Pere Joan Oliver (o Olivar)
Biografia

Llegiu també la Bibliografia d'aquest autor

Per Mariàngela Vilallonga

Pere Joan Oliver (València circa 1498- ? 1553) era d’origen jueu. Va estudiar lletres clàssiques a Alcalà amb Dementri Duca i filosofia a París amb Jacob Fabro. Va viatjar per Alemanya, Anglaterra i Holanda. Va combatre l’aristotelisme de l’escolàstica. Conegué a Erasme a Bruges i es va convertir en un partidari de les seves idees. Mantingueren correspondència en llatí. A Lovaina es va matricular a teologia i es va relacionar amb Vives, Cranevelt i Eraldo de la Marca. Va romandre a la cort anglesa des de 1522 fins al 1525. Allà va estar en contacte amb Linacre i amb d’altres. A la Conferència de Valladolid fou un dels membres del conegut estat major erasmià al costat de Valdés i Vergara. Quan va tornar a València va tenir problemes amb les autoritats universitàries, especialment amb Joan de Salaia, de manera que es veié privat de les càtedres de llatí i grec. Va tornar a la Cort al 1531 i hi va romandre durant quatre anys fins que es va traslladar a França, primer a Poitiers i després a la Universitat de París, on va exercir com a professor i publicà comentaris d’obres llatines i gregues en el mateix París, Lyon i Basilea. De nou deixà França, degut a la guerra franco-espanyola, per instal·lar-se a Anglaterra, probablement degut a la seva amistat amb el professor d’Oxford Walter Buckler i Stephen Gardiner, ambaixador a França, tal com assenyala Almenara (1998). S’instal·la primer a Oxford i posteriorment a la Cort al servei d’Enric VIII. Durant la seva estada a la cort va freqüentar l’amistat del rei, a qui va dedicar algunes de les seves obres. Amb l’arribada al tro del nou rei Eduard, el seu amic Gardiner va acabar a la presó per no estar d’acord amb l’esperit obertament reformista del sobirà. Olivar va tornar a marxar, aquesta vegada a Colònia, on publicà la seva obra sobre l’Eucaristia. Tornà de nou a París. A partir d’aleshores no es tenen més notícies d’un humanista de vida tan atzarosa.
Almenara (1998) es fixa en una obra manuscrita d’Olivar sobre l’estudi de la història, De ratione legendae historiae, i el considera el probable autor d’una crònica anònima del segle XVI, en castellà sobre la vida d’Enric VIII. A De ratione legendaehistoriae, entre els autors que Olivar assenyala que han de ser estudiats per aquell qui decideix dedicar-se al cultiu de la història, s’inclou ell mateix per les obres que ha escrit sobre matèries auxiliars de la història: cronologia i geografia. Els seus comentaris al De finibus de Ciceró es poden dividir, segons Gallego (1986), en aclariments per a la comprensió del text, precisió d’allò a què es refereix un demostratiu o un relatiu, i aclariments a propòsit d’una obra o d’un personatge de comèdia. No comentà, tanmateix, la doctrina filosòfica exposada per Ciceró, d’aquest fet se’n pot deduir que li interessava l’obra més des del punt de vista filològic que filosòfic. És autor d’un comentari al C. Plinii Secundi historia naturalis liber secundus editat al 1536. Coneixem a fons la figura d’Olivar, sobretot gràcies als estudis que li han dedicat Almenara Sebastià, Gallego Barnés i García Martínez. Malgrat tot, no existeix encara una edició moderna de les seves obres. Duran- Solervicens (1996) van publicar una traducció catalana d’una carta d’Olivar a Alfonso Valdés. Però l’epistolari que va reunir Almenara (1992) en la seva tesi doctoral sols pot consultar-se en microfitxa.