Estratègies d'Ambientalització Curricular
 

Les universitats que orienten la seva Formació cap a la Sostenibilitat han desenvolupat diferents estratègies per incorporar aquesta dimensió en el currículum dels futurs professionals.

Aquestes estratègies es poden classificar de la següent manera:

  1. Creació de titulacions específiques de medi ambient

    De primer i segon cicle:
    Un exemple d'estudis que compleixen aquests requisits, són les llicenciatures de Ciències Ambientals i les Enginyeries Ambientals. En el primer cas,  els/les estudiants adquireixen una visió multi-interdisciplinar de la realitat, per tenir la capacitat d'abordar les problemàtiques ambientals actuals des de qualsevol de les seves  vessants. Referent a l'enginyeria, es tracta d'una carrera de segon cicle (en el nostre país), i no és tan generalista com en el primer cas, el seu objectiu, és introduir els/les estudiants del camp de l'enginyeria, al “món ambiental”.

    De tercer cicle: En aquest àmbit existeix un ampli ventall de cursos de postgrau, mestratges i doctorats, que ofereixen la possibilitat d'especialitzar-se en el camp ambiental, als/les titutlats/es de diferents disciplines.

    En ambdós casos, el perfil de l'alumnat que accedeix a aquests estudis, és el que està interessat i és sensible a la temàtica ambiental. Queda, per tant, un ampli sector de futurs/es professionals que també s'han d'”ambientalitzar”

  2. Creació de noves assignatures Incorporar assignatures específiques en la temàtica ambiental (o en desenvolupament sostenible) en els estudis ja existents [Tendència addicionista, segons Riojas, 2000]

    Aquesta estratègia ha estat utilitzada en moltes universitats. De fet, són molts els plans d'estudi que incoporen alguna o altra assignatura de continguts ambientals, si més no, així sembla indicar-ho el títol de moltes d'elles.
    El repte d'aquesta estratègia, passa por incrementar el grau d'obligatorietat d'aquestes assignatures, ja que en la major part dels casos, són matèries de lliure elecció o optatives, y aquest fet provoca que no tots/es els/les estudiants rebin la formació ambiental  necessària.
  3. Ambientalització del currículum. Introduir la sostenibilitat de manera transversal en els estudis universitaris existents. [Tendència transversalista, segons Riojas,2000]

    Aquesta tendència consisteix en un procés de reorientació dels estudis per al canvi cap a la sostenibilitat, incorporant la reflexió i el punt de vista ambiental al currículum dels/les estudiants. Es tracta d’integrar de manera transversal a la formació universitària, aquelles capacitats i elements formatius que contribueixen a una major competència ambiental dels/les futurs/es titulats/des, fugint de la creença que l’ambientalització curricular consisteix únicament en afegir, al temari, alguns conceptes que fan referència a qüestions ambientals.

    Per dur a terme, correctament, un procés d’Ambientalització Curricular dels Estudis Universitaris, s’ha d’introduir el paradigma de la complexitat, no com a substitut dels paradigmes científics actuals, sinó com a una altra manera d’entendre el món. La realitat és complexa, i les problemàtiques a les que s’hauran d’afrontar els/les futurs/es professionals també ho són, és important doncs, donar-los els coneixements i les eines necessàries per prendre les decisions amb criteri.

    Si el nostre objectiu és formar persones i professionals responsables, conceptes com, risc, equitat inter i intra generacional, diversitat, interdependència de sistemes, recursos, contaminació, energia, límits del creixement, principi de precaució,... s’haurien de transmetre tan en els estudis tècnics, de ciències socials, d’humanitats, d’educació, sanitaris, com en els de ciències.