|
Sovint es produeixen
confusions a l’hora d’utilitzar aquest quatre termes:
medi, mitjŕ, mig, mitjana, i convé aclarir en quin
context s’han de fer servir cadascun.
Medi
vol dir 'ambient', 'entorn'. Manté el significat originari
només quan forma part de compostos que inclouen la forma
llatina. Escriurem:
-
L’aigua és el medi on viuen els vertebrats
aquŕtics.
-
Convé analitzar la figura de Salvador Dalí en el seu
medi.
-
Estem estudiant un autor medieval.
En lloc de:
Els numerals mig,
mitja es refereixen a la meitat d’un tot, vol dir la
“meitat”, quan és nom:
Quan mig fa la
funció d’ adjectiu i va davant d’un nom de ciutat, de
nació, etc. és invariable:
Els adjectius mitjŕ,
mitjana s’apliquen al fet de trobar-se entre dos
extrems. Haurem d’escriure:
-
A mitjŕ termini tots els alumnes vindran
amb ordinador a classe.
-
Heu de trobar el punt mitjŕ per poder-vos
entendre.
-
L'edat
mitjana d'inserció al mercat de treball és els
22 anys.
En lloc de:
-
* A mig termini tots els alumnes vindran
amb ordinador a classe.
-
* Heu de trobar el punt mig per poder-vos
entendre.
-
* L'edat
mitja d'inserció al mercat de treball és els
22 anys.
El
substantiu mitjŕ indica allň que serveix per dur
a terme una activitat. La mitjana també és un
terme d’estadística.
-
No tenia mitjans econňmics per
subsistir.
-
És director d’un mitjŕ de
comunicació.
-
He aprovat quan el professor m’ha fet la
mitjana de totes les notes.
En lloc
de:
-
*No tenia medis econňmics per
subsistir.
-
* És director d’un medi de
comunicació.
-
*He aprovat quan el professor m’ha fet la
mitja de totes les notes.
Comentaris:
suport.linguistic@udg.es
més apunts
|