Arran de la problemàtica causada per l’ús de productes químics en les tasques de jardineria del campus de Montilivi, El Vice-Rectorat de Campus va encarregar als responsables del Pla d'Ambientalització (IMA-UdG) l’elaboració d’una proposta de jardineria ecològica més responsable amb el medi. Des d’algun àmbit de jardineria més respectuosa es contempla l'"ecològica" com un tipus de jardineria basada, en primer lloc, en la lluita dirigida "que té com a principis la limitació dels tractaments químics i l'elecció dels pesticides amb una repercussió ecològica dèbil". De manera complementària, proposa anar "introduint altres mètodes, a més dels químics, com els culturals, els biològics i biotècnics" per tal de reduir el nivell de plaga fins a límits tolerables sense arribar a la eradicació total. D'aquesta manera es redueix l'ús de productes químics de síntesi i per tant l'impacte final és considerablement menor que el produït en un tipus de jardineria tradicional.

La proposta de la UdG vol anar més enllà, no tan sols limitant l’ús de productes químics de síntesi, sinó suprimint de forma radical el seu ús en els Campus de la Universitat donant lloc a uns mètodes menys intervencionistes en el medi i per tant, molt més respectuosos.

Els objectius que persegueix la proposta de jardineria ecològica pels campus són:.

• Actuar de forma integrada amb tots els sistemes i cicles naturals.
• Fomentar i estimular els cicles biològics, els quals comprenen els microorganismes, la flora i la fauna del sòl.
• Incrementar la fertilitat del sòl.
• Suprimir totes les formes de contaminació que puguin derivar dels treballs de manteniment.

Amb consonància amb els objectius esmentats, la proposta que es presenta és un tipus de jardineria molt més respectuosa i preventiva basada en l'ús exclusiu de fungicides (Cu, S elemental) i adobs orgànics (compost).
El mètode més tradicional i natural per lluitar contra les plagues consisteix en augmentar la complexitat de l'ecosistema. Permetent, de manera natural, l'entrada de noves espècies, l'ecosistema anirà guanyant complexitat i resistència davant possibles adversitats. D'aquesta manera es redueix, simultàniament, la necessitat d'introduir energia exosomàtica (eradicació de "males herbes"), l'ús de biocides i el consum d'aigua per a reg donat que les espècies mediterrànies requereixen menys oferta hídrica. Algunes d'aquestes espècies, esteses als prats de les nostres contrades, són Cynodon dactylon, Brachypodium retusum, B. phoenicoides, Lolium perenne, Potentilla reptans, Trifolium sp.pl., Vicia sativa,Medicago sp.pl. etc.

Utilitzant adobs orgànics es facilita l'entrada d'aquestes i altres espècies que, de forma progressiva, aniran substituint les
espècies forasteres per passar de gespa a prat. Així les tasques de manteniment es redueixen considerablement i alhora
es consolida un tipus de cultiu de qualitat, més resistent i adaptat al medi. Per tant:

• La utilització d'adobs naturals. Segons les necessitats del sòl, el Consell Català per a la Producció Agrària
  Ecològica proposa tot un llistat de productes. Entre aquests destaquem el compost orgànic com el més adient per
  cobrir les necessitats existents.
• Pel que fa al control de plagues i malalties mitjançant l'ús de fungicides no agressius, s'han considerat el Sofre
  elemental i el Coure (caldo bordelès) com els més respectuosos amb l'entorn, que a part de presentar una bona
  acció fungicida, són dos productes admesos dintre de l'Agricultura i Jardineria Biològica.

Si vols conèixer a fons aquestes propostes consulta l'enllaç

• Ambiental:optimització en l'ús dels recursos (aigua, adobs,etc.), adaptació als cicles naturals, mínima intervenció, mínima introducció d'energia exosomàtica.
• Social: ús d'espècies autòctones àmpliament conegudes i per tant amb major acceptació social, ús dels jardins com camp de pràctiques per diversos estudis.
• Econòmica: mínima inversió en fertilitzants d'orígen orgànic un copo l'any. Reducció de les despeses de manteniment a mig termini degut als projectes de compostage dels residus orgànics del campus.
  

• Prova pilot de termocompostatge a la Facultat de Ciències.
• Projecte de planta de compostatge de residus orgànics al canpus de Montilivi.
• Pla Integral d'Ordenació dels Espais Lliures.