Actualment les llengües incorporen més que mai paraules noves al seu vocabulari per denominar nous conceptes. Paraules com boicot, càmera, làser, lísing, màster, mòdem, etc. són paraules d’origen anglès que s’han adaptat al català i que, per tant, són normatives. Diem que aquests elements lingüístics són manlleus.

El manlleu de mots a altres llengües és un fenomen normal i necessari que, en la seva justa mesura, enriqueix qualsevol llengua. Convé, però, rebutjar (sempre que sigui possible) aquells manlleus que siguin innecessaris perquè designen el mateix concepte que una paraula viva de la llengua o perquè són de fàcil substitució.

Alguns exemples de manlleus innecessaris:

• Qui fa un patrocini és un patrocinador, i no un *sponsor.

• La tramesa publicitària per correu a persones seleccionades és una publitramesa, i no un * mailing.

• De l’escrit que exposa breument els punts essencials d’una tesi o una ponència en direm resum, i no *abstract.

• Quan apliquem la tècnica de grup destinada a aconseguir el màxim d’idees sobre un assumpte en un temps relativament curt ens referirem a pluja d’idees, i no a *brainstorming.

• De l’aplicació en un ordinador o en una xarxa d’usuaris per mitjà de la qual podem enviar o rebre missatges en direm correu electrònic, i no *e-mail ni *mail.

Abans, doncs, de tirar pel dret, comprovem si hi ha algun terme pensat en català.

Podeu consultar els termes catalans com a alternativa a manlleus a: http://www.termcat.net

més apunts