ESTUDI DELS CONSUMS D'AIGUA ALS LAVABOS
U.T.O.M. (Unitat Tècnica d'Obres i Manteniment) de la UdG
Girona, febrer de 1993


Tot i ser un estudi realitzat fa temps dóna alguna referència gens menyspreable sobre càlculs de períodes d'amortització de les inversions en sistemes d'estalvi de l'aigua.


Un dels equipaments de les àrees de lavabos dels edificis públics és l'urinari mural, instal·lat als lavabos d'homes. Per a la neteja d'aquest element, a part de ls diària feta pels equips de manteniment, cal que hi hagi un dispositiu que faci circular l'aigua de manera periòdica, amb les següents finalitats:

Els sistemes comunment utilitzats per a complir aquesta funció són els següents:

  1. Un botó situat a cada urinari, o a cada grup, que es prem voluntàriament per l'usuari i que genera una descàrrega d'aigua que és funció de la regulació del botó i del temps que és premut. Com ja es diu, és voluntària la seva utilització, comportant una gestió difícil per la irregularitat del seu ús; requereix un nivell de conservació bastant elevat; el consum és difícil d'estimar.
  2. Una cèl·lula fotoelèctrica que efectua una descàrrega cada cop que el raig de llum que l'activa és interceptat. Aquest sistema, si no té un mecanisme d'espaiament, en el temps, de les descàrregues, pot comportar en determinats moments del dia, un elevadíssim consum d'aigua; també, en èpoques d'inactivitat perllongada, pot comportar un assecament dels sifons, de les juntes, ...amb els conseqüents problemes de manteniment.
  3. Un dipòsit d'uns 10 litres per a cada grup d'urinaris, amb una alimentació d'aigua molt escanyada, que es descarrega automàticament quan està ple; aquest sistema comporta un elevat consum d'aigua donat que amb deu minuts queda ple el dipòsit i per tant cada deu minuts, tot l'any, es fa la descàrrega dels 10 litres.

Amb la finalitat de millorar la gestió d'aquest consums, es proposa la incorporació en l'últim muntage descrit, d'un dispositiu de descàrrega elèctrica a cada dipòsit, governat per un microprocessador central generador d'impulsos que podrà atendre les instal·lacions de tot un edifici i que podrà programar-se per a la tramesa d'impulsos, per a períodes anuals, i segons les necessitats de la instal·lació que dependrà del nombre d'usuaris previstos en cada moment del dia, els diferents dies de l'any, de les condicions ambientals de temperatura,...; complementàriament aquest sistema hauria d'incorporar un dispositiu que possibilités la descàrrega manual per a un ús exclusiu dels equips de manteniment.

El càlcul de l'estalvi anual d'aigua, i conseqüentment econòmic, amb la implantació d'aquest sistema només pot fer-se comparant-lo amb el tercer sistema descrit, descartats els altres per la seva dificultat de gestió.

La programació de descàrregues que es faria seria la següent:

CÀLCUL COMPARATIU PER A L'ANY 1993

L'estalvi, en el comput anual és d'uns 445.000 litres/any, per unitat de l'habitació d'aigües amb urinaris; en pessetes, l'estalvi és de 445 m3 x 145 ptes/m3 = 64.525 ptes. per habitació d'aigües.

CÀLCUL D'AMORTITZACIÓ

L'inversió es pot desglossar en els següents conceptes:

Si en un edifici hi ha 5 cambres d'aigües, el càlcul de l'amortització és el següent:

Inversió: 80.000 + 30.000 x 5= 230.000 ptes.
Estalvi en aigua: 64.525 x 5 = 322.625 ptes.

El període d'amortització es dóna en escassament 8 mesos i mig. Si es dóna el cas que hi ha menys cambres d'aigua, el plaç es redueix.

 

Girona, febrer de 1993