Arnau Fonolleda
Biografia

Llegiu també la Bibliografia d'aquest autor

Font: Mariàngela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV, Barcelona, Curial / PAM, 1993.

 

Neix a Barcelona entorn de 1390 i mor probablement l'any 1475. Epistolografia. Preàmbuls. Va ser un dels secretaris més importants del rei Alfons, tant pels seus càrrecs administratius i polítics, com pel contacte que va mantenir amb els humanistes italians, segons afirma Ruiz Calonja. El seu pare era notari i escrivà del rei Martí i va actuar com a secretari dels compromissaris de Casp. Des de 1431 Arnau Fonolleda apareix també com a escrivà i notari públic a la cúria, fins a 1436, any en el qual començà a exercir com a secretari, sota la direcció de Joan Olzina, tot i que el mes de novembre d'aquest mateix any el rei Alfons se l'emporta amb ell, única persona de la qual rebrà ordres. Exerceix moltes missions polítiques i diplomàtiques entre 1436 i 1449. Redacta cartes als ambaixadors en el concili de Basilea, al duc de Milà i al papa. Exercí també com a conservador del patrimoni reial en el regne de Sicília. Es va relacionar sobretot amb el Panormita i amb Valla, el qual li va dedicar l'any 1438 la seva versió llatina de les fàbules isòpiques, que finalment seria impresa a València l'any 1480. Giacomo Curlo, l'any 1459, inclou una carta a Fonolleda en la continuació de la seva traducció d'Arrià que havia iniciat Fazio (cf. ms. Vat. Lat. 5268 de la Biblioteca Apostolica Vaticana, i ms. mbr. 8 de la Biblioteca Governativa dei Gerolamini de Nàpols). Ell mateix es carteja amb l'Aretino i amb l'arquebisbe de Constantinoble. L'any 1446 va ser nomenat batlle general de Catalunya i fins a la mort del rei actuà també com a pronotari i conseller seu. Joan Baptista de Trevio elogia la seva figura d'home prestantissimus davant la de Jaume Martí, l'altre secretari reial. Lorenzo Valla va escriure una carta a Arnau Fonolleda l'encapçalament de la qual es conserva a la British Library de Londres. Valla es dirigeix a Fonolleda amb aquests mots elogiosos "tu uir litterarum amantissimus". També el rei Alfons va escriure al nostre secretari, l'any 1446, una carta que avui podem llegir al ms. 1826 de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Bartolomeo Fazio 11 va enviar una epístola, la qual apareix junt amb les que va dirigir a altres amics seus en un manuscrit de la Biblioteca Universitària de Valladolid. I Johannes Franciscus Bozinus de Parma li va dedicar un poema que apareix manuscrit en un volum miscel·lani del segle XV, conservat a la Biblioteca Palatina de Parma (Parm. 28, f. 41).

Obra
Epistula ad Leonardum Aretinum, Ed. Giménez Soler, p. 180.
Epistula ad Archiepiscopum Constantinopolitanum, Ed. Giménez Soler, p. 280.
Epistulae, ms. 2657, f. 79 i ms. 2661, f. 13, 70u., 177 i 179 de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Ed. Ametller, III, ps. 578, 588, 680 i Apéndice II, passim.
Epistula regis Alphonsi (Castellnou de Nàpols, 14 d'abril de 1455), ms. CRO, sèrie B, núm. 105 de l'Arxiu d'Història de la Ciutat de Barcelona. Ed. Madurell (Barcelona 1963), ps. 497-498.
Incipits, ms. 2767, f. 83 i ms. 2769, f. 43 de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Ed. Rubió, Alfons....
Cartes catalanes, ms. 2685, f. 165u. de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
Cartes del rei Alfons (Gaeta, març de 1438), ms. Reg. 2651, fs. 27, 30u.-31 de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Ed. Madurell (Barcelona 1963), p. 190.
Carta del rei Alfons (Tívoli, 15 de febrer de 1447), ms. CRO, Sèrie A, núm. 527 de l'Arxiu d'Història de la Ciutat de Barcelona. Ed. Madurell (Barcelona 1963), p. 277.
Cartes del rei Alfons (Passarano, agost de 1447), ms. Reg. 2657, fs. 2u. 13 de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Ed. Madurell (Barcelona 1963), p. 278.
Respostes del rei Alfons (Castiglione della Pescara, 4 de gener de 1448), ms. Reg. 2657, f. 29 de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Ed. Madurell (Barcelona 1963), ps. 280-283.
Carta del rei Alfons (Castell de Sangro, 5 de juliol de 1450), ms. CRO, sèrie A, núm. 621 de l'Arxiu d'Història de la Ciutat de Barcelona; ms. Reg. 2658, f. 43 de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Ed. Madurell (Barcelona 1963), p. 207.
Carta del rei Alfons (Torre Octava, 30 d'octubre de 1451), ms. Reg. 2658, f. 168 de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Ed. Madurell (Barcelona 1963), p. 399.
Cartes del rei Alfons (Pozzuoli, març de 1452), ms. Reg. 2659, fs. 76u. i 77 de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Ed. Madurell (Barcelona 1963), ps. 433-4341 435-436.
Cartes del rei Alfons (Castelnuovo de Nàpols, abril de 1452), ms. Reg. 2660, fs. 16, 16u., 17, 17u. de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Ed. Madurell (Barcelona 1963), ps. 444-447.
Credencial del rei Alfons (Terra da Foggia, 9 de febrer de 1453), ms. Reg. 2660, f. 93u. de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Ed. Madurell (Barcelona 1963), p. 448.
Cartes del rei Alfons (Castelnuovo de Nàpols, maig-juny de 1453), ms. Reg. 2659, fs. 123u., 126u., 128 de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Ed. Madurell (Barcelona 1963), ps. 449-452.
Carta del rei Alfons (Fontana del Chiopo, 5 de setembre de 1453), ms. Reg. 2660, f. 108u. de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Ed. Madurell (Barcelona 1963), ps. 461-462.
Carta del rei Alfons (Castelnuovo de Nàpols, 1 de juny de 1455), ms. Reg. 2662, f. 178 de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Ed. Madurell (Barcelona 1963), ps. 501-502.
Cartes en castellà, ms. 2646, f. 91u.; ms. 2690, f. 21u.; ms. 2892, f. 32, 4a. foliació; ms. 2649, f. 121 i ms. 2690, f. 215 de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
Testamentum regis Alphonsi, ms. 97 de la Biblioteca Teologica S. Tommaso de Nàpols.
Diversos, ms. 2772, passim, ms. 2904, f. 115u. de 30 de desembre de 1443, ms. 2912, f. 143 de 10 de novembre de 1447, ms. 2916, f. 14 i passim, ms. 2917, f. 13u. de 18 de juny de 1452 de l'Arxiu de la Corona d'Aragó; ms. Cart. Com. vol. 14, f. 71 d'11 de maig de 1444 de l'Arxiu d'Història de la Ciutat de Barcelona.


Ruiz Calonja incideix en el to emfàtic que empra Fonolleda, no tan sols en els preàmbuls llatins, sinó també en les cartes catalanes. Cal ressaltar així mateix el retoricisme del llatí de Fonolleda, un llatí que coneix bé i utilitza amb correcció i en el qual rodem descobrir fórmules notarials i tòpics a l'ús i al gust del moment. costat de documents en català d'un gran valor literari, Fonolleda va redactar en llatí peces magistrals, com les qualifica, Ruiz Calonja, per exemple, un elogi dels secretaris, un altre dels pintors que perpetuen les gestes reials, i dos sobre la ciutat de Barcelona.