Bernat Boïl
Biografia

Llegiu també la Bibliografia d'aquest autor

Font: Mariàngela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV, Barcelona, Curial / PAM, 1993.

Neix a Lleida entre 1445 i 1450 i mor a Cuixà (Conflent) entre 1505 i 1507. Epistolografia. Sobre aquest personatge, d'apassionant biografia, que apareix en molts i diversos camps de la vida pública del segle XV, romanen encara molts punts obscurs per aclarir. Tot i que ha estat estudiat per uns quants historiadors, manca un treball de conjunt sobre Ia seva vida i la seva obra que delimiti i concreti aquests dubtes que s'han plantejat sobre el lloc del seu naixement, la seva pertinença a l'orde benedictí i altres interrogants que s'han obert als estudiosos en acostar-se a la biografia de Boïl.
No hi ha unanimitat en els estudis que s'han realitzat sobre la vida de Boïl pel que fa al lloc del seu naixement. Uns (Latassa, Collell, Fita, Albareda) el fan fill de Tarassona a l'Aragó, d'altres (Villanueva) el suposen valencià, i un tercer grup (Caresmar, Morales, Tristàn Burges, Attichy, Ulloa i el mateix Collell en un altre lloc) el consideren català. Però entre aquests darrers tampoc no hi ha unitat de criteris, ja que, mentre Caresmar el considera fill de Tarragona, Morales, Attichy i Ulloa el fan fill de Lleida. Concretament Ulloa es basa en les cròniques publicades al segle XVII sobre l'orde dels mínims que afirmen l'origen lleidatà de Boïl, i en un document de 1475 en el qual apareix Boïl clericus diocesis illerdensis. Malgrat que Ulloa llegeix el seu treball a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona l'any 1935 i és publicat l'any següent, no el va consultar el cardenal Albareda, que publicà el seu estudi l'any 1965, d'on sembla que s'han extret els materials per a l'article de la GEC, en el qual es repeteix la filiació aragonesa de Boïl.
El personatge que ens ocupa va ostentar càrrecs com el de secretari de l'arxiprest de Saragossa, Pere Zapata, i del rei Ferran II de Catalunya, comissari general de les galeres de l'almirall Bernat de Vilamarí, ambaixador reial a la cort de França per gestionar-hi la devolució dels comtats del Rosselló i la Cerdanya, sacerdot, ermità de Montserrat i superior dels ermitans, vicari general de l'orde dels mínims, company de Cristòfor Colom en el seu segon viatge a les índies, primer vicari apostòlic de les índies Occidentals nomenat pel papa Alexandre VI, i abat comendatari del monestir de Sant Miquel de Cuixà, on morí ja al començament del segle XVI.
L'any 1473 ja signà com a secretari de l'arxiprest de Daroca, Pere Zapata, amb qui l'unia una gran amistat i a qui dedicà la seva traducció castellana del tractat De religione de Isaac Svro, imprès l'any 1489. L'any 1479 el rei Ferran li concedia la rectoria de l'església de Maó. I l'any 1481 apareix ja com a eremita de Montserrat deixant de banda una brillant vida a la cort. Actualment tots els estudiosos estan d'acord a negar a Boïl la seva professió a l'orde benedictí de Montserrat, en canvi, l'acord sobre la seva entrada a l'orde dels mínims és general, tot i que divergeixen les opinions en donar l'any del seu ingrés a l'orde de Sant Francesc de Paula. Uns afirmen que va rebre l'hàbit del mateix sant Francesc l'any 1482, altres, en canvi, creuen que la seva incorporació és més tardana i que no es produí fins l'any 1491 o 1492. Sembla segur, però, que en un moment o un altre conegué sant Francesc. Ell mateix introduí aquest orde a la Corona Catalanoaragonesa. S'interessà en gran manera pel lul·lisme i així es relacionà amb els seus representants, Arnau Descós i Pere Daguí. Els contactes amb els lul·listes esmentats han estat estudiats pel P. Albareda, i les cartes que reflecteixen aquesta amistat han estat publicades per Fidel Fita i utilitzades pel cardenal Albareda per il·lustrar els contactes de Boïl amb el lul·lisme. L'any 1492 fou enviat novament a França pel rei Ferran per tal de negociar la restitució dels comtats del Rosselló i de la Cerdanya. L'ambaixada fou un gran èxit, i fou felicitat pel mateix rei. L'any 1493 va marxar cap a les índies en el segon viatge de Colom amb el càrrec de vicari i apostòlic, així, va ser el primer apòstol del Nou Món. Va romandre un any a la Isabela i va tenir freqüents problemes amb Colom. La seva acció missional no va ser efectiva, segons expliquen els comentaristes. Va tornar l'any 1494 i l'any següent va ser enviat a Roma per tal de resoldre afers de l'orde dels mínims. L'any 1498 el cardenal della Rovere va renunciar al seu nomenament com a abat comendatari de Cuixà a favor de Boïl, a instàncies del rei d'Espanya. Així era recompensat pels serveis prestats a la Corona.

Obra
Epistulae ad Arnaldum Cossum:
1) Des de l'ermita de la Santíssima Trinitat de Montserrat (febrer de 1484), ms. Col·l. Muñoz, vol. VI de la Real Academia de la Historia de Madrid: ALBERT, Epistolae, 3; PASCUAL 15. Eds.: PASCUAL, Noticias, ps. 179-180; VILLANUEVA, Viage, XXII, ps. 336-338; FITA, Escritos, ps. 294-296, núm. 3.
2) Des de Barcelona (febrer de 1484), ms. Col·l. Muñoz, VI de la RAHM: ALBERT, Epistolae, 5; PASCUAL 17. Eds.: PASCUAL, Noticias, ps. 180-181; VILLANUEVA, Viage, XXII, p. 338; FITA, Escritos, ps. 297-298, núm. 5.
3) Des de Tarassona (abril de 1484), ms. Col·l. Muñoz, VI de la RAHM: ALBERT, Epistolae, 7; PASCUAL 19. Eds.: PASCUAL, Noticias, ps. 182-183; VILLANUEVA, Viage, XXII, ps. 338-340; FITA, Escritos, ps. 299-302, núm. 7.
4) Des de l'ermita de la Santíssima Trinitat de Montserrat (juny de 1488), ms. Col·l. Muñoz, VI de la RAHM: ALBERT, Epistolae, 16; PASCUAL 43. Eds.: PASCUAL, Noticias, ps. 192-193; VILLANUEVA, Viage, XXII, ps. 343-344; FITA, Escritos, ps. 321-322, núm. 16.
5) Des de l'ermita de la Santíssima Trinitat de Montserrat (maig de 1489), ms. Col·l. Muñoz, VI de la RAHM: ALBERT, Epistolae, 19; PASCUAL 27. Eds.: VILLANUEVA, Viage, XXII, p. 344; FITA, Escritos, ps. 325-326, núm. 19.
6) Des de l'ermita de la Santíssima Trinitat de Montserrat (octubre de 1489), ms. Col·l. Muñoz, VI de la RAHM: ALBERT, Epistolae, 11; PASCUAL 23. Eds.: VILLANUEVA, Viage, XXII, ps. 340-342; FITA, Escritos, ps. 308-310, núm. 11.
7) Des de l'ermita de la Santíssima Trinitat de Montserrat (novembre de 1489), ms. Col·l. Muñoz, VI de la RAHM: ALBERT, Epistolae, 22; PASCUAL 29. Eds.: VILLANUEVA, Viage, XXII, p. 345; FITA, Escritos, ps. 330-332, núm. 22.
8) Des de l'ermita de la Santíssima Trinitat de Montserrat (gener de 1490), ms. Col·l. Muñoz, VI de la RAHM: ALBERT, Epistolae, 25. Ed. FITA, Escritos, ps. 335-337, núm. 25.

L'obra llatina de Boïl, reduïda ara per ara a vuit epístoles dirigides al seu amic mallorquí Arnau Descós, representa un dels exemples d'epistolaris humanístics tan de moda al segle XV. Un epistolari breu, però important. I per dos conceptes. D'una banda, pel seu contingut, ja que a través d'aquestes cartes se'ns informa d'una sèrie de punts de considerable interès per a la història del lul·lisme als Països Catalans, i, d'altra banda, per l'estil absolutament classicitzant que empra Boïl en aquests textos. Així, gràcies a aquest intercanvi epistolar amb Descós, ens assabentem de les anades i vingudes de Pere Daguí a Roma i a Barcelona, de les cartes de recomanació que Boïl aconsegueix del rei en favor de Daguí per al papa i els cardenals de la Cúria Romana, de la influència que Boïl exerceix prop del rei Ferran, de la seva vida eremítica a Montserrat, o de la proposta de Nicolau Clerga com a metge municipal de Ciutat de Mallorca. En tot aquest recull epistolar hom s'adona del gran interès que sentia Boïl per la doctrina de Llull, l'admiració que li provocava el mestre Daguí, del qual va escoltar dues lliçons a Saragossa, la seva insistència per ser un dels deixebles lul·listes i el seu coneixement de les doctrines lul·lianes. El llatí que utilitza Boïl és acurat, ciceronià, com correspon a un humanista del segle XV; manquen només les citacions clàssiques de les quals usa tan abundantment el seu corresponsal Descós, potser com a reacció precisament a aquest abús del seu comunicant. No desmereix, però, en absolut altres reculls epistolars del moment. Tant de bo poguéssim tenir una bona edició crítica amb un complet estudi de les fonts de les epístoles de l'eremita de Montserrat.