Aspectes arqueològics, històrics, geogràfics, arquitectònics i antropològics : Actes del col·loqui celebrat a Barcelona, del 3 al 5 de novembre de 1999). Barcelona : CSIC [etc.], 2001. [Anuario de Estudios Medievales. Anejo ; 42]. P. 571-586. ISBN 84-00-07943-4.

El treball parteix de la constatació que a les darreries del segle XVIII la distribució de la terra al bisbat de Girona passava per la concentració de masos en mans de pagesos que s’autoanomenen hisendats i l’explotació de la terra era cedida en contracte de masoveria, al terç, a masovers. S’estudia l’evolució d’aquestes dues figures principals del mas gironí durant l’època moderna: el procés de concentració de masos a través de les estratègies familiars i del mercat de terres, i el control del treball pagès a través dels contractes de masoveria i de l’establiment de terres.

- «Comunales sin historia. La Catalunya de los masos o los problemas de una historia sin comunales». A: DIOS, S. de [et al.] (coord.). Historia de la propiedad en España. Bienes comunales, pasado y presente : II encuentro interdisciplinar, Salamanca, 31 de mayo-3 de junio de 2000. [Madrid]: Colegio de Registradores de la Propiedad y Mercantiles de España. Centro de Estudios Registrales, 2002. P. 293-328. ISBN. 84-95240-54-8.

La tesi d’un individualisme agrari etern, és a dir, de l’absència de comunals, està molt arrelada a la Catalunya Vella. Tanmateix, alguns textos legislatius de l’època medieval es refereixen explícitament a l’existència de drets i usos col·lectius. L’estudi del cas de Llagostera i de les tensions que es van generar, en plena revolució liberal, a l’entorn d’un privilegi de 1240 il·lustra els problemes que es deriven d’aquesta tesi.

- (Juntament amb Jordi Nadal) «La influencia de la obra de Pierre Vilar sobre la historiografía (y la conciencia) española». A: La historiografía francesa del siglo XX y su acogida en España. Madrid: Casa de Velázquez, 2002. P. 223-239.

L’elecció de Catalunya com a objecte d’estudi el 1927 va constituir un moment decisiu en la trajectòria intel·lectual de Pierre Vilar i va influir en el seu procés de formació com a historiador. La influència de la seva obra a Catalunya i a Espanya es va revelar molt aviat dins i fora del món acadèmic, i ha perdurat fins als nostres dies.

- «Els propietaris gironins i els preparatius de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre». Revista de l'Institut (1989), p. 49-55.

- «La revolución liberal en España y los derechos de propiedad sobre la tierra. Reflexiones sobre el noreste catalán». Siglo XIX. Revista de Historia, 10 (1990), p. 209-236.

- «Una font poc utilitzada: els llibres del Registre d'Hipoteques». Estudis d'Història Agrària, 8 (1990), p. 201-234.

- «La classe dels hisendats». Revista de Girona, núm. 144 (1991), p. 54-61.

- (Juntament amb Mònica Bosch i Jaume Santaló) «Vessana a vessana. Reflexions sobre la pràctica dels establiments emfitèutics a la regió de Girona (segles XVIII-XIX)». Estudis d'Història Agrària, 11 (1997), p. 11-35.

- (Juntament amb Mònica Bosch i Pere Gifre) «Los bandos. La lucha por el individualismo agrario en Cataluña. Primeras hipótesis (siglos XVIII-XIX)». Noticiario de Historia Agraria, 13 (1997), p.65-88.

- «Pràctiques de justícia i de policia rural al Rosselló de l'Antic Règim. Els sobreposats de l'horta de Perpinyà». Afers, 28 (1997), p. 635-666.

- «De pagesos a hisendats. Reflexions sobre l’anàlisi dels grups socials dominants. La regió de Girona (1780-1840)». Recerques, 35 (1998), p. 51-72.

Aquest treball, centrat en la regió de Girona, descriu com un conjunt d’individus, que comparteixen unes mateixes experiències de classe dominant, sent la necessitat d’autodefinir-se i de reafirmar-se com a grup social específic en un període clau de la història (1796-1820). El nucli de l'estudi es basa en l’anàlisi d’un "canvi de vocabulari": els habitants més rics del camp gironí van passar en pocs anys d’autoconsiderar-se "pagesos" a autoqualificar-se com a "hisendats". Es tracta dels mateixos personatges que els historiadors solem etiquetar com a "burgesia agrària" o "burgesia rural". L'anàlisi del procés de difusió de la nova paraula en els protocols notarials i en altres tipologies documentals permet identificar el moment de la Guerra Gran com un moment decisiu de presa de consciència col·lectiva de la classe dominant i dirigent.

- «El pairalisme. Reflexions sobre una paraula, un concepte i dues conjuntures». Estudis d’Història Agrària, 12 (1998), p. 7-16. Presentació del dossier El pairalisme.

- «Pairalisme, història del dret i història de les relacions socials al camp català: algunes reflexions». Estudis d’història agrària, 12 (1998), p. 43-75.

L'autora parteix de la necessitat d’estudiar els fets reals contemporanis que s’amagaven darrera el discurs pairalista i que van influir en la seva configuració. Com a element de reflexió general, es proposa l’anàlisi dels canvis en la concepció i en les pràctiques de la "propietat" que es produïren a tota Europa durant el període 1880-1930. Com a temes concrets, es fa referència als debats sobre l’emfiteusi i la parceria així com a la necessitat d’estudiar les pràctiques de resistència social que acompanyaren aquests debats. S'arriba a la conclusió que la utilització del dret com a arma de lluita social no solament influí decisivament en els discursos teòrics dels juristes, sinó que trencà definitivament la unitat del discurs pairalista.

- «Pratiques judiciaires, droits de propriété et attitudes de classe: l’exemple catalan au XVIIIème siècle». Études Rurales, 149-150 (1999), p. 75-97.

- «Sagrada propiedad imperfecta. Otra visión de la revolución liberal española». Historia Agraria, 20 (2000), p. 61-93.

En aquest estudi es proposa una doble revisió historiogràfica. En primer lloc, es discuteix la idea, inspirada en el model francès i assumida en molts estudis sobre l’Espanya del segle XIX, que la revolució liberal va comportar el naixement d’un nou tipus de propietat de la terra, l’anomenada propietat perfecta, és a dir, no dividida. En segon lloc, es planteja la necessitat d’enfocar l’estudi de les mesures liberals des de la perspectiva de la voluntat explícita dels legisladors de 'sacralitzar' la propietat. Segons l’autora, el nou enfocament exigeix orientar el programa de recerca històrica vers l’estudi de les condicions de realització de la propietat, per al qual no resulta suficient l’anàlisi de les disposicions legislatives, i només podrà ser fructífer si va acompanyat d’una voluntat explícita dels historiadors de 'desacralitzar' el concepte 'propietat de la terra'.

- «Els caràcters originals de la història rural catalana». Revista de Girona, 202 (set-oct. 2000), p. 58-62.

- «Guerra, pàtria i estadística: el despertar polític dels hisendats gironins (1795-1800)». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, vol. XLII (2001), p. 379-395.

En plena Guerra Gran, una assemblea de representants de les classes dominants de Catalunya va acordar un “Plan general para la defensa del Principado”. L’execució d’aquest pla va comportar un procés impressionant de recollida de dades estadístiques que revela la presa de consciència dels hisendats gironins com a classe dirigent.

- (Juntament amb Pere Gifre) «Déu i el diable. Notícies sobre el conreu de l'arròs al Baix Empordà (segles XVIII-XX)». Afers, 39 (2001), p. 333-369.

Es recull la trajectòria del conreu de l’arròs al Baix Empordà durant els segles XVIII i XIX, període per al qual es disposa de més dades. A banda del debat prohibicionista, amb els arguments de les parts, es presenten dades de producció a partir de documentació patrimonial (els masos del patrimoni Puig entre 1749 i 1793), i també dels masos del municipi de Torroella de Montgrí, a fi de concretar la producció d’arròs en aquesta zona. Al segle XIX, el debat sobre la reintroducció de l’arròs s’enriqueix amb l’anàlisi de la documentació particular del patrimoni Carles, successor dels Puig i un dels grans propietaris de la zona arrossaire, a més de la documentació procedent de la Junta de Sanitat.

- «La llengua dels notaris. Reflexions sobre l'ús social del català al segle XIX». Estudi General. Homenatge a Modest Prats, vol. 22 (2002), p. 125-147.

Un informe de 1858 del Consell de la Diputació de Girona i l’estudi detallat de la llengua dels testaments gironins durant el període 1853-1861 permeten copsar la importància del castellà en els testaments de religiosos, hisendats, notaris i, en general, de les persones que sabien llegir i escriure abans de la Llei del notariat de 1862.

- Coordinació del dossier Agricultures mediterrànies contemporànies. Estudis d’Història Agrària, 15 (2002).

- «Aproximación al estudio de economías campesinas familiares. La región de Girona (1768-1862). Primeras hipótesis», comunicació presentada a la V Reunión del Seminario de Historia Agraria, organitzat pel SEHA, Santiago de Compostela, 1992.

- «Para un estudio dinámico de la propiedad de la tierra. Las posibilidades de los libros del Registro de Hipotecas», ponència presentada al II Encuentro Fuentes y Métodos para la Historia Rural, organitzat pel Grupo de Historia Social Agraria Andaluza, Universidad de Córdoba, 1993.

- «De pagesos a hisendats. reflexions sobre l'anàlisi de grups socials dominants. La regió de Girona», ponència presentada a les Jornades sobre la burgesia catalana, organtizades per l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives (Universitat Pompeu Fabra, Barcelona), Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, 1993.

- (Juntament amb Mònica Bosch i Pere Gifre) «Els bans. La lluita per l'individualisme agrari a Catalunya», comunicació presentada al I Congrés de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, Lleida, 1994.

- Coordinació de la sessió Los grupos sociales, de la VII Reunión del Seminario de Historia Agraria, organitzat pel SEHA, Baeza, maig-juny 1995.

- (Juntament amb Mònica Bosch i Pere Gifre) «L'assalt als comunals. Tres universitats empordaneses (segles XVII-XVIII)», comunicació presentada a les I Jornades sobre sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans, organitzades pel Patronat Municipal "Josep Lladonesa i Pujol" d'Alguaire i la Universitat de Lleida, amb el tema Béns comunals als Països Catalans. Béns comunals a l'Europa contemporània, Lleida, 30 i 31 de març i 1 d'abril de 1995.

- (Juntament amb Mònica Bosch i Pere Gifre) «Los 'bandos'. La lucha por el individualismo agrario en Catalunya. Primeras hipótesis», comunicació presentada a la VII Reunión del Seminario de Historia Agraria, organitzat pel SEHA i celebrat a Baeza, maig-juny 1995.

- (Juntament amb Mònica Bosch) «De clase dominante a clase dirigente. Los 'hisendats' de Girona (ss. XVIII-XIX)», comunicació presentada al Seminari Internacional Fuentes y métodos para la historia rural. El poder de las élites. Las élites de poder en la Europa mediterránea (siglos XVIII-XX), Còrdova, 1997.

- (Juntament amb Pere Gifre, Enric Saguer, Lluís To i Xavier Torres) «La evolución del contrato de masovería (Gerona, siglos XV-XVIII)», comunicació presentada al VIII Congreso de Historia Agraria, organitzat per la SEHA, Universidad de Salamanca, 28-30 de maig de 1997. Publicat a les preactes del SEHA p. 277-294 i també a CONGOST, R. i TO, L. (Eds.). Homes, masos, història. La Catalunya del Nord-Est. (segles XI-XX). Barcelona: Institut de Llengua i Cultura Catalanes, Universitat de Girona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999. ISBN 84-8415-118-2.

- (Juntament amb Ll. Ferrer, P. Gifre i X. Torres) «Masos i masoveries a la Catalunya moderna (1486-1800)», ponència presentada al XI Seminari d’Història Econòmica. L’organització de l’espai agrari: masos, possessions, 'cortijos' i 'poderi', organitzat per la Secció Vicens Vives de l'ILCC de la Universitat de Girona i celebrat a la Universita de Girona el juliol de 1998.

- (Juntament amb Ll. Ferrer i E. Saguer) «Masos i capitalisme: transformacions en el paisatge agrari (segles XIX-XX)» ponència presentada al al XI Seminari d’Història Econòmica. L’organització de l’espai agrari: masos, possessions, 'cortijos' i 'poderi', organitzat per la Secció Vicens Vives de l'ILCC de la Universitat de Girona i celebrat a la Universita de Girona el juliol de 1998.

- (Juntament amb P. Gifre i X. Torres) «Del mas a la masoveria. Les transformacions del mas català a l'època moderna. L'exemple de la regió de Girona» comunicació presentada al col·loqui El mas català durant l'edat mitjana i la moderna s. IX-XVIII, organitzat pel Departament d’Estudis Medievals de la Institució Milà i Fontanals (CSIC), l'Institut de Cultura Medieval de la Universitat de Barcelona i els Amics de l’Art Romànic (IEC), celebrat a Barcelona entre el 3 i el 5 de novembre de 1999.

- (Juntament amb Jordi Nadal) «La influencia de la obra de Pierre Vilar sobre la historiografía (y la conciencia) española» ponència presentada al Col·loqui Internacional La historiografía francesa del siglo XX y su acogida en España, celebrat a la Casa de Velázquez (Madrid) entre el 24 i el 26 de novembre de 1999.

- «Los bienes comunales y los usos colectivos de la tierra en la Cataluña de los siglos XVIII y XIX» ponència presentada al II Encuentro Interdisciplinar sobre la historia de la propiedad en España. Bienes comunales, pasado y presente., celebrat a la Universitat de Salamanca, juny 2000.

- (Juntament amb M. Bosch, P. Gifre, E. Saguer i X. Soldevila) «Dinámica social y transformaciones ambientales. El Baix Ter, 1300-1950», comunicació presentada al II Encuentro sobre Historia y Medio ambiente, celebrat a Osca del 24 al 26 d'octubre de 2001.

- Coordinadora del taller La propiedad de la tierra. Teorías, prácticas y análisis histórico, del X Congreso de Historia Agraria, organitzat per la SEHA, celebrat a Sitges el gener de 2002.

- «La “gran obra de la propiedad”. Los motivos de un debate», ponència, i coordinació del XV Seminari d’Història Econòmica i Social. Propietat de la terra i anàlisi històrica: teories, pràctiques i discursos, celebrat a la Universitat de Girona el novembre de 2002.