Guillem de Vallseca
Biografia

Llegiu també la Bibliografia d'aquest autor

Font: Mariàngela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV, Barcelona, Curial/PAM, 1993


Neix probablement a Barcelona a mitjan segle xiv i mor l’any 1420. Dret. Consta que estudià dret a Montpeller l’any 1362, i sabem que era doctor en lleis. L’any 1377 Pere el Cerimoniós el nomenà advocat fiscal de Barcelona i de les corts del veguer i del batlle de Barcelona. Pertanyia a una família de ciutadans honrats de Barcelona que ocuparen càrrecs en el govern de la ciutat. Ell mateix va ser conseller en cap de Barcelona els anys 1387-1388, 1390-1391, 1399-1400 i 1405-1406. Va ser també vicecanseller de Barcelona els anys 1378 i de 1393 a 1396. Va ser nomenat ambaixador a Itàlia i a Avinyó els anys 1380 i 1386. Mort Joan I fou encartat en el procés contra els consellers del monarca difunt, sota l’acusació d’haver-li aconsellat de no reunir corts. Ben aviat fou absolt i només hagué de patir un mes de confinament domiciliari. En morir el rei Martí, participà en les tasques del Parlament català, del qual fou assessor durant l’interregne; fou nomenat pel Parlament un dels sis ambaixadors enviats al Parlament aragonès d’Alcanyís per tal d’arribar a un acord en la manera de determinar la qüestió successòria, però va haver de renunciar per raons de salut. Pel seu gran prestigi com a jurista actuà com a compromissari a Casp l’any 1412, on donà el seu vot a Jaume d’Urgell.
 
 
Obra
Glossae in aliquos Vsaticos Barcinonenses D. Peguera, G. de Vallesicca, P. Catani et aliorum, ms. D 31 de la Biblioteca Nacional de Madrid; ms. d.ii.18, fs. 301-310 de la Biblioteca del Real Monasterio de El Escorial. Eds.: AMORÓS, Antiquiores (Barcelona 1544).
Glossae siue postillae G. de Vallseca, G. de Podio, G. Praepositi et aliorum super constitutionibus Alfonsi III regis in curia Montisalbi, ms. d.ii.17, fs. 13-18 de la Biblioteca del Real Monasterio de El Escorial.
Quaestiones iuris in sui materia ualde utiles G. de Vallseca, Cardona et aliorum, ms. e.i.10, fs. 100-final de la Biblioteca del Real Monasterio de El Escorial.
Apparatus, ms. 695 de la Biblioteca Nacional de Madrid.
Stemma Comitum Barcinonensium.
De adulteriis secundum iura patriae in Catalonia tractatus.
Elías de Tejada destaca de l’obra de Vallseca el seu gust humanista i la seva predilecció pels clàssics. Ciceró, Aristòtil, sant Agustí, sant Isidor i sant Jeroni són alguns dels autors citats pel nostre jurista. Dedica els seus esforços a introduir el dret romà en la jurisprudència catalana, i així insisteix en la teoria del poder suprem del comte de Barcelona i el seu paral·lelisme amb l’emperador. Això no obstant, les pervivències medievals són presents en l’obra de Vallseca, com per exemple en la seva pretensió que la comunitat s’ha de basar en la relació de fidelitat del súbdit envers el seu senyor. A l’Arxiu Històric de Terrassa es conserva un document que conté una sentència de Vallseca, segons ens informa Pere Puig.