Jeroni Pau
Biografia

Llegiu també la Bibliografia d'aquest autor

Per Mariàngela Vilallonga

Jeroni Pau és el més gran humanista català del segle XV. Era fill de Jaume Pau, un jurisconsult conseller dels reis Alfons i Joan II, i nét de Pere Pau, metge de la muller d'Alfons IV. Va néixer a Barcelona entorn de 1458 i va morir a la mateixa ciutat l'any 1497. Va estudiar dret civil i canònic a diverses universitats italianes, probablement a Bolonya, Perusa, Florència i Siena, però només tenim documentada la seva estada a la Universitat de Pisa el curs 1475-76. Se l'anomena sempre doctor utriusque iuris. Pau va ser canonge de Barcelona i també de Vic.

Jeroni Pau va viatjar a Itàlia per estudiar jurisprudència i va tenir la sort de conèixer Roderic de Borja, el futur Alexandre VI, d'aconseguir que aquest es fixés en ell i li proporcionés un càrrec a la Cúria Vaticana, on va anar ascendint de categoria a mesura que passaven els anys. L'any 1475 ja residia a Roma, on romangué durant disset anys sempre al costat del cardenal Borja, del qual fou familiaris continuusque commensalis. A Roma la seva opinió era consultada, quan es tractaven temes històrics o lingüístics, a part dels jurídics derivats de la seva tasca d'abbreuiator, primer i de uicecorrector després, a la Cúria Vaticana.

En la seva dedicació a la literatura, Pau va cultivar la poesia, però també l'assaig històric, els estudis geogràfics i gramaticals, la jurisprudència. Sabem que el mateix any de 1475 Pau va escriure l'obra De fluminibus et montibus Hispaniarum, que va dedicar ja al seu protector, segons consta en les primeres paraules del text. Cronològicament parlant, es tracta de la primera obra de Pau. Aquesta composició pren el model de Boccaccio i, segons Pau, va ser escrita en les estones de lleure que li proporcionava l'estudi del dret. L'obra va ser impresa a Roma, l'any 1491 sense indicació d'impremta, però degué conèixer més d'una còpia manuscrita al seu moment, ja que Pere Miquel Carbonell n'envià una al seu fill Francesc, i també el mateix Pau des de Roma l'envià a Teseu Benet, fill de l'humanista mallorquí Ferran Valentí, a Bolonya l'estiu del 1475 amb la finalitat que la fes copiar i la lliurés al poeta Francesco dal Pozzo.

A Roma, Pau es va introduir ben aviat en els cercles humanístics. L'humanista romà Paolo Pompilio va ser el seu gran amic. Però Pau va tenir estreta relació amb molts d'altres humanistes, alguns d'ells col·legues seus a la Cúria Vaticana.

Pau es movia per Roma a tres bandes. La tasca primordial evidentment era la que exercia a la Cúria, estava relacionada amb els seus estudis de jurisprudència i el va portar a escriure la seva Practica Cancellariae Apostolicae, a partir de les anotacions que prenia en el compliment de la feina. L'obra va ser publicada també a Roma l'any 1493 i va conèixer múltiples edicions durant els segles XVI i XVII, donada la seva utilitat.

L'altra tasca que es va imposar Pau en els seus anys romans va ser la de dedicar el temps de lleure al cultiu de la poesia i dels gèneres més del gust dels humanistes del darrer quart del segle XV. Una bona mostra en són els seus poemes en dístics elegíacs i en hexàmetres que no van ser mai publicats i les seves obres de caràcter històric, geogràfic o gramatical, una de les quals Barcino no va ser impresa a Roma, sinó a Barcelona l'any 1491, però va ser inspirada i escrita a Roma i a instàncies de l'humanista Paolo Pompilio.

La darrera tasca que es va imposar Pau durant la seva estada romana va ser la de recollir inscripcions arreu on passejava i en tots els llocs que visitava, en aquest afany que després portaran a les darreres conseqüències els escriptors antiquaris del segle XVI, el màxim representant dels quals a Catalunya seria Antoni Agustín. Les inscripcions d'altra banda eren recollides i reunides en un sol volum per l'amic barceloní de Pau, Pere Miquel Carbonell, el qual a Catalunya es constituí en el propagador de totes aquelles idees renovadores que Pau coneixia i assimilava a Roma. Així, amb aquest desplegament a tres bandes, Pau va incidir decisivament en els cercles intel·lectuals barcelonins, fent de portador del caràcter de l'humanisme romà.

Si hem de creure el sempre ben informat Carbonell, l'any 1492 Pau, malalt, va tornar a la seva Barcelona natal per no deixar-la ja mai més. Durant els anys que li restaren de vida, Pau va incentivar, assessorar i ajudar a Carbonell a escriure les seves Chròniques de Espanya. L'any 1497 va deixar d'existir, però la seva petjada es pot resseguir al llarg dels segles següents, donada la influència que va exercir en la literatura posterior.

A part de les obres de Pau, publicades en vida de l'autor i que ja han estat mencionades, cal assenyalar que Pau va conrear la poesia i el gènere epistolar. De les sis epístoles que se'ns han conservat, prenen especial relleu per diversos motius les següents: De Hispaniarum uiris illustribus, Quibus elementis Barcinona scribatur, i In promissis Thesei litteris.

La primera epístola destaca perquè és un inventari de barons il·lustres hispànics des d'època romana fins al segle XV. En l'epístola hi podem descobrir el criteri plenament humanístic que utilitza Pau a l'hora de seleccionar els personatges. Així, entre els seus contemporanis Pau valora el fet que hagin passat per Roma com un factor cabdal per incloure'ls en el seu catàleg. Podem afirmar en conseqüència que en la mentalitat dels humanistes del quatre-cents català el viatge i l'estada a Roma eren del tot imprescindibles per arribar a adquirir els coneixements necessaris, la pàtina adequada per ser un home destacat del seu temps.

L'epístola Quibus elementis Barcinona scribatur té interès pel fet que és un model d'investigació filològica sobre l'etimologia i l'ortografia dels mots, especialment del nom de la ciutat de Barcelona. La tesi plenament humanística, que defensa Pau sobre aquestes qüestions, és expressada d'una manera general pel nostre autor, abans d'iniciar l'estudi particular del nom de Barcelona.

En l'epístola In promissis Thesei litteris, Pau recomana a Teseu, fill de l'humanista Ferran Valentí, quins són els autors que ha de llegir per a la seva perfecta formació com a jurista. Pau es situa una vegada més en la línia de pensament dels humanistes italians i elabora una llista de lectures llatines i gregues, especialment d'autors antics, per al jove Teseu, estudiant de lleis a Bolonya. Perquè, segons Pau: [9] Ex recentioribus autem meo consilio pauci tibi deligendi sunt, praeter enim eorum semibarbarum ac solutissimum dicendi genus, multae etiam ineptissimae interpretationes ab eis editae sunt, quae liberalem quemque et ingenium ab eorum doctrina non immerito dimoueant, nec mirum ita interpretati sint, eorum enim aetate non modo dicendi elegantia, sed litteratura ipsa Vandalorum et Gotorum euersione prope deperierat.

Pel que fa a la producció poètica de Pau, cal dir que són vint-i-dos els poemes que se'ns han conservat. La forma poètica escollida per Pau és l'epigrama, l'elegia i l'èpica. En el conjunt dels seus poemes hi trobem mostres de poesia de circumstàncies, de poesia amorosa, de poesia religiosa i de poesia didàctica. Així, podem dir que Pau s'insereix totalment dins de la producció poètica humanística. Els models clàssics que Pau reutilitza en els seus poemes són, per ordre d'importància: Marcial, Ovidi, Prudenci, Virgili, Horaci, Properci i Estaci. Cadascun d'ells és reutilitzat pel canonge barceloní allà on escau.