Francesc Comte
Biografia

Per Eulàlia Miralles

(Illa, Rosselló, primera meitat del s. XVI - entre 1586 i 1587)

Historiador i ocasionalment poeta, visqué a Illa on exercí com a notari entre 1544 i 1578. Gaudí d'una bona posició econòmica i féu estades a Barcelona, Tolosa i Narbona. El seu cercle de relacions era força ampli: dedicà les Il·lustracions dels comtats de Rosselló, Cerdanya i Conflent al bisbe d'Elna Joan Terés, mantingué una forta amistat amb el metge Lluís Alariu i estigué durant un temps al servei de Jeroni de Pinós-Santcliment, hereu de la biblioteca de Miquel Mai. Pinós li degué proporcionar ajuda per a les estades a Barcelona, l'accés a la seva biblioteca i el contacte amb el cenacle literari que mantenia al seu entorn i que degué ser determinant en la formació de Comte: Joan Pujol, Joan Lluís Vileta i Pere Alberch Vila, entre d'altres. L'única mostra de poesia coneguda de Francesc Comte, dos quintets laudatoris, es troba a l'edició barcelonina de l'obra de Joan Pujol (La singular y admirable victòria que per la gràcia de nostre senyor Déu obtingué el sereníssim senyor don Juan d'Àustria de la potentíssima armada turquesca, Barcelona, 1573).

El 1586 Comte enllestí les Il·lustracions i poc després va morir. L'obra, escrita en català amb una prosa deutora de la seva formació notarial, es divideix en dos llibres. El primer, un tractat geogràfic en què descriu els límits dels comtats pirinencs, molt útil en un moment en què les fronteres eren sovint atacades per bandolers i hugonots. El segon, un diàleg dogmàtic que relata la història més remota d'aquestes terres, des de l'arribada de Tubal fins al regnat de Gàrgoris (d'acord amb l'esquema dels vint-i-quatre reis primitius d'Hispània elaborat per Annio de Viterbo), i on es defensa la catalanitat dels comtats tant contra les aspiracions franceses com contra el corrent castellà de pensament que els col·locava fora de la jurisdicció hispànica (Ocampo, Morales, Zurita…). El títol preanuncia una obra de característiques singulars: s'"il·lustra" la història dels comtats, en el sentit de donar-los llustre i esplendor, desplegant un vast conjunt de coneixements (geogràfics, històrics, etc.). S'ha destacat com a tret singular de les Il·lustracions la integració de diversos gèneres (tractat i diàleg) i un marc pastoral únic en la literatura catalana del Renaixement.

Durant els s. XVII-XVIII l'obra de Comte circulà en còpies manuscrites i a finals del XIX se'n féu una primera edició, parcial (1879, a cura de J. Collell, com a fulletó de la revista La Veu de Montserrat). Entre els erudits que copiaren o coneixien l'obra de Comte destaquen Pujades, Corbera, Roig i Jalpí, Serra i Postius, Dorca, l'esmentat Collell i, potser, Verdaguer. D'entre aquests sobresurt la figura de Jeroni Pujades, també al servei dels Pinós, que fou el propulsor material de la còpia manuscrita més antiga (d'on prové tota la tradició posterior) i, anys a venir, emparentat amb Comte.