EL GUIÓ LLARG

 

El guió llarg és com a mínim dues vegades més llarg que el guionet. Normalment el guió llarg es fa servir per incloure un incís dins del text, funció que també fan les comes o els parèntesis.

Cal escriure el guió llarg enganxat a la primera i a l’última paraula que comprèn l’incís, és a dir, sense deixar cap espai entre els guions i les paraules que obren i tanquen el comentari que hem afegit al text. A més, també cal tenir en compte que, si el segon guió coincideix amb el punt final de l’oració, llavors no s’ha de posar, n’hi ha prou de tancar la frase amb el punt.

L’etapa compresa entre el març de 1917 i el desembre de 1938 pocs dies abans de l’entrada dels nacionals a Barcelona és, sens dubte, la més desconeguda.

Sens dubte, l’etapa més desconeguda és la compresa entre el març de 1917 i el desembre de 1938 pocs dies abans de l’entrada dels nacionals a Barcelona.

 

Farem servir el guió llarg per separar un incís del text. Si es vol obrir un altre incís dins dels guions, cal recórrer als parèntesis (o l’opció a la inversa, és a dir, dins d’un incís entre parèntesis, s’obre un altre incís entre guions):

Aquesta llista de tècniques —l’exotisme (exoticism), el manlleu cultural (cultural borrowing), el calc (calque), la traducció comunicativa (communicative translation) i el trasplantament cultural (cultural transplantation)— té diversos problemes.

Aquesta llista de tècniques (l’exotisme —exoticism—, el manlleu cultural —cultural borrowing—, el calc —calque—, la traducció comunicativa —communicative translation— i el trasplantament cultural —cultural transplantation—) té diversos problemes.

 En les llistes, farem servir el guió llarg per marcar cada element d’una enumeració:

Les Cíclades són un arxipèlag grec de l’Egeu, que inclou les illes:

— Delos
— Andros
— Naxos
— Santorí
— Siros
— Melos
— Míkonos

Aquesta mateixa funció també la fan els números i les lletres d’ordre o altres signes tipogràfics (per exemple, •). Aquest ús del guió, però, no és compatible amb l’ús de nombres o lletres per diferenciar apartats: si optem per utilitzar números, per exemple, cal posar un punt a darrere del número, però no hi afegirem mai un guió. Recordeu de deixar un espai entre el guió llarg i l’element:

 Les Cíclades són un arxipèlag grec de l’Egeu, que inclou les illes:

*1. — Delos
*2. — Andros

 

També marcarem els diàlegs amb el guió llarg: el primer guió és per obrir la intervenció del protagonista i llavors també es marquen entre guions els incisos del narrador (noteu que en els diàlegs es manté el guió davant de punt):

— Passa res de dolent?
— No —va contestar amb un to d’innocència—. Al contrari, tot va bé.

 

En els índexs bibliogràfics, el guió llarg serveix per substituir un nom esmentat immediatament abans: 

Mallarach, J. M. (1993) Estudi de diagnosi i aplicació al Pla d’espais d’interès natural de Catalunya de les experiències sobre corredors biològics als EUA. Informe del Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya. 182 p. Inèdit.

— (1995) «Espais protegits i conservació de la biodiversitat als Estats Units d’Amèrica. Més enllà dels tòpics». Terra, Revista Catalana de Geografia, Cartografia i Ciències de la Terra, núm. 24: 41-53.